Publiquem l'estudi “Salut mental amb perspectiva d'edat” sobre envelliment i benestar emocional

Publiquem l’estudi “Salut mental amb perspectiva d’edat” sobre envelliment i benestar emocional

És urgent i prioritari atendre les necessitats de suport per a persones amb experiència pròpia en salut mental i/o familiars amb perspectiva d’edat per garantir un envelliment digne

Des de la Federació Salut Mental Catalunya hem impulsat i coordinat un projecte de recerca amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona per millorar l’acompanyament a persones amb trastorn mental i familiars majors de 55 anys. La recerca, conjunta i participativa, ha culminat amb la publicació del document “Salut mental amb perspectiva d’edat: estudi sobre envelliment i benestar emocional”.

Aquest estudi, dissenyat per comprendre millor la realitat de l’envelliment en persones amb trastorn mental i familiars, té per objectiu contribuir a millorar l’acompanyament, prioritzant accions de prevenció, detecció i intervenció. L’estudi ha estat elaborat per Bàrbara Mitats, coordinadora de serveis i programes federatius, innovació i recerca a SMC,i per la Dra. Montserrat Celdrán, professora de la Facultat de Psicologia de la UB. En el procés participatiu de la recerca hem comptat amb la col·laboració de l’arquitecta social, activista i experta en participació ciutadanaItziar González Virós.

Oferir els serveis, recursos i suports necessaris per un envelliment saludable és un dels desafiaments més importants en la nostra societat actual.

La incorporació de la perspectiva d’edat en salut mental és urgent i prioritària

Els resultats confirmen que, malgrat tenir una edat similar, familiars i persones amb experiència pròpia no experimenten els mateixos reptes i oportunitats en quant al propi procés d’envelliment. El grup familiar ha presentat puntuacions més positives en variables socials i psicològiques que el grup primera persona i el grup mixt (persones amb problemàtica de salut mental i alhora familiars d’una persona amb trastorn mental). Els problemes de salut mental suposen un repte en quant a salut percebuda, limitacions del dia a dia, pitjor autocura o por a l’envelliment.

Posem de relleu diverses qüestions:

  • És urgent i prioritari atendre les necessitats de suport per a persones amb experiència pròpia en salut mental i/o familiars amb perspectiva d’edat per prevenir i promoure un envelliment saludable i dinge. Cal continuar explorant la situació en població sobre-envellida, en persones migrades o les casuístiques en persones amb diversitat d’identitat i/o orientació sexual, considerant l’històric social i l’augment actual dels discursos d’odi.
  • La xarxa associativa ofereix les condicions per promoure factors de protecció pel benestar emocional en la vellesa com, per exemple: facilitar l’accessibilitat recursos, impulsar i enfortir les xarxes de suport social, capacitar en salut mental, contribuir a l’empoderament, lluitar contra l’estigma i l’aïllament social, sensibilitzar i conscienciar, facilitar la participació…
  • Cal abordar la complexitat de les cures en base a una concepció bidireccional. Els rols  poden conviure, canviar, transformar-se o fins i tor invertir-se, segons el moment vital o els cicles personals i familiars.
  • Les dones tenen més reptes en el procés d’envelliment, presenten més situacions de vulnerabilitat pel context patriarcal en el que vivim i les cures continuen estan molt feminitzades.
  • L’entorn urbà i rural influencien en l’accessibilitat als recursos d’atenció i les possibilitats de suport en salut mental i envelliment.
  • Les intervencions han de ser interseccionals i interculturals. L’atenció i els suports en salut mental i envelliment han de tenir en compte l’intersecció de factors com l’edat, el perfil, el gènere, l’entorn de residència o la situació socioeconòmica. Cal estudiar la interseccionalitat amb altres eixos de discriminació no explorats en aquest estudi (per exemple, identitat de gènere, orientació sexual i origen).

Davant el repte de l’envelliment de la població i pel benestar emocional de la ciutadania és fonamental posar a l’abast les mesures necessàries i recursos adients per planificar el procés d’envelliment, tenint en compte la diversitat i les desigualtats, amb un enfocament comunitari.

Quina ha estat la metodologia de l’estudi?

L’informe es compon de tres parts principals:

  • Estudi bibliogràfic: Revisió d’articles científics que han estudiat les necessitats psicosocials de persones grans amb trastorn mental i familiars.
  • Estudi quantitatiu: Enquesta sobre necessitats i oportunitats/fortaleses pel benestar psicològic dirigida a persones de 55 anys amb trastorn mental, així com a familiars de 55 anys o més. Van participar-hi gairebé 500 persones, tot i que finalment vam obtenir 399 enquestes vàlides.
  • Estudi qualitatiu: Realització de dos grups de reflexió, format cada un per 8 i 9 persones, per ampliar la informació recollida de forma quantitativa i explorar elements del cicle de vida que poden ser obstacles o oportunitats per poder envellir amb una bona qualitat de vida.

El projecte ha comptat amb un Comitè Assessor, format per 11 persones amb experiència pròpia, familiars i professionals, i un Consell Assessor amb 16 representants institucionals d’organitzacions i administracions públiques.

La recerca participativa, el camí cap a la transformació social

La recerca participativa és essencial per promoure l’empoderament de la ciutadania, impulsar millores en l’atenció a la salut mental i contribuir a la transformació social per un model de suports més digne i just. Agraïm la participació de totes les persones que han format part d’aquest procés. La vostra participació és crucial per a la recerca i per a reivindicar millores en la prevenció i l’atenció en salut mental en la vellesa.

Més informació

Amb el suport de

Notícies recents