PREMSA

Aquesta setmana, concretament el 10 de desembre, es commemora el 74è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (Nacions Unides, 1948). Una fita històrica que pretenia ser un punt de partida en drets i llibertats inalienables i inherents a tots els éssers humans.

En ple segle XXI, la realitat és una altra. Les persones amb trastorns de salut mental pateixen situacions de discriminació per la seva condició de funcionalitat no hegemònica. L’estigma social associat als diagnòstics de salut mental impacta de manera negativa en la qualitat de vida de les persones amb patiment psíquic i les seves famílies.

VIOLÈNCIES EN SALUT MENTAL: CAP A UNA DILIGÈNCIA DEGUDA*

Les persones amb patiment psíquic tenen dret a rebre un tractament empàtic i humà que eviti al màxim qualsevol forma de reclusió o maltractament. Actualment i per raó de salut mental es produeixen praxis sanitàries que suposen una vulneració a la integritat física i moral de la persona: ingrés involuntari; medicació forçosa i sobremedicació; aïllament i contenció mecànica; teràpia electroconvulsiva.

Tot sota un paraigua on la coerció queda invisible sota un discurs de protecció per la mateixa persona i per tercers. Intervencions validades segons discursos nosològics, on encara impera el tractament biomèdic. En aquesta línia, l’Assemblea Parlamentària de Consell d’Europa va aprovar la resolució 2291 (2019) on insta els Estats Membres que iniciïn immediatament la transició cap a l’abolició de les pràctiques coercitives als serveis de salut mental. Nacions Unides ha posat de manifest que alguns dels “tractaments mèdics” que reben les persones poden constituir tortura i maltractaments (Informe del Relator Especial de l’ONU, 2020).

Com a professionals hem de ser crítics amb la nostra praxi diària, ser coneixedores i reflexionar sobre una intervenció que amb l’afany de “tenir cura” vulnera drets. És des d’aquesta diligència deguda que hem de ser capaces de transformar el sistema. Quan parlem obertament de violència institucional en salut mental en cap cas és un atac individual, l’embat és més ampli. Tenim enfront un repte major: deconstruir un sistema d’atenció social i sanitari.

PERSPECTIVA DE DRETS EN SALUT MENTAL: CAP A LA PLENA CIUTADANIA

En aquest context de violència estructural i de vulneració de drets que pateix el col·lectiu, l’Organització de les Nacions Unides va aprovar La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) (ONU, 2006). Aquesta declaració de 50 articles pretén ser un marc per garantir els drets humans i la plena ciutadania de les persones amb discapacitat.

La CDPD és un punt d’inflexió en la reformulació i canvis legislatius a l’Estat espanyol, amb un impacte a Catalunya: Ley 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica; Decret Llei 19/2021, de 31 d’agost, que regula els suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat a Catalunya; Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació.
No obstant això, la perspectiva de drets en salut mental requereix una combinació entre canvis normatius (lleis i protocols) i actituds (praxi professional/població). I en aquest canvi de model, Salut Mental Catalunya hi té trajectòria. El programa Activa’t per la Salut Mental promou un canvi de paradigma on la narrativa de la persona pren rellevància i on la professional acompanya el procés de recuperació. L’objectiu és que la persona amb un diagnòstic de salut mental esdevingui un subjecte actiu de la seva comunitat: un ciutadà de ple dret. El projecte Activa’t per la Salut Mental és un recurs clau per la recuperació (Eiroa-Arosa et al., 2022).

CONTEXT ACTUAL: UNA FINESTRA D’OPORTUNITAT

Arran de la pandèmia de la Covid-19, la salut mental s’ha situat a primera línia del discurs polític. S’ha produït un punt d’inflexió. El discurs de l’activista Mercè Torrentallé en el debat específic sobre salut mental al Parlament de Catalunya del desembre de 2021 és d’una gran transcendència per al col·lectiu. En ell sentim plenament representades les tres potes: persones amb experiència pròpia en salut mental, famílies i professionals.
Per últim, tenim el gran repte de col·laborar en la construcció del Pacte Nacional de la Salut Mental, traslladant a través seu la perspectiva de drets en salut mental a tots els departaments del Govern. Ben segur el conveni amb l’OMS per impulsar els Quality Rights tindrà el seu impacte.

