La trobada ha servit per compartir les reflexions i prioritats elaborades pel Grup de Treball d’Elevada Complexitat per avançar cap a una atenció més coordinada, comunitària i centrada en la persona
Ahir, vam mantenir una reunió amb la diputada Sara Jaurrieta Guarner al Parlament de Catalunya per presentar l’argumentari elaborat pel Grup de Treball d’Elevada Complexitat de SMC, un document que recull reflexions, reptes i propostes per millorar l’atenció a les persones que viuen situacions d’elevada complexitat en salut mental i addiccions.
La trobada va ser una oportunitat per compartir la mirada del moviment associatiu sobre una realitat que afecta persones, famílies i professionals, i que requereix una resposta integral i coordinada entre els diferents departaments i agents implicats.
Què entenem per elevada complexitat?
L’elevada complexitat en salut mental fa referència a situacions en què conflueixen factors clínics, socials, funcionals, administratius i sistèmics que dificulten una resposta adequada des dels recursos habituals. Es tracta de persones que conviuen amb problemàtiques diverses i interrelacionades, com trastorns mentals greus, addiccions, situacions de vulnerabilitat social, dificultats d’habitatge o absència de xarxes de suport estables. Sovint, aquestes situacions també generen un gran impacte en els seus entorns de cura i suport.
Des de Salut Mental Catalunya defensem que la complexitat no és un fracàs individual, sinó una realitat que evidencia la necessitat d’enfortir la resposta actual del sistema.
La necessitat de desplegar un model d’atenció comunitària
L’argumentari posa en valor les aportacions del PAICSAMAEC (Pla d’Atenció Integral a la Complexitat en Salut Mental i Addiccions d’Elevada Complexitat, 2021), que ha contribuït a visibilitzar aquestes situacions i a promoure una mirada més transversal entre professionals i serveis.
També destaca experiències com els Equips GUIA, que han demostrat els beneficis de la coordinació entre serveis, l’acompanyament intensiu i l’atenció centrada en la persona, amb millores en la qualitat de vida i una reducció dels ingressos hospitalaris i les urgències.
Tanmateix, des de Salut Mental Catalunya alertem que encara és necessari consolidar i desplegar moltes de les mesures previstes perquè arribin de manera efectiva a tot el territori.
Les prioritats que defensem per millorar l’atenció a l’elevada complexitat
Entre les principals propostes traslladades durant la reunió destaquen:
- Millorar la coordinació entre els serveis sanitaris, socials, educatius, laborals i judicials, avançant cap a un model d’atenció realment integrat.
- Garantir una cobertura equitativa al conjunt del territori, amb el desplegament dels Equips GUIA i altres recursos especialitzats allà on encara no existeixen.
- Reforçar el suport emocional, pràctic i econòmic a les famílies, reconeixent el paper essencial que desenvolupen en l’acompanyament quotidià.
- Impulsar recursos comunitaris i inclusius, especialment en l’àmbit de l’habitatge, la vida independent, l’educació i la inserció laboral.
- Reconèixer i enfortir el paper del moviment associatiu com a agent clau en l’acompanyament, el suport mutu i la defensa de drets.
Cap a una atenció més comunitària, coordinada i centrada en la persona
Des de Salut Mental Catalunya continuem treballant per promoure un model d’atenció comunitari, centrat en la persona, basat en drets i orientat a la recuperació, que doni resposta tant a les necessitats de les persones com als seus entorns de cura.
Agraïm l’interès i l’espai de diàleg compartit durant la trobada, que permet continuar avançant en la sensibilització i la incidència política per millorar l’atenció a les situacions d’elevada complexitat en salut mental i addiccions.
Per conèixer més sobre la nostra tasca d’incidència política, visita l’espai d’incidència de Salut Mental Catalunya.
