Aíllament i inclusió social Les persones amb problemàtiques de salut mental patim dificultats d’integració social derivades del trastorn, del tractament, i sobre tot a causa de l’estigma i la discriminació: exclusió social pel que fa a oportunitats, al treball, a l’habitatge, i, en definitiva, a participar en la societat com a ciutadans de ple dret.
La inclusió social és un procés essencial per a la nostra recuperació, que ha d’assegurar-nos tenir les oportunitats i recursos necessaris per participar a la vida econòmica, social i cultural, gaudint d’un nivell de vida i benestar que es consideri normal en la societat en la qual vivim.
Existeixen diversos serveis d’inclusió sociocomunitària i laboral que tenen per finalitat augmentar la participació i la vinculació de les persones amb trastorn mental a la comunitat, a través del lleure, l’esport, la cultura o la formació.
Més informació:
Federació Salut Mental Catalunya: Inserció social i laboral
Federació VEUS (Entitats Catalanes de Salut Mental en 1a Persona)
Alimentació i salut mental Una bona nutrició és essencial per a la nostra salut mental. Els aliments juguen un paper important en el desenvolupament, la recuperació i la prevenció dels problemes de salut mental.
Els estudis avalen que una dieta a base d’aliments saludables (fruites i verdures fresques) i que proporcioni quantitats adequades de carbohidrats complexos, grasses essencials, vitamines i minerals afavoreix un estat d’ànim equilibrat i un major benestar emocional. En canvi, els aliments amb un alt índex de sucre afegit s’han d’evitar, donat que s’absorbeixen ràpidament i poden causar una immediata energia que aviat desapareix, deixant-nos cansats i amb l’ànim baix o amb canvis d’humor.
L’obesitat és un problema seriós en la població general, però més important entre les persones amb trastorn mental, en les quals és freqüent l’aparició del síndrome metabòlic, causat per mals hàbits de salut i el tractament amb psicofàrmacs. Demana al teu metge que revisi la teva dieta i fes-te anàlisis de sang periòdicament per detectar i prevenir possibles malalties cardiovasculars.
Amistats i salut mental Les nostres amistats són relacions valuoses que hem de cuidar. Podem conversar amb amics de confiança sobre temes que no parlaríem amb familiars o companys de feina. L’amistat és un element crucial per cuidar la nostra salut mental, ja que ens poden ajudar a mantenir-nos amb els peus en terra o veure les coses amb perspectiva, i per tant a fer front als problemes o estats d’ànims amb què ens podem trobar. Així doncs, val la pena posar-hi esforç en mantenir les nostres amistats i fer-ne de noves.
L’amistat pot esdevenir clau en ajudar algú a conviure o recuperar-se d’un problema de salut mental i superar l’aïllament que sovint es pateix. Moltes persones que mantenen la seva amistat després que una d’elles hagi passat per una crisi de salut mental, senten que l’experiència els ha unit més.
Com pot afectar un problema de salut mental a les amistats?
De vegades, les persones amb trastorns mentals greus tenim xarxes socials més petites , amb menys relacions íntimes. Sovint, anticipem el rebuig d’altres persones degut a l’estigma associat al trastorn mental, o ens sentim discriminats en diversos cercles socials, per la qual cosa evitem el contacte social .
Si tens un amic que està passant per un problema de salut mental i vols donar-li suport, consulta l’apartat d’aquest web per donar suport i consells.
Autogestió de la salut mental Les noves corrents teòriques i pràctiques en el camp de la salut mental emfatitzen en la necessitat que les mateixes pacients s’apoderin del control dels seus processos terapèutics. Això no implica l’ automedicació, però sí una presa de responsabilitat que apunta l’autogestió de la salut en termes generals, i que contribueix a fer a les persones més autònomes i menys dependents dels sistemes sanitaris.
Els professionals de la salut mental haurien de proporcionar a les persones amb problemes de salut mental d’eines i recursos per tal d’empoderar-les en la gestió i promoció de la seva salut mental, així com en la implicació en el tractament mèdic.
Autonomia Les persones amb trastorn mental hem de decidir sobre la nostra pròpia vida, el nostre trastorn i el tractament que rebem i reaccionar davant injustícies i la vulneració dels nostres drets, que malauradament ocorren sovint en els serveis de salut mental i tenen a veure amb l’autonomia en la presa de decisions. Degut a l’estigma, en el nostre col·lectiu es qüestiona amb més freqüència la capacitat de la persona per prendre decisions.