CAMPANYA DRETS EN SALUT MENTAL

I amb aquesta voluntat de generar un imaginari col·lectiu en pro de la salut mental d’acord amb els drets, des de Salut Mental Catalunya hem iniciat una campanya impulsada per les més de 70 entitats federades. Oferim un seguit de recursos, informacions i infografies amb la voluntat de sensibilitzar i donar a conèixer els drets en salut mental. A més, aquest any, amb l’objectiu de combatre la infradenúncia, posem a l’abast de la ciutadania una bústia confidencial de denúncia en matèria de drets en salut mental, on qualsevol persona pot explicar una situació on hagi sentit vulnerats els seus drets. La campanya serà a les xarxes fins al dia 18 de desembre, però de ben segur que en farem noves edicions. Podeu seguir-la a #DretsEnSalutMental.

*Diligència deguda: identificar, prevenir, mitigar i retre comptes pels impactes negatius sobre els drets humans de les seves activitats o de les que es derivin de les seves relacions.


Ivan Cano, Tècnic d’Incidència i Drets
Article publicat a social.cat.

Som vàries les pedagogues que ens dediquem a l’àmbit de salut mental, un terreny on la nostra actuació té una repercussió tant individual com col·lectiva i cal que en fem ressò. En aquest sentit, el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya m’ha convidat a fer visible la nostra tasca professional i la proposta m’ha semblat tant engrescadora a escala personal com important a escala professional i social.

Així doncs, aprofitaré aquesta oportunitat per parlar de la meva experiència professional per manifestar la nostra aportació com a expertes en educació en la labor sociocomunitària, tant en atenció directa a primeres persones com en la promoció i la prevenció en salut mental.

Em vaig llicenciar en Pedagogia per la UB l’any 2012. Porto a la motxilla deu anys d’experiència en atenció directa en el temps d’oci de persones adultes amb diagnòstic de salut mental sever. Anteriorment, i paral·lelament, també vaig treballar-ne set anys en educació en el lleure d’infància i joventut. Així com vaig dedicar-me també a altres feines relacionades sempre en el món educatiu i social. És per aquest motiu que he anat complementat els meus estudis formant-me en coneixements enfocats a l’acompanyament emocional com són la psicoteràpia Gestalt i l’enfocament bioenergètic de la construcció del caràcter psicològic.

He treballat com a tècnica i, posteriorment, coordinadora en diversos Clubs Socials de la Fundació Privada Salut Mental Catalunya. Entremig, també vaig combinar les meves funcions en aquests espais amb les del programa de Suport a la Vida Independent a la Llar de la mateixa fundació (dedicat a l’acompanyament a l’autonomia en les tasques diàries al domicili). En l’actualitat, estic coordinant el Club Social Egara de la ciutat de Terrassa.

Els Clubs Socials són recursos de la Cartera de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya dedicats a atendre a persones adultes amb problemes greus de salut mental. S’hi treballa des del model de recuperació a partir de l’ocupació significativa del temps d’oci per afavorir la vinculació social. Les finalitats cabdals d’aquest servei són fomentar la socialització, potenciar la inserció a la comunitat de les participants, així com lluitar contra l’estigma en salut mental i promoure la cura del benestar emocional a escala comunitària.

Des del meu punt de vista, la perspectiva pedagògica resulta imprescindible per garantir un servei de qualitat. No podem oblidar que les pedagogues durant els nostres estudis ens formem intrínsecament en antropologia, en psicologia, filosofia, sociologia, entre altres coneixements que ens doten de múltiples eines humanistes fonamentals per a l’adquisició d’una visió holística de notable necessitat vers el treball en atenció directa amb persones.

Tanmateix, no podem oblidar l’enriquiment que comporta comptar amb un equip multidisciplinari. Personalment, tinc el plaer de tenir una companya formada en psicologia i un company expert en filosofia amb els quals la meva mirada i tasca es complementa i es nodreix diàriament.

