SMC, Federació VEUS, Activament i Obertament publiquem un comunicat conjunt en relació a un cas de discriminació lingüística en l’àmbit de la salut mental, publicat el passat mes de febrer per Plataforma per la Llengua
Barcelona, 9 d’abril de 2026.- Des de les entitats sota signants, vinculades a la defensa dels drets en salut mental i a la garantia dels drets lingüístics, volem expressar la nostra profunda preocupació davant un cas de discriminació per raó de llengua produït en un centre de salut mental, que impacta directament contra un dret fonamental: el dret a la salut i, en concret, a la salut mental.
En aquest cas, s’ha negat l’accés a teràpia psicològica en la llengua materna de la persona, el català, malgrat que aquesta llengua és clau en el seu procés terapèutic. Tal com expressa la pròpia afectada: “Jo pateixo en català, i és en català que he de poder resignificar el meu patiment”. Aquesta afirmació no és simbòlica ni anecdòtica: la llengua és una eina central en els processos de comprensió, elaboració i reparació del patiment psíquic.
L’enfocament i les accions dutes a terme per el servei o centre d’atenció no només vulneren drets, sinó que reprodueixen prejudicis estructurals que el mateix sistema sanitari hauria de combatre.
Volem recordar que:
- L’article 5 (Igualtat i no-discriminació) i l’article 25 (Salut) de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat estableixen l’obligació de garantir una atenció sanitària lliure de discriminacions, accessible i adequada a les necessitats de les persones amb discapacitat, psicosocial.
- La Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, reconeix de manera explícita, en el seu article 1, la llengua i la salut mental com a eixos de possible discriminació, que han de ser activament presents i reparats per les institucions públiques, en cas que siguin vulnerats.
Aquest cas posa de manifest una realitat que no podem ignorar: les discriminacions no actuen de manera aïllada, sinó que s’entrecreuen i es reforcen mútuament. No atendre en la llengua materna de la persona pot esdevenir, en l’àmbit de la salut mental, una barrera en el procés de recuperació, una font de revictimització i un factor d’agreujament del patiment. Aquesta intersecció de les discriminacions es fa evident quan l’exercici d’un dret —com demanar atenció mèdica en català a Catalunya— és incorporat al relat clínic com si fos part de la simptomatologia. Quan això passa, el dret queda desplaçat i la persona és interpretada principalment des del prisma de la malaltia. Aquesta mirada pot deslegitimar la seva veu, posar en dubte el seu criteri i reduir la seva capacitat d’autodeterminació. Evitar aquesta confusió és essencial per garantir una atenció respectuosa amb la dignitat i els drets de totes les persones.
“Quan parlem de salut, i també de salut mental, parlem des de lo més profund de la nostra intimitat i cal respectar i entendre que el nostre procés de recuperació passa per respectar les nostres necessitats i els nostres drets, que tant ens han costat aconseguir”, subratlla Mercè Torrentallé, presidenta de Salut Mental Catalunya.
Tanmateix, volem reconèixer els esforços que, des de l’administració, s’han fet en els darrers anys per identificar la salut mental com un eix de discriminació, i expressem la nostra confiança i exigència en la capacitat, voluntat i deure del sistema públic per revisar, corregir i reparar situacions com aquesta. Precisament perquè compartim l’objectiu d’un sistema sanitari basat en els drets humans, la qualitat assistencial i la igualtat de tracte, considerem imprescindible abordar les situacions de vulneració de drets amb responsabilitat i voluntat transformadora. No es tracta de reduir-les a malentesos puntuals o a errors aïllats, sinó de reconèixer que poden respondre a dinàmiques estructurals que cal identificar i transformar. Només des d’un enfocament constructiu, que assumeixi l’existència d’aquestes realitats i treballi activament per prevenir-les, es pot avançar cap a una atenció realment respectuosa amb la dignitat, la diversitat i l’agència de totes les persones.
Defensar el dret a la salut mental és defensar també el dret a ser escoltades, compreses i acompanyades en la pròpia llengua. El dret a l’atenció mèdica i el dret a rebre-la en la llengua escollida no són jeràrquics ni excloents: són simultanis i s’han de garantir sempre de manera conjunta. Només així podem parlar d’una atenció realment equitativa, digna i no discriminatòria.
