Quatre de cada deu persones, a Espanya, valoren negativament l’estat de la seva salut mental
SALUD MENTAL ESPAÑA i la Fundació Mutua Madrileña presenten el primer informe que analitza l’estat de la salut mental al nostre país. L’estudi inclou tant l’opinió de la població en general sobre aquesta qüestió com dels que han tingut problemes de salut mental, dels seus familiars i de professionals de la sanitat.
Quatre de cada deu persones a Espanya (39,3%) valora de manera negativa la seva salut mental actual. Aquesta és una de les conclusions de l’informe “La situació de la salut mental a Espanya”, elaborat per la Confederació SALUD MENTAL ESPAÑA i la Fundació Mutua Madrileña. L’estudi s’ha dut a terme el 2022 amb la participació de més de 2.000 persones, tant de la població en general com de les que tenen o han tingut problemes de salut mental, així com de professionals de la sanitat.
Els principals resultats de l’informe van ser presentats en roda de premsa per Nel González Zapico, president de SALUD MENTAL ESPAÑA i Lorenzo Cooklin, director general de la Fundació Mutua Madrileña.
Una altra de les conclusions és que el 74,7% de la població a Espanya creu que en els darrers anys ha empitjorat la salut mental de la població, i les tres raons més assenyalades com a causes d’aquest empitjorament són: les dificultats econòmiques (91, 4%), la incertesa davant el futur (89,0%) i la pressió, les exigències i estrès del dia a dia (88,8%), seguides de la pandèmia del COVID-19 i de la sensació que vivim a una societat cada cop més individualista i molt competitiva.
Els resultats d’aquest informe, realitzat per les empreses Twiga i 40dB, proporcionen una fotografia de l’estat de la salut mental de la població espanyola actualment i de les seves percepcions sobre com s’aborden aquests problemes al nostre país, així com sobre la forma en què la que podrien millorar-se. Una qüestió, la de la salut mental, a què els espanyols i les espanyoles donen una importància de 4,5 sobre 5 sobre el seu benestar general.
L’Informe “La situació de la salut mental a Espanya” és una investigació exhaustiva amb un enfocament metodològic mixt, qualitatiu i quantitatiu, realitzat de forma seqüencial per poder fonamentar el qüestionari que va respondre la població general en aquells aspectes que resultaven determinants per a les persones amb un problema de salut mental, les seves famílies i els professionals de la sanitat que van participar a la part qualitativa mitjançant grups de discussió.
L’enfocament i la mida de la mostra converteixen aquest estudi en el de més dimensió dels realitzats fins ara en matèria de salut mental a Espanya.
Perfil de la persona amb mala salut mental
Una part de l’informe avalua el perfil i la situació de les persones amb experiència pròpia en problemes de salut mental (anomenades PEP) i el compara amb la població general. Aquest grup el conforma el 22,8% del total de la mostra i s’hi han inclòs tant les persones amb un diagnòstic mèdic al respecte, com aquelles que al qüestionari van autoavaluar la seva salut mental com a dolenta i molt dolenta.
Pel que fa a les persones que han tingut un diagnòstic d’un problema de salut mental, aquest sol produir-se a la joventut; en concret, l’edat mitjana dels que han patit se situa als 26 anys.
Els problemes i les relacions familiars (36,3%) i l’autoexigència en els àmbits professional o acadèmic (32,4%) són les dues causes més assenyalades pels PEP com a detonants per a l’aparició dels problemes de salut mental.
Quatre de cada deu persones a Espanya (42,1%) han patit una depressió al llarg de la vida; un percentatge una mica més gran, un 47,6%, han experimentat atacs d’ansietat o pànic i un 36,9%, ansietat perllongada en el temps.
Segons revela l’informe, el 14,5% de la població ha tingut idees suïcides o s’ha intentat suïcidar. Això passa més entre les dones (17%) que entre els homes (11,7%). Passa el mateix en el cas dels qui han arribat a autolesionar-se (6,4% d’homes davant d’11,3% de dones). Per edat, les idees o l’intent de suïcidi (31,8%) i les autolesions (30,7%) es produeixen més en el grup de joves de 18 a 24 anys.
Dentre les persones diagnosticades amb un problema de salut mental, més de la meitat (58,5%) ha sentit rebuig social per això en algun moment de la seva vida per part del seu entorn. A més, el 55% ha sentit en algun moment discriminació, i el laboral és l’àmbit més assenyalat en què es va produir. Un 11%, segons l’estudi, no ha confiat a ningú el problema.
Salut mental i gènere
La manca de perspectiva de gènere és una de les mancances que s’ha detectat a l’hora de pensar en la salut mental, tot i que els condicionants i factors de risc per desenvolupar un problema de salut mental afecten més les dones que els homes, tal com demostren els resultats de lestudi.
Així, per exemple, els homes consideren millor l’estat actual de la salut mental que el que estimen les dones. Així, el 68,5% dels primers atorguen valors 4 i 5, on 5 significa “molt bo”, davant del 53,7% de les dones.
