SALUD MENTAL ESPANYA exigeix la fi de la coerció i els tractes violents i degradants que cada dia pateixen les persones amb problemes de salut mental

13/10/2023

Rosa García, membre de la junta de SMC i representant de la Xarxa Estatal de Dones de Salud Mental España, ha participat en un conversatori de persones amb experiència pròpia

La Confederació SALUT MENTAL ESPANYA ha organitzat l‟acte de commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental, finançat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 i la Fundació ONCE.

Aquest any, i seguint la temàtica proposada per la Federació Mundial de Salut Mental (WFMH, en les sigles en anglès), la Confederació posa el focus en la defensa dels drets humans de les persones amb problemes de salut mental, sota el lema “ Salut mental, salut mundial. Un dret universal”.

L’esdeveniment, que va reunir un centenar persones a l’Hotel Ilunion Pio XII de Madrid, va ser presidit per Sa Majestat la Reina i va comptar amb la intervenció de José Manuel Miñones, ministre de Sanitat en funcions.

En la seva intervenció, Sa Majestat la Reina va assegurar que “tots necessitem eines per afrontar la vida, d’això es tracta la prevenció. Comprenguem que, sense salut mental, no hi ha cap esperança, s’apaga qualsevol esperança de viure amb plenitud”.

Sa Majestat va assenyalar a més que “en aquest dia mundial, sabrem més de com seguir treballant perquè no es vulnerin més els drets de les persones amb problemes de salut mental”.

Nel González Zapico, president de SALUT MENTAL ESPANYA, va explicar durant l’acte que “a tot el món, se segueixen aplicant mesures coercitives i de control a l’àmbit de l’atenció a la salut mental. Davant el desconeixement i la perplexitat de gran part de la societat, els tractes violents, inhumans i degradants contra persones amb problemes de salut mental, que ens sonen a èpoques passades, són massa freqüents, i són presents i normalitzats”. González va detallar que, entre aquestes mesures coercitives, destaquen les “contencions físiques i subjeccions mecàniques, aïllament, ús del poder i de la força o d’amenaces per doblegar la voluntat de les persones, abusos, sobremedicacions i medicacions forçoses, manca d’intimitat, reclusió i un vergonyant etcètera”.

El president de SALUT MENTAL ESPANYA va argumentar que aquestes pràctiques es deriven de la manca de recursos i d’inversió necessaris, així com de la manca d’informació i d’absència d’alternatives terapèutiques. I va destacar: “Cap estudi no pot avalar que lligar les persones sigui terapèutic, perquè no ho és. L’única cosa que genera és més patiment i conseqüències negatives a nivell físic i psicològic. De fet, la contenció física o mecànica està considerada com a tortura per l’ONU”. González va fer un repàs per les eines normatives i legislatives que protegeixen els drets de les persones amb problemes de salut mental, començant per la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, de caràcter vinculant, en vigor des del 2008 i de la que Espanya és Estat signant.

Conversatoris amb persones amb experiència pròpia

Després de la intervenció de Nel González, va tenir lloc un conversatori sobre el Manifest del Dia Mundial de la Salut Mental, moderat per la presentadora i periodista Macarena Berlín, en què van participar Francisco Javier Moreno, representant del Comitè Pro Salut Mental A Primera Persona, i Rosa García, representant de la Xarxa Estatal de Dones de SALUT MENTAL ESPAÑA. Aquests dos grups de la Confederació van ser els encarregats, com cada any, de redactar el Manifest, un document amb què les persones amb experiència pròpia del moviment associatiu fan sentir la seva veu per reclamar que es deixin de vulnerar els seus drets.

Moreno va explicar «aquest manifest és el moment on ens podem comunicar amb la societat en general i ens apoderem». «Sempre hi ha molta expectació respecte al que expressarem en el manifest», va afegir García, ja que «dóna visibilitat a la nostra causa, que moltes vegades cau en l’oblit i el silenci». Per la seva banda, Moreno va indicar que «se’ns segueixen aplicant mesures coercitives, no només les físiques, sinó les psicològiques o farmacològiques». A més, va assenyalar que «la taxa de suïcidi en les persones amb problemes de salut mental és més gran que la societat en general. Ens preocupa molt, perquè està augmentant notablement en els joves, però no hem d’oblidar la gent gran».

Entre les reivindicacions que inclou el manifest, hi ha treballar per la presa de consciència i l’enteniment dels problemes associats a la salut mental, procurar un futur habitable per als nens i nenes, perquè es desenvolupin en un entorn de benestar emocional, i garantir la llibertat i seguretat de les persones, així com la seva protecció davant dels tractes degradants. “Entrem en un nou temps per a la salut mental, i les mesures coercitives han de deixar pas a espais de recuperació compatibles amb la dignitat humana”, reflecteix el manifest.

