SMC presentem l’Informe de vulneracions de drets en salut mental de 2022 en una jornada amb diferents experts

24/04/2023

L’acte, que ha comptat amb representació de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, ha posat sobre la taula a què ens referim quan parlem de drets en salut mental i quins reptes tenim com a ciutadania.

La jornada ha aprofundit en el fet que, en la garantia de drets, tan important és realitzar canvis legals i normatius com generar una praxi professional crítica i orientada a l’exercici de la plena ciutadania.

SMC ha presentat l’informe de vulneracions de drets en salut mental, el qual compta amb 269 casos registrats, la meitat dels quals es van produir en l’àmbit sanitari i més del 66% van ser comesos per l’Administració Pública.

Més de 120 persones s’han aplegat al CaixaForum Macaya de Barcelona en una jornada que ha estat un punt de trobada per a la reflexió conjunta sobre la perspectiva de drets en salut mental. L’acte, que també ha estat seguit per més de 80 persones per streaming, ha comptat amb la presència de càrrecs institucionals com la regidora de Salut, Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa; la secretària de Feminismes del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Pineda; la directora del Pacte Nacional de Salut Mental de la Generalitat de Catalunya, Magda Casamitjana, així com també la presidenta de Salut Mental Catalunya, Mercè Torrentallé, totes elles encarregades de la inauguració institucional de la trobada. En el seu primer discurs com a presidenta, Torrentallé ha destacat la necessitat d’informar la ciutadania perquè “molts de nosaltres no coneixem els drets que ens pertoquen i no podem ser corresponsables si no els coneixem”. En aquest sentit, ha posat de relleu la importància de la recopilació de dades “per poder treballar perquè aquests drets no es vulnerin a més persones. Lluitar per la no vulneració és importantíssim”.

Els diversos blocs de l’acte s’han intercalat amb vídeos de testimonis d’activistes i persones expertes en l’àmbit dels drets i la salut mental que han parlat de la importància d’aquesta qüestió a l’agenda pública.

Conferència “Perspectiva legal i model de ciutadania: combinació indispensable per garantir els drets en salut mental”

La jornada s’ha iniciat amb la primera conferència marc conceptual amb la participació de Judith Franco, advocada del Col·lectiu Ronda, especialitzada en els àmbits del Dret de Família, Dret Penal i Dret Civil; i el Dr. Francisco José Eiroa, investigador Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona de la Federació Veus.

Durant la conferència, que ha estat moderada per Rosa García, presidenta de Trebolmente i membre de la Junta directiva de Salut Mental Catalunya, la Judith Franco ha parlat sobre el marc legal dels drets existent, posant de relleu la necessitat d’exigir més obligacions, “la igualtat només la tindrem amb dignitat“, ha assegurat.

D’altra banda, el Francisco José Eiroa, ha posat de relleu que “la nostra proposta és tractar la ciutadania com el resultat principal de qualsevol intervenció en salut mental i tractar la psicopatologia com un entre molts altres dels seus determinants”.

1 de cada 2 discriminacions es produeixen en l’àmbit sanitari segons l’Informe de vulneracions de drets en salut mental

Al segon bloc de l’acte, Ivan Cano, responsable d’Incidència i Drets de Salut Mental Catalunya, i Laura Pliego, responsable de l’Espai Situa’t de Barcelona Esquerra i Litoral i del programa Justament a Salut Mental Catalunya, han presentat els resultats del l’informe de vulneracions de drets en salut mental durant el 2022.

Enguany, l’informe ha recollit un total de 269 vulneracions, més del 80% de les quals s’agrupen a Barcelona. El 70% de les persones que fan la denúncia són dones, fet és un reflex de qui exerceix el rol de cuidadora, i el 51,7% de les persones que reben aquestes vulneracions són dones. Aquest percentatge reduït fa pensar en una invisibilització i infradenúncia per part d’aquest col·lectiu, conseqüència del doble estigma que suposa ser dona i tenir un problema de salut mental.

