CoActuem per la Salut Mental
Presentació Assemblea CoActuem i Policy Brief
El procés de recerca CoActuem per la salut mental culmina amb l’Assemblea Comunitat salut mental i amb l’elaboració de recomanacions polítiques.
Presentació Assemblea CoActuem (Inclou les 14 recomanacions provisionals presentades per deliberar i validar a l’Assemblea)
Recomanacions polítiques i definició de xarxes de suport social en salut mental (amb les aportacions consensuades a l’Assemblea ja integrades)
Resultats del xatbot CoActuem per la Salut Mental
Policy Brief per a la Comissió Europea
Consulta la Policy Brief local
Infografies resum de la Policy Brief local
CoAct – 3 anys de co-investigació i aprenentatge
Aquest documental presenta el treball realitzat en el marc del CoAct, un projecte de ciència social ciutadana per a l’acció col·lectiva, iniciat el gener de 2020. A CoAct, entenem i explorem la ciència social ciutadana com a recerca participativa, co-dissenyada i impulsada per grups de ciutadans que comparteixen una preocupació social.
La línia de recerca a Barcelona “CoActuem per la salut mental” s’ha focalitzat en l’estudi de les xarxes de suport social en salut mental, per analitzar-les, comprendre-les millor i impulsar accions per promoure-les i enfortir-les. En la recerca han participat 32 persones amb experiència pròpia i familiars, i s’han implicat 65 representants institucionals de l’administració pública, àmbit acadèmic, serveis de salut, entitats del moviment associatiu…
El procés de recerca culminà el 18 novembre de 2022 en l’Assemblea Comunitat salut mental, per acabar de concretar la proposta de recomanacions polítiques.
El projecte CoAct ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea amb el número de subvenció 873048.
Si vols saber més sobre el procés de co-avaluació del projecte CoAct, pots consultar els següents enllaços:
- Whitepaper on Co-evaluation of Citizen Social Science
- Participatory Evaluation for sustainable social transformation: the CoAct Co-Evaluation Whitepaper
Què és el CoActuem per la Salut Mental?
Un projecte de recerca que vol millorar les xarxes de suport social en salut mental a través de la participació i l’experiència de les persones amb problemes de salut mental i els seus familiars, que adquireixen el rol de co-investigadors, fa servir tècniques de ciència ciutadana.
A qui va adreçat:
Persones amb experiència pròpia en salut mental i el seu entorn familiar, o pròxim,que volen participar en un procés actiu de recerca i esdevenir co-investigadors i co-actors del projecte.
Entitat que ho gestiona:
Federació Salut Mental Catalunya i el grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona.
Objectius:
- Millorar el funcionament de les xarxes de suport social (informals, no professionals) en salut mental: família, amistats….
- Convertir a les persones amb problemes de salut mental i els seus familiars en protagonistes de la investigació i la recerca.
- Recollir les seves experiències i aportacions com a coinvestigadors i coactors de la recerca.
- Facilitar la cura i autocura de la persona amb problemes de salut mental i la persona que l’acompanya.
- Crear coneixement i evidència científica per fer propostes de millora continuada en relació a les xarxes de suport social en salut mental.
Dades 2021
Més info:
CoActuem per la Salut Mental és un projecte de recerca que ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea amb contracte No. 873048, que vol contribuir a millorar les xarxes de suport social en salut mental a partir de la participació de les persones amb experiència pròpia i el seu entorn familiar.
Entenem per xarxes de suport social les que es generen al voltant de la persona de manera informal, no professionalitzada. Totes les persones necessitem un entorn afectiu que ens proveeix estima, acompanyament i suport pel propi benestar, especialment en els moments difícils. Destaquen particularment les nostres famílies, entenent que la família engloba aquelles persones amb les que compartim vincles afectius estrets i continuats.
Persones amb experiència pròpia i entorn familiar
En el cas de les persones amb problemes de salut mental tenir un entorn social i afectiu millora la recuperació, alhora que evita l’aïllament i l’exclusió social. El projecte CoActuem pretén contribuir a comprendre i millorar les xarxes de suport social com a facilitadores dels processos de recuperació, incidint en la prevenció, en la cura i autocura i en la millora de qualitat de vida de les persones amb experiència pròpia en salut mental, i de les persones que les acompanyen.