Com a experta en pedagogia, la meva aportació distintiva en aquest terreny és principalment la part de tenir sempre presents els objectius per als quals dissenyem i programem qualsevol proposta d’intervenció. Així com promoure el fet de posar èmfasi en la part didàctica, metodològica, organitzativa i avaluativa de cadascuna de les actuacions professionals. Això fa que col·laborem en fomentar el desenvolupament de totes les persones per a qui i amb les que treballem tenint en compte les seves necessitats particulars, les seves potencialitats i els seus límits.

Amb tot, la funció pedagògica als Clubs Socials s’estén més enllà de la tasca amb les persones participants del centre. Per poder vetllar pels nostres propòsits cal que també treballem amb les seves famílies i amb l’entorn comunitari. D’altra manera, la feina quedaria coixa, ja que no es pot pretendre una autèntica recuperació si, tant a casa com al carrer, no remem totes en la mateixa direcció.

Per aquest motiu, periòdicament dinamitzem sessions amb les famílies de les persones usuàries del servei on reflexionem plegades diversos aspectes que puguin contribuir en la millora de qualitat de vida, de gestió de les relacions i en l’augment de l’autonomia de les sòcies.

En la meva feina també és necessària la funció pedagògica quan realitzem xerrades, dinàmiques i formacions dedicades a la prevenció i promoció del benestar emocional a centres educatius de secundària, de batxillerat, de cicles formatius, d’escoles d’adults i també d’universitats.

De la mateixa manera, és també imprescindible l’expertesa en la nostra ciència a l’hora d’organitzar activitats amb altres entitats del territori per tal fomentant el treball conjunt. L’objectiu d’aquestes recau en promoure l’oci saludable i, d’una manera més o menys directa, continuar vetllant per acabar amb els prejudicis vers la salut mental.

Considero que la meva formació i convicció en la importància sociocomunitària de la pedagogia determina i tenyeix notablement la perspectiva i l’enfocament de treball del servei on dedico els meus esforços professionals i personals. Des de les arrels, pel que fa a valors, fins a cadascuna de les fulles, com són les intervencions concretes.

Vull dir, per concloure, que des del meu punt de vista allà on ens trobem un grup de persones tindran lloc aprenentatges i, per tant, educació en el sentit més ampli de la paraula. Aleshores, sense dubte, també en aquest territori les pedagogues hi tenim molt a dir.


Carme Ortega, Coordinadora Club Social Egara – Terrassa
Article publicat a social.cat.

Les persones amb problemes de salut mental encara són avui en dia discriminades pel seu diagnòstic, estigmatitzades per un funcionament que no concebem en la nostra societat. En el cas de les dones amb experiència pròpia en salut mental, aquestes pateixen un agreujant per una única raó: ser dona. El gènere, com a constructe social, impacta en totes les esferes de la nostra vida, especialment en la nostra salut mental. Així doncs, el col·lectiu de dones viu un doble estigma, que es converteix en autoestigma, fruit de la internalització de l’estigma social associat als trastorns de salut mental i de conviure en una societat patriarcal, construïda basant-se en uns rols i estereotips, que desgasta la seva autoestima.

El col·lectiu de dones amb problemes de salut mental, històricament silenciat i invisibilitzat, ha de fer front a actituds paternalistes i infantilitzants en el seu dia a dia, ja sigui per part de la pròpia família, dels i les professionals o de la societat en general, i veure com es posa en dubte el seu relat en diferents situacions.

Tot plegat resulta en el fet que les dones amb trastorns de salut mental sovint tenen dificultats per veure’s com a subjectes de drets, amb capacitat per decidir sobre la seva salut i el seu projecte de vida i, el que és més greu, per reconèixer o denunciar situacions de vulneracions de drets i violència masclista.

EMPODERAMENT

La situació del col·lectiu esdevé especialment rellevant en un moment com l’actual, on parlem de model de recuperació, d’atenció centrada en la persona, d’empoderament i promoció de la salut, conceptes tots ells interrelacionats. No és possible avançar en aquest sentit, si no es posa al seu abast la informació i els recursos necessaris, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu, per organitzar-se, donar-se suport i esdevenir les protagonistes del seu propi procés de recuperació, de la construcció del seu projecte de vida i de la defensa en primera persona dels seus drets. Aquest és un treball de fons i de llarg recorregut, on tots com a societat, hi tenim part de responsabilitat.