Les dones reporten una major preocupació per les qüestions econòmiques (no poder pagar les factures, el lloguer o la hipoteca), i un 13,4% de les dones voldria acudir a teràpia, però no ho fa per no poder-s’ho permetre, davant del 4, 1% dels homes.
Un 61,3% de les persones que han patit problemes de salut mental són dones, davant del 38,3% d’homes. Les dones tenen una probabilitat superior de consumir psicofàrmacs que els homes.
Consum de psicofàrmacs i accés a atenció mèdica
En matèria de teràpies, l‟estudi revela que el 57,1% dels tractaments es basa en la prescripció de fàrmacs, seguit per la psicoteràpia (47,6%) i la participació en programes socials de suport (27,4%).
L’informe també reflecteix que un 18,9% de la població de més de 18 anys consumeix psicofàrmacs i el 73% ho fa diàriament. Els més utilitzats són els ansiolítics (61,9%) i els antidepressius (47,2%). El metge o metgessa d’atenció primària és qui els prescriu de manera més habitual (55,1%), seguit del psiquiatre (35,2%).
Tot i la major incidència de trastorns d’aquest tipus en dones i de la tendència més gran a consumir psicofàrmacs, aquestes no acudeixen més al psiquiatre que els homes. La probabilitat d’anar-hi és la mateixa per als dos sexes.
Pel que fa a l’atenció mèdica, el 26,2% de les persones acudeix actualment a un especialista de salut mental (20,8% a consulta de psicologia i 17,6% a consulta de psiquiatria). Cal explicar que la suma d’aquests dos darrers percentatges supera el 26,2% inicial, atès que a l’informe es tractava d’una pregunta de resposta múltiple i algunes persones enquestades reben atenció de les dues especialitats.
Per a més de la meitat de la població, un 57,3%, acudir a un professional de la salut mental és una cosa econòmicament inaccessible.
Col·lectius més vulnerables
Els grups de població més vulnerables i proclius a experimentar problemes de salut mental són els integrats per joves (18-34 anys), amb un efecte més acusat al segment més jove (18-24), les dones, o les persones del col·lectiu LGTB.
Les i els joves troben les causes dels seus problemes de salut mental i el seu malestar emocional en l’autoexigència, la pressió i la dificultat per assolir èxits i objectius, la inseguretat i la incertesa davant del futur, i la dificultat per gestionar les emocions desagradables.
Les persones joves de 18 a 24 anys són les que manifesten una percepció subjectiva més baixa amb relació a l’estat de la salut mental. Igualment, com s’ha esmentat anteriorment, són les que refereixen, en més proporció, ideació o intent de suïcidi.
Les persones de nivell socioeconòmic baix i mitjà-baix acudeixen en major mesura només a la sanitat pública d’entre els diferents tipus de professionals, mentre que són les que es mostren menys satisfetes amb la situació econòmica (63,9%) i amb la vida laboral (59,7%), i manifesten més preocupació per no poder pagar les factures (56,6%). Però també expressen menor satisfacció amb la salut (31,1%) i amb la vida familiar (26,7%).
Per acabar, ser una persona pertanyent al col·lectiu LGTB augmenta la probabilitat de comptar amb experiència pròpia en salut mental. Aquest col·lectiu reporta més haver patit depressió (55,4%), ansietat prolongada (48,2%), ideació o intent de suïcidi (32,1%), i autolesions (19,5%). Així mateix, i igual que passava amb les dones, el col·lectiu LGTB té una probabilitat més gran de consumir psicofàrmacs.
Ingressos involuntaris i més inversió: una visió de drets humans
L‟informe reflecteix que, en l‟àmbit de l‟atenció a la salut mental, es produeixen habitualment vulneracions de drets.
El 60,1% de les persones amb un problema de salut mental assegura haver estat ingressat/da en un hospital de manera involuntària, un 40,3% diu que va rebre poca o cap informació clara, suficient i comprensible sobre el seu trastorn, el 46 ,3% afirma que va rebre poca o cap informació suficient sobre els efectes secundaris de la medicació i un 48,1% manifesta que va rebre poca o cap informació sobre tots els tractaments alternatius.
La població general considera que no es destinen prou recursos a cura de la salut mental i aposta per mesures tant sanitàries com socials per ajudar les persones amb un problema de salut mental.
Entre elles assenyalen, amb caràcter prioritari, augmentar el nombre de professionals de salut mental (67,8%), assegurar la continuïtat del tractament amb el mateix o amb la mateixa professional al llarg del procés (48,7%) i l’existència de més centres de salut mental comunitaris (46,4%).
En el pla social, un 58% demana accions de suport per prevenir l’estrès laboral i les situacions d’assetjament; un 51,3% la promoció d’iniciatives comunitàries per prevenir la solitud i fomentar la resiliència, i un 48% apel·la a la inclusió de programes específics de prevenció i sensibilització a l’àmbit educatiu.