El projecte està promogut pel grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona, la Federació Salut Mental Catalunya i l’arquitecta social Itziar Gónzalez Virós. Compta amb l’assessorament de l’Associació per a la prevenció del suïcidi i l’atenció al supervivent (APSAS). El seu finançament és possible a través del projecte europeu CoAct, que situa col·lectius de ciutadans en situació de vulnerabilitat al centre de la recerca, dins el programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea.
Testimonis del projecte
Versió en català
Versió amb subtítols en castellà
Versió amb subtítols en anglès
Testimonis destacats
Ciència ciutadana
CoActuem és un projecte de ciència ciutadana que involucra els ciutadans que comparteixen una preocupació social com a co-investigadors i co-actors de la recerca. Es reconeix el valor de la seva experiència, en aquest cas en salut mental, ubicant-los al mateix nivell que els promotors de la recerca.
La recerca científica sobre el paper de la família i altres xarxes de suport social en el procés de recuperació encara és escàs, Les dades recollides pel projecte serviran per poder comprendre millor el valor de les xarxes de suport social basades en les vivències de les persones amb experiència pròpia en salut mental i del seu entorn familiar i per definir propostes de millora per enfortir-les i millorar-les.
Contacte
coactuem@ub.edu – barbara.mitats@salutmental.org
Empoderament OMS
Què és?
La recerca internacional sobre recomanacions per l’empoderament de persones usuàries i familiars en salut mental és un estudi que gira al voltant de les 25 recomanacions que el Centre Col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut de Lille, a França (WHOCC Lille) ha validat en el camp de la salut mental. Aquesta recerca ha de permetre conèixer el grau d’importància, coneixement i implementació d’aquestes recomanacions en diferents països i quines diferències s’observen entre les persones usuàries dels serveis i els familiars / cuidadors.
Per assolir aquest objectiu, la recerca planteja la participació d’aquests dos col·lectius mitjançant una enquesta on-line, d’on posteriorment s’extrauran els resultats i conclusions.
A qui va adreçat?
La participació en el projecte va adreçada a persones usuàries dels serveis de salut mental, ex-usuàries i familiars, acompanyants i/o cuidadors.
Entitat que ho gestiona
El projecte el lidera el Centre Col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut de Lille (WHOCC Lille), i compta amb la participació d’una dotzena d’investigadors i investigadores europeus de diferents països i entitats, entre les quals es troba la Federació Salut Mental Catalunya.
Objectius
L’objectiu principal del projecte és poder analitzar les diferències observades en la percepció de l’empoderament entre usuaris i cuidadors, i entre països, en funció de les respostes obtingudes. Aquestes, que es traduiran en dades estadístiques i descriptives, permetran observar la percepció sobre la importància, el grau de coneixement, i el grau d’implementació d’aquestes 25 recomanacions en els diferents països.
Més informació
Al llarg de l’última dècada, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha emfatitzat la importància de l’empoderament de persones amb problemes de salut mental i persones cuidadores o acompanyants com a element central de la promoció de la salut, i l’ha identificat com una prioritat essencial.
En el context de la salut mental, interpel·la tant a persones que utilitzen els serveis d’atenció de salut mental, és a dir, centres que duen a terme accions preventives, diagnòstic i tractament de problemes de salut mental, com a cuidadors (familiars o persones pròximes que brinden assistència tant parcial com a temps complet de manera personal i contínua a una persona usuària d’algun servei de salut mental).
No obstant això, aquestes recomanacions no tenen una implementació equitativa i, a vegades, els propis protagonistes, les desconeixem. La manca d’indicadors fa necessària una recerca que mostri en quina mesura s’acompleixen aquestes recomanacions. Per aquest motiu, WHOCC Lille impulsa aquesta investigació de forma conjunta amb diverses entitats de diferents països amb l’objectiu d’obtenir una major informació i coneixement al respecte.
Contacte
Carles Bonete Bayón
Salut mental infantojuvenil
Què és?
La prevenció de la salut mental en els infants i els adolescents és una de les prioritats per promoure i millorar l’atenció en salut mental i un dels nostres reptes de futur. L’informe “Situació de la salut mental d’infants i adolescents”, fet conjuntament amb la Fundació Pere Tarrés, ens dona algunes pistes de la tasca que ens queda per fer a Catalunya.