L’empoderament, segons la Declaració de Salut Mental per Europa de l’Organització Mundial de la Salut “és un procés de presa de control i de responsabilitat de les actuacions, que té com a propòsit assolir la totalitat de la capacitat de l’individu”. En el context de la salut mental, l’empoderament es refereix al nivell d’elecció, influència i control que les persones amb problemes de salut mental exerceixen en les situacions relatives a la seva vida i com a usuàries dels serveis.

Així doncs, l’empoderament és essencial per a la promoció de la salut i la recuperació de les persones amb problemes de salut mental. Tanmateix, per tal que aquest sigui possible, és imprescindible que els nivells individual, social i institucional (serveis, administració…) estiguin alineats i tots treballant en una mateixa direcció. En cas contrari, no hi haurà un avenç real, les iniciatives i esforços de les dones amb problemes de salut mental no seran efectius, i autoestigma, estigma, discriminació i marginació continuaran impossibilitant la millora de la seva qualitat de vida.

LES XARXES DE SUPORT ENTRE DONES

Les comunitats, a través del moviment associatiu i les xarxes de suport socials, juguen un paper cabdal en el procés d’empoderament i de suport als individus.

Les xarxes de suport social en salut mental representen l’entorn social de la persona i proveeixen reforç emocional, suport pràctic, acompanyament i faciliten i impulsen el creixement personal i el benestar, particularment, en períodes de vulnerabilitat, i esdevenen un recurs fonamental per a la promoció i prevenció de la salut mental.

Els grups de dones amb problemes de salut mental són eines molt útils per a la creació d’aquestes xarxes de suport entre dones. El treball grupal facilita connectar-se les unes amb altres, l’intercanvi d’experiències vitals, percepcions, idees, sentiments, sortir de l’aïllament i participar en un espai d’escolta activa i on sentir-se compreses. (Migallón i Galvez, 1999). I, sobretot, perquè treballar en grups ajuda a comprendre que moltes qüestions que hem sentit com a individuals i intrapsíquiques són comunes a moltes dones, marcades pel gènere, la cultura i el fet de tenir una problemàtica de salut mental i, per tant, a prendre consciència de la seva situació, a la no victimització, l’assumpció de la presa de decisions i entrar en contacte amb models alternatius de pensar, sentir i actuar (Nogueiras et al., 2005).

En definitiva, els grups de dones permeten un procés de globalització d’inquietuds, necessitats i interessos comuns, afavoreixen la sororitat i la creació de vincles significatius que seran cabdals per al procés de recuperació.

MOVIMENT ASSOCIATIU

Davant la necessitat de promoure l’empoderament de les dones amb problemes de salut mental, a través del coneixement dels propis drets per a la seva defensa en primera persona, fer efectius els drets humans i oferir el suport necessari.
Per això s’ha creat el programa en xarxa Dona i Salut Mental dins el moviment associatiu de Salut Mental Catalunya, des d’on oferim suport i recursos a la creació, consolidació i creixement de grups de dones (xarxes de suport entre dones), ja sigui en format de grups autogestionats (grups d’ajuda mútua presencials i virtuals) o en grups de dones dinamitzats per una professional. L’objectiu és la promoció de xarxes de suport entre dones persona amb experiència pròpia en salut mental amb la finalitat última de la millora de la seva qualitat de vida.


Laura Pellisé
Article publicat a social.cat.

Ser dona és un factor de risc per tenir un problema de salut mental. Tal com assenyala l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el gènere afecta de manera fonamental la salut mental en determinar una posició de desigualtat social i econòmica i en dificulta la seva atenció i recuperació. De fet, les dones tenim tres vegades més risc desenvolupar depressió, el problema de salut mental més freqüent i que serà la principal causa de discapacitat en el món al 2030. 
El biaix de gènere, a més, influeix en el diagnòstic i el tractament, i pot originar sobremedicació, problemes de salut i empitjorament de la qualitat de vida.