El respecte a l’autonomia passa per la provisió de suports i ajudes perquè puguem decidir per nosaltres mateixos. En aquest sentit, per prendre decisions voluntària i lliurement, hem de rebre informació en termes comprensibles i no sesgada al llarg de tota la relació terapèutica.
I aquesta defensa de l’autonomia personal també ha d’incloure una dimensió social: l’atenció en els serveis hauria d’orientar-se cap a una vida el més autònoma possible a la comunitat.
Capacitació i incapacitació legal La incapacitació és un procés judicial que, mitjançant una sentència, reconeix que algú no té capacitat per autogovernar-se. Per tant, incapacitar significa protegir els drets, defensar i vetllar per aquella persona que no pot tenir cura ni de si mateixa ni dels seus béns.
Només un jutge pot declarar incapacitada una persona, i la sentència determina l’extensió i els límits de la incapacitat. En funció d’aquests límits, la incapacitat pot ser:
– Total: La persona no té capacitat per autogovernar-se en cap acte. Des d’una perspectiva jurídica, la incapacitació total es concreta en la tutela, que l’exerceix un tutor o una tutora que representa la persona incapacitada.
– Parcial: La persona no té capacitat per autogovernar-se en determinats actes. La incapacitació parcial es concreta en la curatela, que exerceix un curador o una curadora. A diferència del tutor, no substitueix la persona incapacitada sinó que l’assisteix complementant la seva capacitat.
Més informació:
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies: Conceptes bàsics capacitació
Consciència de trastorn mental Tenir consciència del trastorn mental és tenir la capacitat per part de la persona que el pateix d’entendre i superar el seu trastorn. La falta de consciència augmenta les recaigudes, dificulta l’adherència al tractament i allarga el temps d’abordatge, i té conseqüències en el seu àmbit social, familiar i laboral. Per tant, és important que, si la persona no reconeix el seu trastorn, el seu entorn i els professionals de la salut mental treballin per aconseguir aquesta consciència, implicant-se tots simultàniament en un diàleg terapèutic per compartir la consciència.
L’estigma i la discriminació dels problemes de salut mental són una de les principals barreres per voler acceptar un diagnòstic de salut mental, donat que no es volen identificar amb l’ideari i els prejudicis que hi ha al voltant de les persones amb un trastorn mental, es per aquest motiu que el diagnòstic no ha de surtir del entorn estrictament clínic.
No obstant, prendre consciència del trastorn mental no ha de suposar que la persona assumeixi com a identitaris els símptomes, sinó com a temporals, donat que es poden superar amb un tractament psicològic i/o farmacològic.
Crisi En determinades situacions, persones del nostre voltant o nosaltres mateixos entrem en crisi de salut mental. Deprimir-se, escoltar veus, tenir ansietat, abusar de drogues… aquestes són respostes habituals a esdeveniments estresants o traumàtics. Però en moltes ocasions, no sabem respondre adequadament a les necessitats que la situació planteja i no sabem on acudir per demanar ajuda o com oferir-la.
Una crisi és una emergència que representa una amenaça pel benestar físic i emocional. No hi ha una única definició del que implica una crisi, donat que és personal per a cada individu.
Abans d’una crisi hi ha petits canvis que tothom pot fer per buscar el suport que necessita i evitar la crisi. Si ja tens un psiquiatra o professional de referència ves a veure’l, sinó pots visitar el teu metge de capçalera.
Les persones que experimenten una crisi poden ser tractats en els següents serveis, que no són excloents:
Atenció primària: consultar al teu metge de capçalera els símptomes de la crisi, permet que aquest et derivi al professional o servei que consideri necessari.
Serveis i recursos de salut mental: atenció especialitzada.
Urgències: si hi ha una amenaça real i immediata a la salut d’algú
Curatela A nivell legal, es defineix com la institució que es designa més freqüentment per a la persona declarada parcialment incapaç, però que conserva cert grau d’autogovern o autonomia que li permet adoptar les decisions sobre la seva persona o bens. El curador té com a funció assistir-la o complementar-ne la capacitat en la realització d’aquells actes jurídics patrimonials que suposin l’assumpció d’obligacions per part d’aquesta persona, establerts així a la sentència d’incapacitació.
