SMC i el CNJC presentem la radiografia “La salut mental del jovent: en estat d’emergència” en la Comissió de Polítiques de Joventut al Parlament de Catalunya

26/09/2023

L’informe, publicat el passat mes de març, constata que la precarietat i la falta de recursos han situat la salut mental del jovent en una situació crítica

Carles Bonete, responsable de programes sociocomunitaris, va comparèixer en la Comissió de Polítiques de Joventut del passat 20 de setembre al Parlament de Catalunya, juntament amb Julia Rossanna, presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, amb qui vam treballar conjuntament per a l’elaboració de la radiografia “La salut mental del jovent: en estat d’emergència”, publicada el primer trimestre d’aquest 2023.

El discurs es va iniciar fent un recull de la seva darrera intervenció del mes d’octubre, on es va parlar de la complexa i complicada situació de present i futur per als i les joves: poques possibilitats d’inserció digna i de qualitat al mercat laboral, trencament dels processos del seu desenvolupament, empitjorament de la qualitat de vida i sentiment d’insuficiència de suport per part dels recursos i serveis existents, entre d’altres.

La salut mental i els determinants socials, més enllà d’etiquetes i diagnòstics

La compareixença va fer èmfasi en la salut mental entesa com un concepte ampli, més enllà del diagnòstic i l’etiqueta sinó com un global de determinants, de condicions de vida, que afavoreixen o no el benestar de les persones.

Tal i com s’exposa en la radiografia, el nou paradigma de la salut mental parteix d’una situació d’emegència juvenil i la necessitat d’atendre la interseccionalitat i els eixos de desigualtat. La salut mental s’exposa com quelcom col·lectiu i estructural, rebutjant la individualitat en quant a les causes: relació amb la precarietat i afectació en les nostres relacions amb els entorns acadèmics, laborals, socials i familiar; recursos amb desequilibris territorials i manca d’encaix entre la necessitat d’atenció i els recursos.

Tant des del CNJC com des de SMC es va subratllar els grans esforços que es van dur a terme per poder dimensionar les dades d’atenció en salut mental, els recursos i els serveis existents, així com a nivell qualitatiu comptant amb testimonis.

Un recull de dades i la veu d’especialistes i primeres persones

La radiografia es divideix en dues parts. La primera, “Les dades de la situació de la salut mental en el jovent”, cerca posar sobre la taula les dades quantitatives de la salut mental de les persones joves i dels recursos disponibles per atendre-les. La segona, “La salut mental en primera persona: cap a l’aproximació comunitària”, cerca l’aproximació qualitativa a la salut mental del jovent, amb la veu d’especialistes en la matèria i primeres persones. Aquesta part acaba amb una delimitació de la perspectiva comunitària de la salut mental com un paradigma per implementar en l’atenció al jovent.

El document finalitza, a més, amb les conclusions, que es concreten en un decàleg de recomanacions per a atendre l’emergència juvenil en salut mental que vivim.

Constatacions des del teixit associatiu

Per concloure la intervenció, des de SMC vam exposar les diverses necessitats que des del moviment associatiu estem abordant i detectant:

Programes específics per a joves atenent les seves necessitats concretes, adaptant-se a les circumstàncies i necessitats de la població i del territori de referència i fomentant la recuperació. Aquests programes són fruit d’un treball multidisciplinari de base comunitària, des del centre i des de la persona, que impliquen temps, professionals i, per tant, recursos.
La xarxa associativa, que arriba allà on moltes vegades l’administració no pot, es troba molt tensionada, amb els recursos justos i tibant a l’extrem la corda de la motivació i el compromís professional, familiar i personal.
Necessitat d’invertir recursos en la comunitat, que finalment és qui acull a les persones. Aquest és l’espai on pren significat la vida de les persones, en aquest cas les joves, que tenen dret a viure aquesta etapa vital no com una transició cap a l’adultesa sinó com una experiència única, enriquidora, gaudida i viscuda amb tota la dignitat que es mereix.