Les dones amb experiència pròpia en salut mental experimenten encara més discriminació que els homes amb problemes de salut mental i que la resta de dones. Així, autoestigma i estigma afecten per igual a aquest col·lectiu de dones.

Ser dona és un factor de risc per tenir un problema de salut mental. Tal com assenyala l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el gènere afecta de manera fonamental la salut mental en determinar una posició de desigualtat social i econòmica i en dificulta la seva atenció i recuperació. De fet, les dones tenim tres vegades més risc desenvolupar depressió, el problema de salut mental més freqüent i que serà la principal causa de discapacitat en el món al 2030. 
El biaix de gènere, a més, influeix en el diagnòstic i el tractament, i pot originar sobremedicació, problemes de salut i empitjorament de la qualitat de vida.

Les dones amb experiència pròpia en salut mental experimenten encara més discriminació que els homes amb problemes de salut mental i que la resta de dones. Així, autoestigma i estigma afecten per igual a aquest col·lectiu de dones.

Els prejudicis i estereotips existents moltes vegades presenten les dones amb problemes de salut mental com a éssers asexuats o hipersexuals, infantilitzades, incapaces de ser mares, de mantenir una relació de parella o de sostenir arguments veraços. Catalogacions com a «boges», «histèriques», «depressives» o males mares donen raó de la visió que es té encara, avui en dia, del col·lectiu (Red Estatal de Mujeres de SME, 2020), i provoquen la distorsió de la imatge que tenen de si mateixes i de la seva percepció com a ciutadanes de ple dret.

Les dones amb trastorn mental són objecte de múltiples discriminacions: pel fet de ser dones, amb una discapacitat i un problema de salut mental, entre altres factors que poden entrecreuar-se, com l’orientació sexual o l’ètnia, per posar alguns exemples, i que poden agreujar la seva situació.

Tot plegat comporta que, en molts casos, les dones amb un diagnòstic en salut mental no reconeguin que estan vivint una situació de vulneració dels seus drets o, fins i tot, de violència, i sovint, tot i reconèixer la gravetat de la situació, ignoren els mitjans i la manera de fer valer els seus drets. 

Les xifres ens confirmen que, aproximadament el 42% de les dones amb experiència pròpia en salut mental no reconeixen ser víctimes de violència, i que aquelles que sí que ho fan i denuncien la situació, no se’ls hi dona credibilitat, posant en dubte el seu relat, en gran mesura, a causa de l’estigma associat al trastorn mental que tenen (Fedeafes, 2017).

Davant aquest context, les dones amb experiència pròpia en salut mental de la xarxa associativa de Salut Mental Catalunya han decidit fer un pas endavant i unir-se per crear un espai propi dins el moviment associatiu en salut mental. L’objectiu d’aquesta unió és  donar-se suport, reflexionar conjuntament sobre les seves necessitats i treballar la millora de la qualitat de vida del col·lectiu. Perquè, qui millor que elles per fer-ho?

PER QUÈ UNIR-SE EN GRUPS DE DONES?

El treball grupal s’ha demostrat eficaç per iniciar el camí cap a l’empoderament. Els espais grupals de dones ajuden a connectar-se les unes amb les altres, sortir de l’aïllament i participar d’un espai d’escolta, on compartir experiències vitals (situacions que viuen pel fet de ser dones), percepcions, idees i sentiments, sentir-se compreses i prendre consciència de la seva situació (Migallón i Galvez, 1999).

En definitiva, els grups de dones faciliten que les participants esdevinguin agents de salut del seu propi procés de recuperació, impulsen la participació activa en primera persona, promouen la sororitat i la creació de vincles significatius entre les participants.  (Caballero et al., 2012).

I sobretot, perquè treballar en grups les fa ser conscients i adonar-se que moltes qüestions que els han fet sentir com a individuals i intrapsíquiques són comunes a moltes dones, marcades pel gènere, la cultura i el fet de tenir una problemàtica de salut mental (Nogueiras et al., 2005); i afavoreix l’exposició a models alternatius de pensar, sentir i actuar.

