Drets i deures

El grup de persones que hem estat treballant en aquesta web, format per persones amb experiència de salut mental, familiars i professionals, hem cregut convenient dedicar un espai a parlar sobre els drets de les persones que conviuen amb un problema de salut mental i els de les persones del seu entorn proper.

Sovint, a causa del desconeixement, dels estereotips i de les visions limitadores sobre les capacitats de les persones, quan algú passa per un problema de salut mental o té algun tipus de discapacitat, l’atenció i la mirada de la societat se centra en allò que la persona no és o no pot fer, i el trastorn o la discapacitat totalitza el que veiem de la persona.

Totes les persones podem tenir un problema de salut mental al llarg de la nostra vida i, per tant, podem ser víctimes de discriminació o patir una vulneració dels nostres drets per aquesta raó. De la mateixa manera, quan ens trobem en la situació d’acompanyar algú que pateix un problema de salut mental o té una discapacitat, podem ser causants de vulneració de drets si no estem ben informats i preparats per ser-ne conscients i evitar-ho.

Drets i deures

Els drets i les seves formulacions en declaracions i lleis, així com les adhesions de països i organitzacions, són maneres d’evidenciar que es donen situacions en la nostra societat en les quals un col·lectiu o grup de persones, per unes determinades característiques, no tenen garantides les mateixes condicions per accedir a una vida digna.

En la nostra vida quotidiana, les persones amb experiència pròpia de salut mental i les nostres famílies ens trobem amb moltes situacions en què es vulneren els nostres drets. Això succeeix perquè la nostra societat, i els organismes que la conformen, encara desconeixen que tenim els mateixos drets que qualsevol altra persona. Però també perquè com a col·lectiu desconeixem aquests drets i encara ens resulta més difícil defensar-los. Però no hem d’oblidar que també tenim deures com a ciutadans i usuaris de serveis.

El projecte Activa’t per la salut mental contribueix a l’assoliment d’aquests drets i deures, posant a disposició de les persones afectades per un trastorn mental i de les seves famílies un circuit estructurat que els permeti l’accés a la informació, la formació i el foment de l’apoderament, així com un suport continuat en el temps coordinant les accions de les diferents xarxes que intervenen en la seva atenció. Si tens qualsevol dubte sobre els serveis, recursos o prestacions als quals pots accedir, adreça’t a un Espai Situa’t o a una associació de salut mental.

Troba el teu Espai Situa’t per accedir a informació sobre aquests serveis.

Pèrdua de drets

La discriminació i l’estigma

A l’arrel de la vulneració dels drets de les persones amb trastorn mental i les seves famílies hi ha l’estigma i la discriminació. Les falses creences i la por respecte a les persones amb problemes de salut mental porten a l’estigma, i l’estigma i la discriminació porten sovint a la vulneració dels nostres drets com a ciutadans.

L’estigma que envolta els problemes de salut mental es deu principalment a les idees falses esteses sobre les seves causes i naturalesa.

També a causa de l’estigma, es qüestiona amb molta més freqüència en els serveis d’atenció a la salut la nostra capacitat per prendre decisions.

Les persones amb problemes de salut mental sotmeses a l’estigma i la discriminació podem veure afectats tots els aspectes de la nostra vida. La discriminació i l’exclusió de la vida en la comunitat són comuns i passen en àmbits com l’habitatge, l’educació i l’ocupació, així com en les relacions socials i familiars. Arreu del món, i amb freqüència, ens trobem amb restriccions en l’exercici dels nostres drets polítics i civils i en la nostra capacitat de participar en els afers públics. També veiem restringit l’accés a l’atenció sanitària i social essencial i a poder decidir sobre els tractaments que volem rebre.

És per aquesta raó que la lluita contra l’estigma, la discriminació i l’exclusió social és una part important de totes les iniciatives que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones amb problemàtica de salut mental.

Tot i que hi ha múltiples definicions, podríem entendre que l’estigma és com una marca o atribut que vincula una persona o un col·lectiu amb una sèrie de característiques o comportaments, siguin reals o ficticis, que s’aparten de la norma i que, per tant, són considerats com a indesitjables.

