Salut mental i Covid-19. Un any de pandèmia

18/03/2021

El primer aniversari de la declaració de l’estat d’alarma evidencia l’empitjorament de la nostra salut mental pels efectes del confinament i altres conseqüències de la pandèmia.

La Confederación Salud Mental España (SME) ha iniciat la campanya Salut mental i Covid-19. Un any de pandèmia amb motiu del primer aniversari de la declaració de l’estat d’alarma per la pandèmia de la Covid-19. L’objectiu és visibilitzar els efectes negatius que les restriccions per la pandèmia han provocat en el nostre benestar emocional, sobretot en el cas de les persones amba menys recursos i més vulnerables.

Precarietat i manca de recursos en salut mental

En aquest sentit, la campanya de SME reivindica mesures des de les administracions estatal i eurpea per combatre l’empitjorament de la salut mental de la població alhora que demana un pla d’acció per engegar una reconstrucció social i econòmica. SME lamenta que els efectes de la Covid-19 han agreujat la precarietat i la manca de recursos de la xarxa d’atenció en salut mental a Espanya.

D’altra banda, la campanya parla sobre alguna de les principals conseqüències de la pandèmia en el nostre benestar emocional, com la sensació d’incertesa, por, mort de persones estimades, pèrdua de feina, soledat, confinament, convivència interrumpuda i altres factors, que han afectat sobretot a les persones i famílies amb menys recursos econòmics.

Així ho demostren les dades d’estudis com el del Centro Superior Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), que alerta que les persones amb menys recursos dupliquen els nivells de depressió i pensaments negtius que la població de classe alta, i tripliquen el consum de psicofàrmacs de les persones amb més ingressos econòmics.

Grups de població més afectats

Aquest estudi del CSI i altres investigacions mostren també quins col·lectius han estat els més afectats pels efectes del primer any de pandèmia en la salut mental:

  • persones de 18 a 34 anys: són els que més visites han fet als centres i serveis de salut mental, i els que han registrat més casos de tristesa i ansietat.
  • dones: les visites als serveis de salut mental doblen les dels homes. Alguns dels factors que han empitjorat la seva salut mental han estat les desigualtats i discriminacions en l’àmbit laboral, carregues i responsabilitats familairs, i la violència de gènere.
  • persones amb discapacitat: un estudi de la Fundación ONCE indica que la meitat de persones d’aquest col·lectiu diu que la seva salut mental ha empitjorat, i un 34% han consumit psicofàrmacs i ansiolítics.

Aquestes xifres sobre l’afectació de la pandèmia en la salut mental a Espanya es reprodueixen també a nivell europeu, sobretot en el cas de la població jove, ja que la meitat de joves europeus han empitjorat el seu benestar emocional per la Covid-19.

Infografies de la campanya de Salud Mental Espanya

Manifest de SME: reivindicacions i propostes davant la Covid-19

El manifest Salud mental y COVID-19. Un año de pandemia de SME fa aquestes principals demandes del moviment associatiu:

  • Incloure a les persones amb trastorn mental en els grups prioritaris per rebre la vacuna
  • Portar el debat sobre la millora de l’atenció en salut mental a l’àmbit de la Comissió Europea
  • Augment urgent dels recursos de salut mental a Espanya
  • Accés global, públic, gratuït i universal en l’atenció en salut mental
  • Incrementar la inversió per fomentar l’atenció comunitària
  • Fer un anàlisi detallat de l’impacte de la pandèmia en les persones amb problemes de salut mental per buscar solucions
  • Implementar un suport psicològic i un acompanyament personalitzat
  • Mesures, estratègies i ajudes a les associacions de salut mental per garantir la seva sostenibilitat i activitats
  • Establir plans de coordinació i treball en xarxa amb tots els agents implicats en la salut mental
  • Implantar, avaluar i adaptar els protocols d’actuació per garantir es drets de les persones amb problemes de salut mental i el seu accés a recursos també en temps de pandèmia
  • Garantir una perspectiva de gènere en salut mental