Dormir Tothom necessita dormir bé per ajudar el cos a recuperar-se del dia i els experts recomanen unes 7 o 8 hores diàries de son. La falta de son pot fer-nos sentir cansats, però també estressats i ansiosos, així que les persones que estiguin passant per un trastorn mental, haurien de tenir cura en descansar el suficient.
Però de vegades, l’insomni i els trastorns de la son impedeixen aquest descans, empitjorant la nostra salut. Aquí alguns consells per ajudar-te a dormir millor:
Fes exercici amb regularitat, però almenys tres hores abans d’anar al llit.
Evita el té i el cafè i no beguis molt de alcohol.
Intenta anar a dormir i despertar-te a la mateixa hora cada dia.
Fes coses relaxants abans d’anar al llit.
Si no pots dormir, no et preocupis. Aixeca’t i fes alguna cosa relaxant fins que sentis la son.
I si els problemes de la son no tenen a veure amb l’estil de vida, consulta al teu metge perquè t’ajudi a cercar un tractament.
Empoderament La paraula empoderament es fa servir per parlar del procés pel qual les persones recuperem el poder de prendre decisions que afecten la nostra vida i la nostra societat, i que ens permet superar situacions d’exclusió tant social com laboral.
L’empoderament és una fita, i des d’aquesta perspectiva, es presenta com una via per fomentar la participació en la presa de decisions en tots els àmbits i nivells del trànsit pel sistema sanitari i per assumir un paper actiu en la pròpia recuperació.
Les persones han de ser empoderades per promocionar la seva pròpia salut, i perquè puguin interactuar amb els serveis sanitaris amb consciència i participar activament en la gestió de la seva recuperació.
I, per tal de poder adquirir aquesta presa de control, les persones amb un diagnòstic de salut mental hem de tenir accés a la informació i els recursos, poder escollir entre diverses opcions i assumir poder prendre decisions. En la mateixa línia, des d’aquesta perspectiva, l’entorn sanitari i familiar han de facilitar l’empoderament de la persona afectada, defugint de paternalisme, jerarquies i judicis, i garantint un acompanyament positiu, basat en la confiança i el respecte.
Escolta activa Saber escoltar és molt important en la comunicació i, tot i que no siguem conscients, moltes vegades passem més temps pendents del que nosaltres pensem i volem dir que d’escoltar realment l’altre en una conversa.
L’escolta activa es realitza quan es presta atenció d’una forma intencionada, donant mostres de comprensió i generant empatia. Per tant, l’escolta activa no és escoltar l’altra persona, sinó estar interessat i concentrat en el missatge que l’altre individu intenta comunicar. No és escoltar de manera passiva, sinó que es refereix a l’habilitat de detectar el que la persona no expressa directament, aquells sentiments, idees o pensaments emergents que no es verbalitzen.
En l’escolta activa, l’empatia és important per situar-se en el lloc de l’altre, però també la validació emocional, l’acceptació i el feedback, perquè s’ha d’escoltar sense jutjar i comunicant a la persona que se li ha entès.
Esperança L’esperança és la base per aconseguir la recuperació. Hem de tenir esperança en què el patiment o el malestar que estem experimentant en un moment de crisi pot desaparèixer amb un tractament adequat. Hem de recordar les nostres virtuts, habilitats i fortaleses durant els moments difícils. I si no som capaços de fer-ho, podem recórrer al nostre entorn d’amics i familiars perquè ens donin suport.
Els trastorns mentals no han de ser crònics, moltes vegades són transitoris i, en qualsevol cas, ens podem recuperar i podem conviure amb un problema de salut mental i tenir una vida plena. L’esperança ens ajudarà a mantenir la motivació i ens donarà expectatives d’una millor vida individual plena.
Hem de trobar l’esperança i mantenir-la, creure en un mateix i tenir un sentit d’autocontrol i optimisme de cara al futur. Sense esperança no podem construir les nostres vides.
Esport i salut mental La pràctica de l’esport contribueix a augmentar el benestar físic, emocional i social de les persones que el practiquen. El beneficis que comporta l’esport són molts, alguns relacionats amb la salut física, d’altres amb la salut mental i per últim, també hem de destacar grans beneficis socials ja que l’esport permet obrir espais de relació i comunicació entre els participants i amb la societat en general.
