El projecte se centra en la reflexió col·lectiva sobre l’aïllament social i la soledat no desitjada, entenent-los com a reptes comunitaris que requereixen respostes col·lectives.

La soledat no volguda és una realitat creixent que travessa edats, contextos i territoris, i que sovint queda invisibilitzada. Sabem que l’aïllament social pot incrementar el risc de patiment emocional, ansietat, depressió i altres problemes de salut mental, així com agreujar situacions de vulnerabilitat ja existents. A més, la manca de relacions significatives i de suport comunitari pot dificultar els processos de recuperació, intensificar el sentiment de desconnexió i alimentar l’estigma i l’autoestigma.

Aquesta realitat no només té conseqüències a nivell individual, sinó també comunitari: debilita els vincles socials, redueix la participació i afecta el benestar col·lectiu. Per això, volem posar en primer pla la necessitat de construir entorns més acollidors, connectats i solidaris, on ningú se senti sol o exclòs per motius de salut mental.

“Teixir vincles és fer salut mental” és el lema escollit per representar aquesta temàtica, resultat d’un procés participatiu de votació entre les entitats federades de SMC i obert també a la ciutadania a través de xarxes socials i web.

Històricament, els safareigs eren espais comunitaris imprescindibles. Abans de les rentadores domèstiques, eren punts de trobada on, especialment les dones, convertien una tasca quotidiana en un moment social: conversar, compartir preocupacions, explicar històries o demanar consell. Recuperar artísticament aquests espais permet contraposar el passat comunitari amb un present sovint més individualitzat.

El safareig representa la frontera entre l’esfera íntima i la coŀlectiva. Rentar roba és una activitat vinculada a la vida privada, però al safareig aquesta intimitat es feia compartida. Per això esdevé un símbol material del pas de la soledat a la comunitat.

També era un espai de cures i suport mutu, on es compartien esforços, experiències i coneixement. Avui, en molts casos en desús, els safareigs simbolitzen la pèrdua d’espais comunitaris i la necessitat de recuperar-los com a llocs de relació.

A més, tenen una forta càrrega emocional i visual. L’aigua, el moviment repetitiu, les veus, les pedres humides i la memòria associada generen un imaginari potent per treballar artísticament la idea de connexió, buit, cura i transformació.

Les arts i la cultura obren finestres per mirar i sentir el món des de múltiples perspectives. Ens permeten connectar amb la nostra dimensió més humana, més enllà dels rols, etiquetes o diagnòstics. No som només el que fem ni el lloc que ocupem: som persones amb històries, desitjos, vincles i potencials diversos.

La cultura es converteix així en una eina poderosa per re-connectar amb una mateixa i amb la resta. Afavoreix una mirada polièdrica sobre la persona, promou l’empoderament, redueix l'estigma i contribueix a teixir xarxes de confiança, sentit i comunitat.

Segons l’OMS, la implicació en activitats artístiques pot tenir un impacte significatiu en la salut mental, el benestar emocional, la reducció de l’estrès i la millora de l’estat d’ànim. A més, fomenta l’expressió emocional i simbòlica, en un context segur i no clínic.

Quan les persones amb experiència en salut mental participen com a creadores, dinamitzadores o agents culturals, contribueixen a trencar l’estigma i a canviar la mirada social sobre la salut mental. Això reforça l’eix coŀlectiu del model de recuperació i obre camins de transformació estructural.

La cultura és una eina clau per enfortir el model de recuperació en salut mental, que entenem com el com el procés de construir una vida plena, significativa i basada en els drets fonamentals.