Després d’aquest conversatori, el ministre de Sanitat en funcions, José Manuel Miñones, va fer una intervenció. «Els moviments pro salut mental ja fa quatre dècades que esteu empenyent per una causa que no sempre ha tingut l’acceptació social de què avui gaudeix», va afirmar, i va afegir que s’ha lliurat una «doble batalla»: la de la salut mental i la de l’estigma. «La insistència, la resiliència, l?esforç diari, és la causa que avui el Govern d?Espanya tingui la salut mental com a prioritat de país». Miñones asseguro a més que “avui no parlem de salut mental amb tabús”, i va assenyalar de la importància de disposar d’un pla d’acció específic dotat amb pressupost.

A continuació, Macarena Berlín va entrevistar el raper i compositor El Chojin i l’alpinista Edurne Pasaban, que van compartir la seva experiència amb la salut mental.

El Chojin va opinar que «una societat ha de ser un grup de persones que es comprometen amb els que tenen a prop». Va explicar que «jo explico les coses que em van malament a la meva música i després la gent m’aplaudeix. Sent honest i explicant les meves vulnerabilitats i els meus problemes, m’he trobat molta gent que se sent representada. Tendem a pensar que som els únics que tenim aquest problema i que ningú no ens entén».

L’alpinista va compartir com va ser la seva experiència amb la depressió: «Enmig d’una carrera professional en què m’enfrontava a moments molt complicats a la muntanya, la meva salut mental se’n ressentia». Pasaban va explicar que tothom la veia com una persona que “s’enfrontava a coses complicades” i que tingués un problema de salut mental “a la gent el xocava”. Però Pasaban afirma: «els problemes de salut mental poden aparèixer en qualsevol moment i qualsevol persona, no perquè escales vuitmils estàs lliure de tenir-lo».

El Chojin va destacar la importància de «donar-te permís per saber que de vegades estaràs bé i de vegades estaràs malament. Per mi va significar un canvi molt important entendre que tenia dret a moments de baixada». Per la seva banda, Pasaban va afirmar que “és primordial demanar ajuda, que la persona no s’avergonyeixi” i que l’entorn “ha d’acompanyar i escoltar sense jutjar”.

L’acte va finalitzar amb l’actuació d’El Chojin, que va interpretar la cançó ‘Riu quan puguis, plora quan ho necessitis’.

Campanya #SaludMentalDerechoUniversal

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, la Confederació ha llançat a les xarxes socials la campanya #SaludMentalDerechoUniversal, a través de l’elaboració d’una sèrie d’infografies en què s’explica la situació actual de coerció i tractes inhumans que pateixen les persones amb problemes de salut mental, i es contraposen a les possibles alternatives que proposa el moviment associatiu:

  • Enfront de la coerció i contencions físiques, mecàniques i químiques en centres sanitaris, la Confederació reclama tendir a ‘contencions zero’, una atenció personalitzada i individualitzada, i la formació de les i els professionals.
  • Davant la reclusió, l’aïllament i la manca de privadesa que es dóna en els ingressos involuntaris, la Confederació reclama un ambient terapèutic i tranquil·litzador que promogui relacions de confiança, limitar l’ús de càmeres de vigilància, eliminar les restriccions punitives, facilitar la comunicació amb éssers estimats i possibilitar la higiene íntima.
  • Davant la medicació forçosa i sobremedicació, la Confederació reclama la humanització dels tractaments, l’empatia i l’escolta activa, així com plans individualitzats d’atenció i suport domiciliari i la participació de les persones en el seu tractament.
  • Davant la manca d’informació i de participació a la presa de decisions, la Confederació reclama dissenyar sistemes de suports individualitzats, i informar i fomentar la participació de les persones en la presa de decisions.

González va destacar que “davant la coerció sempre hi ha alternativa” i va exposar que és fonamental l’eradicació de l’ús de la coerció, de qualsevol mena, per garantir els drets humans. “Uns drets que ens pertanyen, per naixement, perquè són inherents a les persones, i que mai ningú, enlloc, mitjançant cap llei, devia intentar arrabassar-nos”, va sentenciar.

Informe ‘Tractaments i ingressos involuntaris en salut mental’

Els actes del Dia Mundial de la Salut Mental continuaran al llarg d’aquest mes, ja que dimecres que ve 25 d’octubre, SALUT MENTAL ESPANYA organitzarà una jornada per presentar l’informe ‘Tractaments i ingressos involuntaris en salut mental’, un document que ha elaborat la Confederació juntament amb l’Institut de Drets Humans Gregorio Peces-Barba de la Universitat Carlos III de Madrid.

Durant aquesta jornada es projectarà a més a més el documental ‘Momo, el vol del núvol’, i a continuació, hi haurà una taula de debat amb experiències en primera persona, que comptarà amb la presència de les protagonistes del documental. Tindrà lloc a l’Auditori del Campus Porta de Tolero de la Universitat Carlos III. Està obert a tothom i l’entrada serà gratuïta.

Nota de Premsa de la Confederación Salud Mental España