A qui va adreçat?
Població infantil i juvenil de Catalunya.
Entitat que ho gestiona
- Millorar la prevenció de la salut mental infantojuvenil
- Afavorir la detecció precoç dels problemes de salut mental en la població infantil i adolescent
- Promoure la salut mental infantojuvenil a la família, l’escola i l’accés al mercat laboral.
- Acompanyar les famílies dels joves amb problemes de salut mental
Més info
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera la prevenció de la salut mental infantojuvenil com un prioritat mundial i un dels principals reptes de futur en aquest àmbit. La Federació SMC també inclou la població infantil i adolescent com una prioritat en la seva missió de millorar l’atenció en salut mental.
L’interès per promoure el benestar emocional dels joves va traduir-se al 2016 en l’el·laboració de l’informe “Situació de la salut mental d’infants i adolescents”, realitzat per la Federació SMC i la Fundació Pere Tarrés, amb la participació de 40 professionals de l’àmbit sociosanitari.
L’estudi va determinar 7 gran reptes de futur per millorar la prevenció en salut mental en la població jove a Catalunya:
- Generalitzar l’aplicació de programes i serveis de promoció i prevenció
- Disposar d’un sistema d’indicadors per a l’avaluació i la planificació
- Fer accessibles els serveis
- Assegurar una atenció integral i coordinada entre els serveis
- Assegurar la participació activa i l’acompanyament a les famílies i dels infants i adolescents
- Aplicar un model específic en el context escolar que garanteixi els suports adients en salut mental
- Garantir els suports adients per a la inclusió i participació comunitària dels infants i adolescents
L’informe també va evidenciar altres necessitats:
- integrar els diferents serveis (sanitari, escolar, social i de lleure) de manera coordinada
- combatre les desigualtats territorials
- invertir més en prevenció
- donar més acompanyament a les famílies
- dedicar més recursos als adolescents
- posar en valor la tasca de detecció i prevenció als centres socioeducatius i esplais
L’abordatge de la salut mental infantojuvenil ha de tenir en compte el paper i acompanyament a la família, la influència de les condicions socioeconòmiques i l’entorn del jove (a més pobresa més risc de tenir un problema de salut mental), i els factors de risc, com el consum de substàncies tòxiques.
L’estudi de la Federació SMC i la Fundació Pere Tarrés posa èmfasi en la creació d’espais de suport a la criança, d’acompanyament a les famílies, de coordinació amb l’escola i els centres socioeducatius o espais de lleure, que serviran també per fer programes de prevenció i detecció precoç.
Materials descarregables
Jocs per la salut mental
Què és?
Un projecte de ciència ciutadana que analitza les interaccions entre persones amb problemes de salut mental, familiars i cuidadors de forma participada, i vol aportar nou coneixement sobre el model d’atenció comunitària en salut mental.
La recerca l’han dut a terme el grup de recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona i la Federació de Salut Mental Catalunya en col·laboració amb la Universitat Rovira Virgili, la Universidad Carlos III de Madrid i Abacus i els resultats han estat publicats en un article científic a Scientific Reports.
A qui va adreçat?
A tots els agents involucrats en el procés de recuperació en salut mental: persones afectades per trastorns mentals, familiars i amics, i tant cuidadors professionals com no professionals.
Entitat que ho gestiona
Federació Salut Mental Catalunya
Objectius
Per a la Federació Salut Mental Catalunya i el conjunt del moviment associatiu, recerques d’aquest tipus reforcen la idea de que la recuperació en salut mental depèn de la interacció de molts factors, i de la cohesió en les relacions entre els diferents actors de l’ecosistema format per les persones amb problemes de salut mental, familiars i cuidadors professionals o no.
Més info
Fins ara un total de 270 persones han participat en els Jocs per la Salut Mental, que s’han realitzat entre els mesos d’octubre de 2016 i març de 2017 amb diferents col·lectius de salut mental de Catalunya. A Lleida, hi han participar 120 persones durant l’acte de celebració del Dia Mundial de la Salut Mental. També es van recollir dades de 60 participants a Girona, 48 a Sabadell en una trobada on van participar persones vinculades a aquesta entitat, a Suport Castellar i a Salut Mental Terrassa. Finalment vam recollir dades de 42 participants en una calçotada de l’entitat Porta Oberta de Valls.
