Postgrau en salut mental col·lectiva de la UOC: dispositius i eines per a l’elaboració de processos participatius

23/09/2015

El Postgrau en Salut mental col·lectiva: dispositius i eines per a l’elaboració de processos participatius en salut mental de la Universitat Oberta de Catalunya és una proposta formativa vinculada al món professional que aborda el fenomen del sofriment mental més enllà d’una mirada tradicionalment clínica, tot i que també la inclou. Es centra particularment en oferir eines que augmenten la participació social de les persones amb diagnòstic i altres agents concernits,  les quals permeten diversificar la gestió sobre el sofriment mental, ara també comprès en les seves dimensions socials, culturals i educatives. Els continguts són totalment innovadors, inèdits i suposen un desplaçament i ampliació de les tradicionals estratègies practiques i teòriques del sector de la salut mental.

Els reptes professionals en el sector de la salut mental

En la literatura que s’utilitza majoritàriament en matèria de salut mental, l’enfocament epistemològic és d’aproximació biomèdica; que sol considerar a l’individu i al seu organisme com a únic i fonamental responsable de la seva problemàtica. Segons aquesta concepció una persona amb problemes de salut mental seria el resultat d’una determinada disfuncionalitat orgànica. La nostra intenció és aquí desvetllar les causes i conseqüències d’aquest tipus d’articulacions i analitzar els possibles beneficis de considerar el sofriment mental com un fenomen de característiques més àmplies; és a dir, relacionat amb qüestions socials, culturals, psíquiques i biològiques. I especialment concretar la materialitat d’aquest canvi epistemològic a partir d’algunes propostes que (re)orienten l’acció professional.

En els darrers anys s’ha vist incrementat el volum de diagnòstics psiquiàtrics per diferents motius. En primer lloc, els interessos de la indústria farmacèutica han condicionat l’expansió progressiva de les categories clíniques en els principals manuals de diagnòstic i, en conseqüència, han reduït les accions del camp professional a la intervenció farmacològica. En segon lloc, el creixent malestar social, fruit de polítiques socials, i econòmiques han erosionat el benestar i, en conseqüència, han abocat a una majoria ciutadana a viure en condicions difícils de sostenir que, per altra banda, tampoc s’han reconegut com a causants d’algunes psicopatologies. La realitat és que la situació actual exigeix comprendre el sofriment mental com un fenomen complex que demana, al seu torn, una complementarietat disciplinar, un obertura conceptual i un exercici permanent de reflexió crítica. Un treball d’anàlisi per desvetllar el que poden aportar les disciplines socials a l’hora d’aproximar-se a una problemàtica d’evidents connexions amb un univers que és social i comunitari. Ens interessa alhora, posar especial èmfasi en les narratives, els sentiments i patiments dels mateixos afectats. És a partir d’ells, del seu discurs posat en simetria i complementarietat amb els sabers experts de les ciències socials i de les ciències biomèdiques, que creiem que pot contribuir a repensar el fenomen de la bogeria.

Podem dir que, alguns dels autors del material, s’adhereixen a la necessitat de construir des dels marges, en aquests territoris límit des d’on és possible iniciar les grans transformacions. El camp de la salut mental requereix constantment de noves eines, noves reflexions i pensaments que portin a un estar dinàmic, d’acord amb la realitat social i humana de les persones que pateixen aquest tipus de sofriments. Els autors, es constitueixen alhora com a actors de projectes, recursos i investigacions d’alt impacte nacional i internacional. És justament aquesta experiència acumulada al llarg dels anys el que s’ha articulat en aquest Postgrau. Un saber, doncs, disposat per compartir en processos formatius. Alhora totalment vinculat al món professional ja que comptem amb la col·laboració de diverses entitats i projectes del sector de la salut mental.

Si partim de la construcció dialògica del coneixement  posant en comú els diferents agents implicats també ens interessava comptar amb el saber acumulat dels professionals en actiu. Per això, el postgrau també pretén treballar amb els sabers, malestars i tensions dels estudiants que treballen en el sector de la salut mental. Aquest no és un tema menor ja que és un dels motius que impulsa la nostra proposta. En aquest sentit,  som conscients que el monopoli del model mèdic hegemònic en les maneres de tractar i comprendre el patiment mental ha abocat a alguns professionals del camp social i educatiu a la inacció, al estrés i al malestar. Poder oferir-los eines de transformació era doncs un dels nostre objectius. I és en aquest sentit que s’orienten molts mòduls de les assignatures. Amb la voluntat d’oferir eines que permetin comprendre les resistències i relacions de forces actuants en les institucions i conèixer les possibilitats i estratègies que poden fer efectiu un canvi d’orientació.

Estudiar el postgrau en salut mental col·lectiva significa assumir un compromís amb l’acció col·lectiva front el patiment mental que ens convoca a tots i totes a un altre tipus d’organització social i a un altre tipus de sensibilitat professional.