Una altra dada rellevant és el fet que 1 de cada 2 discriminacions recollides al 2022 es va produir en l’àmbit sanitari i l’Administració pública és el principal agent discriminador (en més del 66% de les vulneracions). En destaca també la interseccionalitat de la discriminació, i és que cada cas pot comportar més d’un motiu, essent-ne la salut el principal en la meitat dels casos. Per últim, pel que fa als més de 700 drets vulnerats, en destaquen el servei públic de qualitat (22,57%), la integritat moral (21,47%) i física (15,4%) i la salut (14%).

Taula rodona “Necessitats i reptes de futur: la transdisciplinareitat com a model de defensa i protecció de drets en salut mental”

A continuació ha tingut lloc una taula rodona, moderada per Albert Piquer, president de l’Associació Emilia i vicepresident de la Federació VEUS, en la qual han participat diverses persones expertes en l’àmbit dels drets i la salut mental: Luis Miguel Martín López, metge especialista en psiquiatria, Director d’Atenció comunitària i Programes Especials en Salut Mental de l’Institut dia Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) de l’Hospital del Mar; Jorge Tió, vice-president de l’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental, coordinador de l’Àrea d’adolescència i joventut (ADO+) del Grup Sant Pere Claver; Eva Querol Sans, assessora de les àrees de drets dels infants i adolescents, salut i educació i recerca del Síndic de Greuges de Catalunya; Silvia Ventura, presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM), ex Magistrada i Victòria Monell, presidenta de l’Associació Encaix, directora general de la Fundació Malalts Mentals de Catalunya.

Alguns dels temes destacats de la taula rodona han estat la mirada d’inclusió social, comunitària i transversal per poder garantir els drets de tothom. També s’ha parlat de microvulneracions, determinants socials i del paper del poder judicial en els drets en salut mental.

Conclusions i reptes de futur

Dels resultats recollits en l’informe i arrel dels temes comentats a la taula rodona, posem de relleu diverses conclusions en clau de drets humans, com la necessitat de tenir en compte la interseccionalitat en salut mental, el fet que el projecte de vida significatiu es trobi en risc, els canvis legislatius com una finestra d’oportunitat, la saturació del sistema de salut i la vulneració de drets que se’n deriva i la necessitat de parlar obertament de violència institucional en clau de salut mental.

A partir de l’informe, recollim diversos reptes que tenim davant en matèria de drets i salut mental:

Revertir la situació de la infradenúncia: la violència no és quelcom normalitzable.
Implicar activament les entitats federades i els serveis especialitzats en salut mental que atenguin població en risc en la recollida de vulneracions i el seu acompanyament.
Impulsar i promocionar iniciatives que incorporin els principis de la Convenció en tots els àmbits vinculats a la salut mental.
Identificar, des de la perspectiva de drets, àmbits de millora i d’eliminació d’actuacions que poden estar vulnerant alguns drets o dificultant el seu exercici.

Des de Salut Mental Catalunya vetllem per garantir una praxis a les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies, basada en uns principis de drets, a partir de la detecció i acompanyament, l’orientació i assessorament, la sensibilització i formació i la promoció de polítiques públiques i socials.

Un tancament reivindicatiu i esperançador

El tancament de l’acte ha estat a càrrec de la directora de Salut Mental Catalunya, Marta Poll, que ha fet la cloenda institucional i ha explicat l’acció visual que s’ha dut a terme.

Les parets de la sala han estat empaperades durant tota la jornada amb paraules com “discriminació”, “cohesió”, “Institució”, “Incapacitació” i “paternalisme”. Durant el discurs final de l’acte, diverses persones representants dels diversos àmbits que intervenen en la defensa dels drets en salut mental han agafat els cartells de les parets, han pujat a l’escenari i els han capgirat per mostrar-hi d’altres paraules com “Accessibilitat”, “Respecte”, “Comunitat”, “Suport” i “Decidir”, que reflecteixen el sistema pel qual treballem i creiem que és possible.