LES XARXES DE SUPORT ENTRE IGUALS

Les xarxes socials es defineixen com la col·lecció de vincles interpersonals que les persones mantenen i que les proveeix de diferents suports, recursos i serveis. Les xarxes de suport social són el subsistema que ofereix reforç emocional, orientació cognitiva i assistència pràctica, i faciliten i impulsen el creixement personal, els hàbits saludables i el benestar (Litwin, 2020).

Per tant, les xarxes de suport entre dones són una alternativa per a la promoció i la prevenció de la salut mental.

Des del programa Dona i Salut Mental de Salut Mental Catalunya, oferim suport i recursos a la creació, consolidació i creixement de grups de dones, o el que és el mateix, a les xarxes de suport entre dones, ja sigui en format de grups autogestionats (grups d’ajuda mútua presencials i virtuals) o en grups de dones dinamitzats per una professional. L’objectiu és la promoció de xarxes de suport entre dones en primera persona.

Aquestes xarxes de suport entre dones són especialment clau per aquelles que viuen en àmbits rurals, on els grups de dones i grups d’ajuda mútua de dones presencials o virtuals són una oportunitat per la ruptura de l’aïllament i la creació de vincles i d’una xarxa de suport relacional, en poblacions, on la seva situació encara és més complexa, ja sigui pel context o la geografia pròpia del territori.

Els grups de dones són també impulsors d’activistes que, a través de la seva participació i acció, porten a terme la defensa dels drets del col·lectiu en primera persona.

Les principals reivindicacions del col·lectiu són: la seva visibilització i respecte a la seva capacitat de decisió, educació, treball i vida dignes, drets sexuals i reproductius, maternitat i criança, l’atenció a la salut mental amb perspectiva de gènere, la lluita contra la violència masclista, l’ús de llenguatge inclusiu i, en últim terme, la recuperació i l’empoderament de les dones amb problemes de salut mental.

El programa Dona i Salut Mental de Salut Mental Catalunya és un programa participatiu, creat amb i per les dones amb experiència pròpia en salut mental d’arreu del territori, al qual donem la benvinguda i acollim qualsevol dona o grup de dones amb experiència en salut mental amb ganes de participar-hi i de fer xarxa. Com diu Lourdes Da Costa, una de les seves impulsores: «A les dones que pensen que estan soles, els diria que no esteu soles. Veniu amb nosaltres, hi ha una xarxa, on totes tenim un espai. I sí, la vida és dura, però si les penes són compartides, normalment, per malament que estiguis, sempre te’n vas amb un somriure».


Laura Pellisé
Article publicat a Som 360.

Soc una dona del món rural, vídua, mare de dos fills i una filla, de professió delineant. M’agrada escriure, llegir, pintar, caminar pel bosc. I, entre moltes altres coses, estic diagnosticada d’un trastorn mental sever. Però això no em defineix com a persona, tot i que ha sigut una part molt important de la meva vida, i gràcies a això m’he convertit en activista i voluntària per la salut mental. Un fet que, ara per ara, és clau a la meva vida.

Segons l’OMS, la salut és el benestar físic, psíquic i social, i les persones amb algun trastorn de salut mental acostumem a tenir dificultats en tots tres aspectes. A nivell físic, a causa dels medicaments que puguem prendre —amb el fet agreujant que la gran majoria dels fàrmacs no estan testats amb perspectiva de gènere, un aspecte que s’ha de començar a revertir de seguida. A nivell psíquic, perquè a vegades podem tenir descompensacions químiques. I a nivell social, perquè ens costa gestionar els mals de la vida, els dols i l’estrès.

Les persones amb trastorns de salut mental també patim una vulneració de drets que, a vegades, és més punyent per a les dones, que patim una doble discriminació. Tres de cada quatre dones amb trastorn mental confessa haver patit violència domèstica dins de la llar o la família, una dada esgarrifosa.

Al món laboral hi ha poques feines específiques per a persones amb dificultats emocionals, i les que hi ha acostumen a ser són precàries i amb sous molt baixos. Això fa que dins el nostre col·lectiu hi hagi uns nivells de pobresa molt elevats. Sovint ens costa cobrir necessitats bàsiques per poder portar una vida digna, com l’habitatge. Però també hi ha moltes persones que estan al treball ordinari i no gosen a dir-ho per por al rebuig, a l’estigma i que els facin fora.