Pel que fa a la salut mental, els principals beneficis són els següents:
Millora l’estat d’ànim. L’esport afavoreix la liberació d’endorfines, una substància que produeix sensació de felicitat i eufòria. Per aquest motiu, les persones que pateixen depressió o ansietat, poden millorar la qualitat de vida practicant exercici.
Redueix l’estrès. L’esport ajuda a desconnectar de les responsabilitats diàries per un moment i millora l’habilitat del nostre cos per tractar la tensió que l’estrès produeix.
Millora l’autoestima. L’exercici diari millora el físic i també la imatge d’un mateix.
Millora les relacions socials. Si la percepció d’un mateix i la salut emocional milloren, les relacions també poden millorar. I si participes a esports d’equip o en classes dirigides, pots conèixer noves persones.
Estigma i salut mental Una de les barreres més grans per recuperar-se d’un trastorn mental és afrontar les actituds negatives de l’altra gent. Això sovint suposa aïllament social i discriminació pel sòl fet d’haver tingut el trastorn.
Una actitud positiva i de suport per part de familiars, amics, companys de feina, serveis de salut, professionals i altres membres de la comunitat cap a la gent amb trastorn mental és vital per assegurar la qualitat de vida i la recuperació.
Família El suport de familiars i amics constitueix un dels pilars bàsics per la recuperació i el benestar d’una persona que està patint un trastorn mental.
Els familiars poden ser part de l’equip de tractament, entenent per família una extensa xarxa de pares, fills, germans, parelles i d’altres parents, a més d’amics propers. Donat que la detecció precoç és el millor tractament, els membres de la família poden ajudar a reconèixer els primers símptomes d’un trastorn mental: canvis en l’alimentació i la son, augment d’hostilitat o desconfiança, apatia, aïllament, canvis bruscos de personalitat, addiccions….i cercar ajuda professional.
Un cop iniciat el tractament, els membres del grup familiar han de cooperar implicant-se en la teràpia, ajudant a solucionar problemes i prestant assistència habitacional o financera. Per aquesta tasca, és recomanable que estiguin informats i rebin suport per part de professionals i/o d’associacions o grups de familiars de persones amb problemes de salut mental.
D’altra banda, la família ha de considerar-se també com a usuària de la xarxa d’atenció a la salut mental, ha de rebre atenció i disposa d’una cartera de serveis específica, més enllà de l’atenció que rep la pròpia persona afectada pel trastorn mental.
Llistat d’entitats de Federació SMC.
Justícia i salut mental A la nostra vida quotidiana, les persones amb experiència pròpia de salut mental i les nostres famílies ens trobem amb moltes situacions en què es vulneren els nostres drets o podem ser víctimes de discriminació per raó de tenir un diagnòstic. Però hem de recordar i recordar-nos que tenim els mateixos drets que qualsevol altra persona que viu a la nostra societat, així com les nostres aspiracions i expectatives. Necessitem que se’ns garanteixi el dret a l’habitatge, a l’educació, a la cultura, al transport, al treball i a la salut, i a la promoció del nostre benestar col·lectiu com a ciutadans.
De vegades, no rebem el correcte assessorament legal per protegir els nostre drets, o no podem accedir a l’atenció que legalment se’ns hauria d’haver proveït; en ocasions som discriminats en l’accés a serveis comuns (assegurances, escoles, centres d’oci, serveis jurídics), i d’altres en tenim més dificultats per a realitzar tràmits comuns i requereixen d’un acompanyament.
Si ets una persona amb un problema de salut mental o familiar d’aquesta i necessites d’assessorament o orientació jurídica per una qüestió civil, laboral o penal amb coneixement específic i sensibilitat en salut mental, pots adreçar-te al servei Justament de Salut Mental Catalunya.
Llenguatge en salut mental Escull el llenguatge adequat per parlar de les persones amb problemes
de salut mental. L’ús de termes inexactes pot reforçar els estereotips i
l’estigmatització del col·lectiu. “Boig”, “maníac”, “tarat”, “llunàtic” o “dement” són paraules que solen vincular a perillositat, estrany o diferent i utilitzar els termes “bipolar”, “psicòtic” o “depressiu” per descriure situacions o coses caòtiques, irracionals o extravagants perpetua mites.