La recerca s’ha dut a terme mitjançant jocs digitals en el que han participat 270 individus que conformen l’ecosistema d’atenció i cura en salut mental: primera persona (62,6%), cuidadors tant professionals com no professionals (25,6%) i altres com ara amics o familiars (11,9%). Per realitzar la recerca es van dur a terme 45 sessions entre 2016 i 2017 en quatre ciutats de Catalunya i a través de les entitats de territori: durant el Dia Mundial a Lleida amb Salut Mental Ponent, a Sabadell en un acte organitzat per Salut Mental Sabadell on també van participar membres de Suport Castellar i de Salut Mental Catalunya Terrassa, a Valls durant la calçotada organitzada per Porta Oberta i a Girona, on la Fundació Drissa va motivar els professionals per participar-hi.
Els principals resultats dels jocs revelen que les persones amb trastorn mental realitzen el major esforç per tal de contribuir al benestar comú, però també són els més exposats i vulnerables. Les seves decisions en els jocs revelen confiança, reciprocitat, cooperació i sentiment de col·lectivitat. D’altra banda, la cooperació i l’optimisme dels cuidadors i professionals són elements clau per a la comunitat.
Així doncs, les persones amb problemes de salut mental són les que més han contribuït al benestar col·lectiu. “Aquest col·lectiu és doncs, el que ha fet més esforços per assolir l’objectiu col·lectiu, marcant així un paper destacat pel bon funcionament de l’ecosistema. La seva major predisposició a contribuir en una acció col·lectiva es pot veure com una manera de reclamar el seu lloc a la comunitat” explica Josep Perelló, investigador de la UB i líder de la recerca.
Testimoni
“La ciència ciutadana amb jocs i dilemes socials pot ajudar a millorar els processos de recuperació en salut mental de forma participativa”.
Josep Perelló, líder del grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona
Contacte
Marta Poll: marta.poll@salutmental.org
Materials descarregables
Jocs x la salut mental. Resultats de la recerca amb Salut Mental Catalunya (2018, OpenSystems)
Recerca Clubs Socials
Què és?
El club social és un servei social especialitzat, adreçat a persones amb problemes de salut mental, que promociona la inclusió social i la participació a la comunitat. Des del Grup de Recerca Salut Mental Catalunya hem dissenyat una eina per poder avaluar l’impacte d’aquest servei en la vida de les persones que hi participen. Actualment comptem amb una important base de dades que ens permet analitzar aquest impacte i publicar evidencia científica.
A qui va adreçat?
Aquestes recerques estan orientades a la millora de les polítiques públiques tot demostrant l’efectivitat i l’impacte de les intervencions comunitàries en salut mental que es fan des dels Clubs Socials. En últim terme es beneficien les persones ja que la investigació ajuda a identificar aquelles polítiques, serveis i prestacions més efectives i que tenen un major impacte en la vida de les persones.
Entitat que ho gestiona
Federació Salut Mental Catalunya
Objectius
- Generar evidència científica sobre l’impacte del servei de Club Social en la vida de les persones.
- Demostrar l’efectivitat de les intervencions comunitàries en salut mental que es fan des dels Clubs Socials.
Més info
Hem creat un nou model d’avaluació per valorar l’impacte dels clubs socials, no només a través d’eines quantitatives sinó també amb metodologia qualitativa. En aquest cas, hem proposat complementar el sistema d’avaluació que es portava a terme amb més eines: una escala de satisfacció amb la vida i relats dels usuaris (en els que han d’explicar en què ha canviat la seva vida des de que assisteixen al club social). D’aquesta manera, oferim una possibilitat per conèixer com és la vivència dels usuaris en primera persona. Els resultats que hem obtingut han sigut molt interessants. En primer lloc, la satisfacció amb la vida no difereix de la que senten els familiars o la població en general. D’altra banda, el trencament de l’aïllament, les relacions socials i la consciència d’aprenentatge són uns dels elements que més han aparegut en els testimonis dels relats com aspectes que han millorat amb l’assistència al Club Social.