La Confederación ha publicat el seu nou Informe sobre l’estat dels Drets Humans en Salut Mental 2024
La Confederación Salud Mental España publica l’Informe sobre l’estat dels Drets Humans en Salut Mental 2024, una publicació de caràcter anual que analitza la situació dels drets humans de les persones amb problemes de salut mental a Espanya, orientat a combatre prejudicis i proposar millores. El document, elaborat per la Comissió de Defensa de Drets Humans de la Confederació, compta amb el finançament del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.
Es tracta del desè any consecutiu en què l’entitat assenyala, mitjançant un informe, les vulneracions de drets, les mancances en l’atenció sociosanitària i, també, èxits, bones pràctiques i recomanacions en matèria de salut mental a Espanya.
Vulneracions de drets a l’àmbit infantojuvenil
La Confederación Salud Mental España denuncia la greu vulneració dels drets fonamentals de nens, nenes i adolescents en l’àmbit de la salut mental, i exigeix un canvi de paradigma que situï el benestar emocional de les persones menors al centre de les polítiques públiques.
Els problemes de salut mental en nens, nenes i adolescents han anat en augment en els darrers anys i estan vinculats a importants càrregues psicosocials, econòmiques i de salut física, tant per a les persones menors afectades, com per a les persones properes i les persones que se n’ocupen.
Tal com es recull a l’Informe, el Baròmetre d’UNICEF Espanya 2023-2024 destaca que el 41,1% de les persones joves d’entre 13 i 18 anys manifesta o creu haver tingut un problema de salut mental a l’últim any. En canvi, més de la meitat (51,4 %) no ha demanat ajuda, el 56% no cerca suport al seu centre educatiu perquè no confia en les figures del professorat o orientació, i 4 de cada 10 no demana suport perquè no sap a qui ni on acudir.
Relacionada amb la qüestió de la violència i la manca d’atenció especialitzada a menors, la Confederació assenyala la utilització de mesures com la contenció, l’aïllament i la sobremedicació de nens, nenes i adolescents, i reclama l’ús de mesures alternatives: “Hi ha un altre tipus de mesures menys lesives, però per això cal aplicar un nou paradigma de cures”.
Per abordar la situació, l’Informe planteja mesures urgents, com ara enfortir els programes i els serveis de prevenció, detecció precoç i atenció de la salut mental per als nens, nenes i adolescents en l’àmbit de l’Atenció Primària i els sistemes sanitaris autonòmics. De la mateixa manera, se suggereix la creació d’una xarxa específica i especialitzada de salut mental de qualitat per a l’atenció de 0 a 18 anys i s’exigeixen actuacions per assolir les zero contencions. La Comissió de Defensa de Drets Humans de la Confederación Salud Mental España considera necessari consolidar la definició d’indicadors de risc al sistema educatiu, promoure actuacions de prevenció i detecció precoç de problemes de salut mental i millorar la coordinació del centre educatiu amb les institucions sanitàries i socials. Per això, és clau impulsar la regulació i la formació habilitant de la figura de Coordinació de Benestar i Protecció de la Infància establerta a la Llei Orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència (LOPIVI). També és important sensibilitzar sobre salut mental i estigma mitjançant una assignatura d’educació emocional a les escoles.
Sensellarisme, infrahabitatge i barreres a l’ocupació
La dificultat per accedir a un habitatge digne és una de les vulneracions, d’arrel estructural, que impacten en la salut mental. Muñoz Escandell assenyala que: «El problema de l’habitatge, íntimament relacionat amb un altre, com és l’accés a l’ocupació, ha produït un increment del nombre de persones que, sense recursos, es veuen abocades a viure al carrer i, per tant, exposades a patir problemes de salut mental, entre molts altres, oa l’agreujament dels que tinguessin prèviament». Entre les recomanacions, l’informe insta a dotar d’una flexibilitat més gran els recursos del sistema sanitari d’atenció a la salut mental perquè les persones sense llar puguin generar-hi adherència.
Es plasma la necessitat d’aplicar una visió multidimensional sobre l’exclusió residencial de les dones, per la convergència de desigualtats que s’hi donen, destacant la presència creixent de dones i migrants en situació de carrer. Aquesta visió passa per explorar altres situacions d’habitatge insegur o habitatge inadequat que els recomptes nocturns de sensellarisme, realitzats a tot l’Estat, no inclouen.
En l’àmbit de l’ocupació, els prejudicis associats a l’estigma generen nombrosos obstacles i barreres —la majoria de vegades invisibles i pràcticament impossibles de sortejar—, que impedeixen que es promogui una ocupació sostenible per a les persones amb problemes de salut mental. Aquests prejudicis es tradueixen en “conductes discriminatòries que, amb informes com aquest, volem treure a la llum perquè, des de la presa de consciència, s’adoptin les mesures necessàries per fer-hi front”, assegura Muñoz.