En l’àmbit sanitari encara es practiquen contencions involuntàries, tant físiques com farmacològiques. Això vol dir que et lliguen al llit. Jo vaig estar quatre dies amb aquesta situació, sense poder demanar ajuda ni que em vinguessin a canviar. L’OMS considera aquestes pràctiques com un acte de tortura. Però sabem que avui, a Catalunya, en aquests moments, encara es practiquen. Quin sofriment tan gran per a tantes persones! Però també sabem que hi ha alternatives molt positives que ja es porten a terme arreu d’Europa. Hem de lluitar per aconseguir una contenció zero.

En molts àmbits de la societat, les persones amb problemes de salut mental no som escoltades. Es prenen decisions sobre la nostra pròpia vida sense escoltar la nostra voluntat.

El cervell pot emmalaltir, com qualsevol altra part del cos. Les persones amb trastorns de salut mental no som malalties amb potes, no estem brotats ni els 365 dies de l’any ni les 24 hores del dia. Volem ser responsables de les nostres pròpies decisions i tenir una vida digna com la resta de la ciutadania.

Per això és molt important que treballem tots els aspectes de la persona. Per això és imprescindible que, des de les administracions, es creïn polítiques interdepartamentals. No som trossets, som persones completes! S’ha de treballar des de l’ensenyament, des de la justícia, des del benestar social, des de la sanitat… I aquestes polítiques han d’estar dotades de recursos. És incomprensible que, a vegades, persones amb diagnòstics de salut mental hagin de pagar-se de la pròpia butxaca programes que han estat consensuats per l’administració.

Una de cada quatre persones, al llarg de la seva vida, pot patir un trastorn de salut mental. I tothom, tothom coneix a quatre persones. Per tant, el problema de salut mental el podem patir nosaltres mateixos o algú del nostre entorn proper.
Hi ha dos factors molt importants a l’hora de valorar el patiment, a part del patiment del mateix trastorn. Un és la manca de suports comunitaris i, l’altre, el rebuig, l’estigma i l’autoestigma. I si a més, hi ha un problema d’addiccions, el patiment s’agreuja encara més. En el poble on vivia, de només 2.500 habitants, no només em van marginar a mi, sinó a la meva filla, i això em va fer molt de mal.

Soc filla adoptiva de la comarca de la Noguera, una terra aspra i plena de noguers. El noguer és un arbre de creixement lent, de fusta noble i molt apreciada. Triga anys a donar fruits. Els seus fruits tenen tres capes: la primera verda i tendra, la segona de closca dura, i la tercera que dona llavors. Nosaltres, els activistes, som com els noguers. Som de creixement lent, mentre fem fusta, de soca resistent, noble i apreciada. Les flors són poc vistoses, però tenim un fruit amb tres capses: una verda, tendra i sensible; l’altra de closca dura i resistent, que perdura en el temps i que en el seu interior dona fruit abundós, que es converteix en llavor i aliment per a persones en el seu procés de recuperació. No hem de defallir. La nostra tasca, a vegades, necessita picar pedra i recursos específics. Però sempre hi ha algú que podrà aprofitar aquesta llavor i donarà fruits.

Si us plau, sigueu nous, sigueu llavors per generar fruites, i que totes les persones puguem tenir una vida sense tant patiment emocional. Cadascú des del seu posicionament, amb la finalitat de fer una societat més justa, inclusiva i amb perspectiva de gènere. Hem de treballar tots per a l’empoderament de les persones, perquè tots arribem a ser ciutadans de ple dret de veritat.

És imprescindible, també, que s’escolti la veu de les famílies i del món associatiu, que tira endavant iniciatives molt potents. Les hem de tenir en compte i entre tots crear xarxa, una xarxa guaridora de la salut mental.


Mercè Torrentallé, presidenta de l’Associació de Salut Mental La Noguera i vocal de la junta de la Federació Salut Mental Catalunya.
Article publicat a social.cat.