Una recerca que posa en valor el paper del voluntariat i l’activisme com a espais de benestar, suport mutu i construcció de ciutadania en salut mental
Salut Mental Catalunya i el Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona, vinculat a la Universitat de Barcelona, publiquem l’estudi Voluntariat i activisme en salut mental: impactes en el benestar i la ciutadania, sorgit d’una recerca que analitza com la participació en l’activisme i el voluntariat en salut mental influeix en el benestar emocional de les persones implicades.
L’estudi posa el focus en una qüestió clau: l’impacte de l’activisme i el voluntariat en salut mental en les persones que hi participen. En aquest sentit, la recerca parteix de dues preguntes centrals: com experimenten les persones activistes i voluntàries la relació entre la seva participació i el seu benestar, i quins factors d’aquesta participació la promouen o la dificulten.
Una recerca participativa
L’estudi s’ha desenvolupat durant el 2025, a partir d’un disseny mixt que combina mètodes qualitatius i quantitatius. Concretament, s’han realitzat tres grups focals amb 50 persones participants i un qüestionari en línia amb més de 250 persones, de les quals 136 formen la mostra analitzada.
La recerca ha comptat també amb un Comitè Assessor format per persones amb experiència pròpia, familiars i professionals, que ha contribuït a orientar el procés, interpretar resultats i garantir el caràcter participatiu de l’estudi.
Aquest enfocament permet oferir una visió situada i arrelada a les experiències reals de les persones que formen part del moviment associatiu en salut mental.
Reconèixer el paper transformador de l’activisme i el voluntariat
Una de les principals conclusions de la recerca és que la participació en activisme i voluntariat en salut mental s’associa, majoritàriament, a experiències positives de benestar.
Les persones participants descriuen l’activisme com un espai que genera desestigmatització, sentit de pertinença i vincle comunitari, empoderament, reconeixement i desenvolupament personal, suport mutu i cures recíproques, i construcció de sentit vital.
Moltes trajectòries d’implicació s’inicien a partir d’experiències de malestar, vulneració de drets o necessitat de suport, que es transformen en acció col·lectiva i compromís social.
Aquest procés evidencia que l’activisme i el voluntariat no només incideixen en la transformació social, sinó també en la recuperació, el benestar i l’exercici de la ciutadania de les persones.
El benestar i la connexió amb la ciutadania es relacionen especialment amb factors com la salut percebuda, la participació associativa, el suport emocional i les relacions comunitàries.
I s’apunta que els beneficis de l’activisme i el voluntariat no depenen tant de les característiques individuals, sinó de la qualitat dels vincles i de les dinàmiques comunitàries que es generen.
Diversitat i mirada interseccional entre les participants
L’estudi, basat en 136 participants i una mirada interseccional, mostra una realitat diversa amb una majoria de dones (66,4%) i una edat mitjana de 54 anys. Entre les participants hi conviuen diferents perfils: 39% persones amb experiència pròpia de salut mental; 32,4% familiars i 28,7% amb doble perfil.
S’han analitzat diferents factors com ara la discapacitat (39%), el gènere (23,5%), el nivell socioeconòmic (19,9%), l’edat (16,9%) i l’origen (8,1%).
Aquesta diversitat subratlla la necessitat d’entendre l’activisme des d’una perspectiva inclusiva, que tingui en compte les desigualtats i les diferents realitats socials.
Una participació sostinguda i amb fort compromís social
Les participants mostren una implicació notable en el moviment associatiu: amb una trajectòria mitjana de més de 8 anys de participació i una participació regular (el 37,5% s’implica setmanalment). En total, el 72,8% s’impliquen com a voluntàries i un 57,4% com a activistes.
Les principals motivacions són la promoció de la inclusió i els drets (74,3%), la lluita contra l’estigma (69,1%) i el suport a altres persones (65,4%) .
Aquestes dades posen en valor el compromís del moviment, així com el seu paper clau en la defensa de drets i la transformació social.
També hi ha reptes: cuidar els espais d’activisme
Tot i els beneficis, la recerca també identifica tensions i riscos, com la sobrecàrrega emocional, el desgast, els conflictes o la percepció de manca de cures en alguns espais.
Aquests resultats apunten a la necessitat de generar i promocionar estructures que
fomentin el suport emocional, la qualitat dels vincles i l’existència d’espais de cures
recíproques, com a elements primordials de la participació. Cal continuar reivindicant i treballant per disposar d’espais sostenibles, amb la dotació necessària de recursos i que posin la cura al centre, per tal de garantir el benestar de les persones participants.
Un pas endavant en la comprensió del benestar en salut mental
L’informe aporta coneixement sobre una dimensió sovint poc explorada: com l’activisme i el voluntariat en salut mental impacta en les persones activistes?
Els resultats mostren que el benestar no és només una experiència individual, sinó que forma part d’un procés col·lectiu vinculat a la participació, els vincles i el reconeixement.
En aquest sentit, el voluntariat i l’activisme en salut mental es consoliden com a eines clau per reforçar la ciutadania, construir comunitat i avançar cap a una societat més justa, inclusiva i lliure d’estigma.
Gràcies per fer-ho possible
Des de Salut Mental Catalunya volem expressar un agraïment sentit a totes les persones activistes i voluntàries que han participat en aquesta recerca. Les pròpies experiències, vivències i reflexions han estat essencials per fer possible aquest estudi, per aprofundir en la comprensió del vincle entre participació i benestar, i per continuar endavant en la lluita per una transformació social.