Per revertir la situació, es recomana impulsar polítiques inclusives en l’ocupació, orientades a persones amb problemes de salut mental, garantint la igualtat de tracte per a aquest col·lectiu dins la quota de reserva, així com capacitar els agents ocupadors, tant a nivell públic com privat, en matèria de salut mental.
Salut mental i dones
L’informe dedica un bloc a analitzar el compliment del dret de les dones a la igualtat i la no-discriminació. S’hi exposa la sobrecàrrega mental de les dones a la feina, relacionada amb l’estrès i les llargues jornades laborals, la càrrega de responsabilitats més gran en les tasques de la llar, el sotmetiment a una situació d’inseguretat en el lloc de treball i el treball amb dolor, tal com mostra l’estudi de Deloitte ‘Dones a la feina 2024’. SME recomana apostar per mesures per fomentar la flexibilitat i lequilibri entre la vida laboral i personal.
Pel que fa a la xacra de la violència masclista, destaca que, segons l’estudi ‘Dona i Salut Mental’ (2018), publicat per la Federación Salud Mental Castilla y León en el marc del Projecte JULIA, el 81% de les dones entrevistades havia patit violència de gènere i patia problemes de salut mental agreujats per l’aïllament i la falta de recursos en entornos rurales. El Projecte JULIA: Mujeres Rurales y Salud Mental, engegat per l’entitat arran de l’estudi, aposta per estratègies de benestar emocional com l’apoderament de les dones, la creació de xarxes de suport i la prevenció de la violència de gènere.
La capacitat jurídica, en escac
El document detalla una sèrie de problemes detectats a la implementació de la Llei 8/2021, que va instaurar un nou sistema de suports per a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat, encara que es demana a les administracions competents estudiar la situació i fer un diagnòstic en profunditat. Una de les vulneracions segueix apuntant a l’article 763 de la Llei d’Enjudiciament Civil, el qual regula l’internament forçós autoritzat judicialment, en clara vulneració del que disposa l’article 14 CDPD (Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat) i que, a la pràctica, té lloc de forma automàtica i reflecteix la clara preeminència del dictamen mèdic amb una primera crisi, és tractada pel sistema com una veritable incapaç a què no li correspon la presa de decisió sobre la seva salut i la seva llibertat.
La formació dels operadors jurídics, aplicar molta pedagogia, és essencial atès que encara hi ha fòrums on es qüestiona la discapacitat de les persones amb problemes de salut mental, assenyala l’informe. També cal crear un sistema de suport flexible i proporcional a les necessitats de cada persona amb discapacitat psicosocial, que contempli la metodologia de suport entre iguals i l’assistència personal en salut mental.
Altres propostes de la Confederació en aquest àmbit són crear un protocol d’accés a la justícia que contribueixi a l’exercici efectiu dels drets de les persones amb discapacitat i contempli les diferents especificitats i ajustaments procedimentals; procedir al desenvolupament reglamentari de la figura de la persona facilitadora, que s’ha d’estendre a tots els territoris i ha de contemplar, per descomptat, les persones amb problemes de salut mental; i promoure les voluntats anticipades.
Situacions de risc, accessibilitat psicosocial
Al nou informe, se segueix demandant que es reguli l’accessibilitat psicosocial, a fi de comptar amb entorns, processos, activitats, béns, productes, serveis, objectes o instruments, eines i dispositius que permetin l’acolliment i la inclusió de les persones amb problemes de salut mental. Per això, SME proposa modificar el Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social i aprovar el reglament corresponent, a fi d’establir i regular l’accessibilitat psicosocial i les condicions bàsiques d’exigència i aplicació.
Aquest any, s’aprofundeix en altres temes transversals a la salut mental, com ara el dret a la seguretat i protecció en situacions de risc, emergències humanitàries i desastres naturals. En aquest punt, es visibilitza la resposta de suport de la Confederació davant la DANA a la Comunitat Valenciana.
Finalment, amb la intenció de garantir una atenció a la salut mental de qualitat, es reclamen, entre altres mesures, l’adopció a les polítiques públiques d’una perspectiva basada en els drets humans; humanitzar el sistema, posant les persones al centre i incorporant les que tenen experiència pròpia en salut mental com a subjectes actius i no com a objectes de tractament; apostar per un enfocament preventiu i la detecció primerenca; reforçar l’atenció primària, com a porta d’accés a l’atenció en salut mental; i desenvolupar sistemes oberts a les Unitats Hospitalàries d’Aguts.
Més informació
- Accedeix a l’informe
- Amb l’objectiu de presentar un document més accessible, comprensible, visual i divulgatiu l’edició d’enguany compta també amb un resum executiu que sintetitza per temàtiques incloses en els articles de la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, les vulneracions, recomanacions i bones pràctiques recollides en el 2024 amb una presentació gràfica tècnic de legislació i drets, les principals qüestions sobre les quals s’informen a la publicació. Accedeix al resum executiu de l’informe.
- Amplia detalls a la web de la Confederación SME