Evita fer servir el diagnòstic mèdic per descriure i etiquetar així una persona amb problemes de salut mental. El diagnòstic no les defineix! En compte de dir un “esquizofrènic” seria preferible parlar de “persona amb símptomes d’esquizofrènia”.
Pacient expert Pacient Expert és un programa d’educació per a la salut que té l’objectiu de potenciar l’autocura, la coresponsabilitat i l’autonomia de les persones que tenen un trastorn mental. El protagonista és el pacient expert, que transmet el seus coneixements i compateix experiències amb altres persones que tenen el mateix diagnòstic.
Un pacient expert és aquella persona afectada per un problema de salut mental que és capaç de responsabilitzar-se’n i cuidar-se, sabent identificar els símptomes, respondre-hi apropiadament i adquirir habilitats que l’ajudin a gestionar l’impacte físic, emocional i social de la patologia, millorant així la seva qualitat de vida.
Aquest programa, promogut en l’àmbit de l’atenció primària i salut comunitària, es porta a terme en la majoria dels centres sanitaris de Catalunya amb l’ajuda d’aquests pacients.
Recuperació En salut mental, quan parlem de recuperació no ens referim a la desaparició del problema o problemes de salut mental (el que anomenaríem “recuperació clínica”), com és habitual en el camp de la salut física. Entenem el concepte com la recuperació del control de la pròpia vida, malgrat viure o haver viscut problemes de salut mental. Fer passos per aconseguir allò que volem a nivell emocional, espiritual i social.
No hi ha una única definició de recuperació però hi ha un principi fonamental: la recuperació de l’esperança vers el futur, és a dir, la creença de que és possible tenir una vida plena i satisfactòria, malgrat els problemes de salut mental a partir de la recuperació de la il·lusió i els nostres somnis.
Responsabilitat i salut mental Les persones tenim responsabilitats com a ciutadans i usuaris de serveis com ara, el deure de cuidar la nostra salut i ser-ne responsables d’una manera activa. També som responsables de conèixer quines són les conseqüències i els riscos sobre terceres persones derivades de la no-adopció de mesures preventives individuals.
Tenim el deure de conèixer les conseqüències derivades del rebuig o l’acceptació d’un determinat tractament, prova diagnòstica o qualsevol actuació sanitària i en aquest cas, el deure de deixar constància explícita, verbal i/o escrita de la negativa després d’haver estat suficientment informat.
Altres deures són ser corresponsable del procés assistencial, conèixer les característiques del trastorn mental, les implicacions del tractament i participar de manera activa amb els professionals que estan implicats en el procés terapèutic.
Salut física i salut mental Sovint es fa una clara distinció entre salut física i salut mental, però no les hem de considerar per separat: una mala salut física pot conduir a un major risc de desenvolupar un problema de salut mental i, de la mateixa manera, una salut mental deteriorada pot tenir un impacte negatiu en la salut física. Per exemple, la depressió i l’esquizofrènia estan relacionades amb un major risc de mort per malaltia cardiaca.
L’estil de vida: hi ha factor de l’estil de vida que poden influir en l’estat de la teva salut física i mental.
L’exercici: l’activitat física és una bona manera per mantenir-se físicament sa i per millorar el benestar mental.
Dieta: una bona nutrició és important per sentir-nos millor, ja sigui física com emocionalment. Els aliments que mengem poden influir en el desenvolupament o la prevenció de nombrosos trastorns mentals, com ara la depressió. (enllaç a alimentació i salut mental).
Fumar: el tabac té un impacte negatiu en la nostra salut física i mental. Moltes persones amb un problema de salut mental fumen, degut a que la nicotina augmenta els nivells d’una substància química anomenada dopamina, que influeix en els sentiments positius, però també desactiva el mecanisme natural del cervell de fabricar-ne naturalment, creant dependència i addicció.
Violència i salut mental Les persones amb un trastorn mental no tenen més conductes violentes que la resta de la població. Aquest és un dels mites més recurrents de les persones amb trastorn mental. Però, de fet, tenim més probabilitat de ser-ne víctimes que autors d’actes violents.
La majoria dels crims violents i homicidis són comesos per persones que no tenen cap trastorn mental. Tenir un caràcter agressiu és independent al patiment d’un trastorn mental.