Els Departaments de Drets Socials i Salut no disposen de dades sobre salut mental
La Taula del Tercer Sector Social ho evidencia en una nova radiografia sobre el temps d’espera en els recursos i prestacions socials
Des de SMC creiem que no es poden establir polítiques públiques eficients en salut mental sense un coneixement exhaustiu de les dades
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya assegura que 18.825 persones estan en llista d’espera per accedir a una plaça en un servei o recurs de l’àmbit social. Aquesta xifra es desprèn del nou dossier Catalunya Social ‘Esperant els meus drets’, un nou dossier Catalunya Social de la Taula del Tercer Sector Social elaborat per Natàlia Vila Muñoz, periodista especialitzada en temes socioeconòmics, que actualment treballa al Diari Ara, i professora de Periodisme d’Investigació a la Universitat Pompeu Fabra.
El document fa una radiografia dels principals serveis i prestacions socials més sol·licitades a Catalunya i del temps d’espera de les persones que volen accedir a aquests drets socials recollits a la cartera pública. En tots els àmbits estudiats, l’informe constata que hi ha llista d’espera però, en diversos col·lectius, no es pot accedir a les dades per determinar el nombre exacte de persones que esperen per accedir a algun recurs social ni el temps que triguen. En molts casos, l’administració no explica quin temps hi ha entre la petició de sol·licitud i la resolució i argumenta que són dades relatives i massa variables en funció de diversos factors. Amb aquesta mateixa justificació assegura que és impossible determinar l’evolució d’aquestes llistes d’espera que, en molts casos, és d’anys, com constaten les mateixes persones, famílies i entitats socials que acompanyen aquests col·lectius.
Aquestes 18.000 persones en llista d’espera social són persones grans i/o en situació de dependència (14.000), persones amb discapacitat (gairebé 4.800) i víctimes de violència masclista (40) que volen accedir a un recurs d’habitatge, d’atenció diürna o d’acompanyament social a Catalunya. En el moment de tancar el dossier, s’evidencia la manca d’informació sobre les llistes d’espera en les persones en situació de pobresa i les que tenen una problemàtica de salut mental, que incrementaria aquesta xifra. Les persones afectades, les famílies i les entitats socials constaten que, en molts casos, l’espera és d’anys. La llista d’espera en les persones migrants és burocràtica.
Sobre el temps d’espera, en les víctimes de violència masclista que volen accedir a un servei residencial o d’acompanyament social, oscil·la entre una setmana i dos mesos i, en les persones migrants, l’informe d’arrelament o de reagrupament familiar es pot demorar més de 7 mesos i la sol·licitud de protecció internacional més de 6 mesos. De la resta de col·lectius, l’Administració no pot determinar el temps d’espera entre la presentació de la sol·licitud i la resolució.
Pel que fa a la cartera de serveis socials, es fa palès que no és prou efectiva perquè està desactualitzada. La Generalitat tampoc concreta quins són els serveis amb més i menys demanda, però les entitats socials apunten que són places d’habitatge; residencials i centres diürns; prestacions econòmiques o bonificacions i serveis socials, com l’atenció específica per regularitzar la situació administrativa de persones migrants, el reconeixement del grau de discapacitat, de situacions de vulnerabilitat o la tramitació del bo social, entre altres.
Manca de dades de salut mental des dels Departaments de Salut i Drets Socials
Tal i com s’explicita en el propi dossier, aconseguir dades rigoroses i sistematitzades de forma global ha estat complex però, en el cas de la salut mental, ha estat impossible: “Malgrat la voluntat inicial, al tancament de l’edició d’aquest Dossier Catalunya Social (octubre de 2023), el departament de Salut encara no havia donat resposta a les qüestions relatives al bloc sobre salut mental i el departament de Drets Socials tampoc ha facilitat la llista d’espera dels recursos de suport a la llar, habitatge i de programes d’atenció diürna en l’àmbit de la cartera de serveis socials. Això ha fet impossible la investigació sobre aquest àmbit que ha quedat finalment al marge del dossier perquè no s’ha pogut desenvolupar per la falta de respostes oficials”.
Des de Salut Mental Catalunya, exigim la necessitat de disposar de dades actualitzades i accessibles. No disposar de dades dificulta poder dimensionar la necessitat, planificar i prendre decisions adients per la ciutadania que pateix problemes de salut mental.
El Pacte Nacional per la Salut Mental ha de treballar per impulsar iniciatives que ens permetin disposar de dades i plantejar accions per revertir la manca de suport actual a les persones.
Oriol Amorós, Secretari general del Departament de Drets Socials, va assenyalar durant l’acte el repte pendent en salut mental del seu departament, afirmant que cal afrontar-lo i posant de relleu que “en salut mental estem anant endarrere“.
La manca d’accés a serveis genera un cost personal i social que té un impacte directe en la recuperació de les persones
Malgrat la manca de dades, sabem que hi ha llistes d’espera en places de suport d’habitatge i recursos de suport i inclusió social. L’accessibilitat a aquests recursos, que són limitats, és un dret que cal preservar i que té un impacte directe en la recuperació de les persones.
En aquest sentit, durant el Debat Catalunya Social que va tenir lloc divendres 7 de novembre al HUB Social de la Taula del Tercer Sector, Rosa García, activista i membre de la junta de la federació SMC va destacar el cost personal i social que suposa la manca d’accés a serveis: “Diuen que demanem ajuda, amb el que costa fer el pas quan tens un problema de salut mental. Quan ho fas, el sistema no dona resposta i et posa en una llista d’espera.”
Les propostes de les entitats socials
Sobre el funcionament del sistema d’ajudes
Des de La Taula del Tercer Sector recullen un seguit de propostes que les entitats socials reclamem a l’Administració:
- Més transparència. La manca d’informació, o la poca sistematització per part de l’Administració, és evident. Les dades haurien de ser públiques, gratuïtes i accesibles tant per a les persones i familiars que estan esperant accedir a un servei/recurs com per al propi Govern que ha de poder dimensionar la problemàtica, establir prioritats i controlar i avaluar si les mesures que aplica són efectives o no.
- Més creuament de dades entre Departaments perquè el sistema funcioni millor i aconseguir avaluacions i controls més reals de la situació.
- Agilitzar les converses i negociacions per reformar la Cartera de Serveis Socials. Des del mes de juny, Govern, sindicats i patronals del sector estan negociant aquesta reforma, la primera des de 2007, per millorar la tipologia de les ajudes i fer més accessible i transparent la informació dels serveis a la ciutadania. Malgrat que hi ha hagut augments en les tarifes, per garantir la sostenibilitat dels serveis vinculats a la Cartera, cal actualitzar els preus, adequar-los a la situació actual i augmentar el pressupost amb la inversió necessària per garantir l’equitat territorial amb el consegüent increment de places.
- Assolir els objectius del Departament de Drets Socials de “reduir a la meitat” el temps d’espera. Una fita complicada perquè, per una banda, els pressupostos han augmentat les partides destinades a aquesta finalitat, però durant aquests mesos no s’han produït grans canvis, ni s’ha reduït la paperassa burocràtica ni s’ha simplificat ni millorat la Cartera de Serveis Socials ni s’ha abordat l’infrafinançament estatal. I, d’altra banda, comptabilitzar aquesta reducció ara mateix és materialment impossible en molts àmbits en els quals no es disposa de cap xifra oficial que es pugui fer servir com a base per avaluar futures millores.
