SMC exigeix accions a l’Administració per evitar més morts per suïcidi per manca de reconeixement del Trastorn de L’Espectre Alcohòlic Fetal
L’Andrey, soci de VisualTEAF de 22 anys, va decidir treure’s la vida a l’Hospital Psiquiàtric Penitenciari de Fontcalent
El passat dijous 18 de maig, l’Andrey es va suïcidar a l’Hospital Psiquiàtric Penitenciari de Fontcalent. L’Andrey era un noi de només 22 anys amb un 66% de discapacitat reconeguda amb múltiples trastorns i diagnòstic recent de Trastorn de l’Espectre Alcohòlic Fetal (TEAF), vinculat aVisualTEAF, entitat federada a SMC.
Un cop més, arribem tard. Exigim accions per què casos com els de l’Andrey no es repeteixin. No podem criminalitzar ni es responsabilitzar a ningú de la seva situació. Les persones amb TEAF són especialment vulnerables, un 80% dels quals tenen discapacitat intel·lectual.
Necessitem recursos públics i professionals preparats per reconèixer el diagnòstic i el patiment en casos com els de l’Andrey. Necessitem un sistema que escolti les persones, des de tots els àmbits, una xarxa de recursos que sigui més àgil, de major intensitat i cobertura, que posi la persona al centre i les seves necessitats, més propera i amb major capacitat d’actuació i intervenció. No tenim encara una resposta adient, digna i de qualitat per atendre i donar resposta a la salut mental de la ciutadania. Una resposta que requereixen un abordatge interdepartamental que encara no tenim com a país.
Des del teixit associatiu seguirem treballant per accelerar tots aquests canvis imprescindibles, però les entitats no ho podem fer soles.
El nostre condol per a la família i entorn de l’Andrey.
SMC exige acciones a la Administración para evitar más muertes por suicidio por falta de reconocimiento del Trastorno del Espectro Alcohólico Fetal
Andrey, socio de VisualTEAF de 22 años, decidió quitarse la vida en el Hospital Psiquiátrico Penitenciario de Fontcalent
El pasado jueves 18 de mayo, Andrey se suicidó en el Hospital Psiquiátrico Penitenciario de Fontcalent. Andrey era un chico de sólo 22 años con un 66% de discapacidad reconocida con múltiples trastornos y diagnóstico reciente de Trastorno del Espectro Alcohólico Fetal (TEAF), vinculado a VisualTEAF, entidad federada a SMC.
Una vez más, llegamos tarde. Exigimos acciones para que casos como los de Andrey no se repitan. No podemos criminalizar ni responsabilizar a nadie de su situación. Las personas con TEAF son especialmente vulnerables, de las que un 80% tienen discapacidad intelectual.
Necesitamos recursos públicos y profesionales preparados para reconocer el diagnóstico y el sufrimiento en casos como los de Andrey. Necesitamos un sistema que escuche a las personas, desde todos los ámbitos, una red de recursos que sea más ágil, de mayor intensidad y cobertura, que ponga a la persona en el centro y sus necesidades, más cercana y con mayor capacidad de actuación y intervención. No tenemos todavía una respuesta adecuada, digna y de calidad para atender y dar respuesta a la salud mental de la ciudadanía. Una respuesta que requiere un abordaje interdepartamental que todavía no tenemos como país.
Desde el tejido asociativo seguiremos trabajando para acelerar todos estos cambios imprescindibles, pero las entidades no podemos hacerlo solas.
Nuestro pésame para la familia y en torno a Andrey.
SMC demands actions from the Administration to prevent more deaths by suicide due to lack of recognition of Fetal Alcohol Spectrum Disorder
Andrey, a 22-year-old VisualTEAF partner, decided to take his own life at the Fontcalent Penitentiary Psychiatric Hospital
Last Thursday, May 18th, Andrey committed suicide at the Fontcalent Penitentiary Psychiatric Hospital. Andrey was a 22 old years boy with a 66% recognized disability with multiple disorders and a recent diagnosis of Fetal Alcohol Spectrum Disorder (FASD), linked to VisualTEAF, an entity federated to SMC.
Once again, we are late. We demand action so that cases like Andrey’s are not repeated. We cannot criminalize or hold anyone responsible for their situation. People with FASD are particularly vulnerable, 80% of whom have an intellectual disability.
We need public and professional resources prepared to recognize the diagnosis and the suffering in cases like Andrey’s. We need a system that listens to people, from all areas, a network of resources that is more agile, of greater intensity and coverage, that puts the person at the center and their needs, closer and with greater capacity for action and intervention We still do not have a suitable, dignified and high-quality response to address and respond to the mental health of citizens. An answer that requires an interdepartmental approach that we still do not have as a country.
From the associative comunity we will continue working to accelerate all these essential changes, but the organizations cannot do it alone.
Our condolences to Andrey’s family and friends.