Aquesta marca o etiquetatge implica una separació entre «nosaltres» i «ells». Al mateix temps, aquesta separació implica que «ells» són fonamentalment diferents a «nosaltres». Segons els principals investigadors d’aquest tipus de processos, l’estigma es manifesta en tres aspectes diferents: els estereotips, els prejudicis i la discriminació.

Els estereotips són el conjunt de creences, en gran part errònies, que la majoria de la població té en relació amb un determinat grup de persones i que condicionen la percepció i la valoració del grup. En el cas concret dels problemes de salut mental, els estereotips més freqüents es relacionen amb la perillositat i la violència, la incompetència i la incapacitat per desenvolupar tasques bàsiques de la vida, dificultats de relació, impredictibilitat i manca de control, així com un grau variable d’atribució de responsabilitat per allò que els succeeix. Els estereotips venen associats a una manca de coneixements acurats per part de la població general.

Aquestes creences poden donar lloc als prejudicis. Aquests reflecteixen la disposició de la població general per actuar d’una manera habitualment negativa cap als membres del col·lectiu estereotipat, sense analitzar si hi ha alguna raó que ho justifiqui. Els problemes de salut mental provoquen reaccions emocionals de por, rebuig i desconfiança a la població general, que respon aïllant o evitant les persones afectades per un problema de salut mental. Els prejudicis representen un problema d’actituds negatives de la població general.

Finalment, una conseqüència particularment negativa dels prejudicis és la discriminació, per la qual els membres d’un col·lectiu estereotipat són privats dels seus drets. En el cas de les persones amb problemes de salut mental, això es manifesta en les dificultats d’accés a un treball o un habitatge independents, en la limitació en les nostres relacions socials i de parella, en la limitació de l’àmbit social a altres persones del nostre col·lectiu o en les dificultats de l’accés als sistemes judicial i de salut. La discriminació és un problema de comportament negatiu de la població general.

Font: «Estratègies de lluita contra l’estigma en salut mental». Dossiers del Tercer Sector, núm. 26 (maig de 2013).

Pràctiques en el sistema sanitari

En l’atenció a les persones amb problemes de salut mental, sovint es produeixen conflictes ètics, relacionats amb el fet que, en la pràctica i en la cultura professionals, preval la protecció del dret a la seguretat de la persona i de l’entorn, en lloc del dret a la llibertat de la persona. Això de vegades pot suposar l’ús de mitjans i tècniques coercitives que poden atemptar contra el principi de llibertat de les persones.

Quan es parla de mesures coercitives, s’al·ludeix a l’ús de tècniques que s’utilitzen en contra de la voluntat de la persona, i que suposen una restricció de la seva llibertat. Fonamentalment, es tracta de l’hospitalització involuntària, la contenció física, mecànica i química, i també l’ús d’intervencions sense el consentiment exprés de la persona.

Els serveis i els professionals han de prendre consciència que alguns procediments suposen una vulneració de drets, i que només haurien d’utilitzar-se en situacions extremes, en les quals existeixi un risc real per a la seguretat de la persona, o del seu entorn. La Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, en els seus articles 14, 15 i 16, exigeix als estats signataris que engeguin mesures que impedeixin que les persones es vegin privades de llibertat, i que siguin sotmeses a tractes cruels o degradants.

La defensa institucional dels drets

La defensa dels drets de les persones amb problemes de salut mental i amb discapacitat és clau per a la nostra plena integració a la comunitat i és rellevant per assolir una societat més democràtica i oberta a la pròpia diversitat que la compon.

El tractat universal sobre drets humans més important ha estat la Declaració dels Drets Humans, formulada per a totes les persones, i per tant també per a les persones amb discapacitat. Però arran de la necessitat de mesures més específiques per vigilar i garantir que les persones amb discapacitat puguem exercir els nostres drets en iguals condicions que la resta, atès que som un col·lectiu que pateix la vulneració de drets de manera freqüent, es va crear la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD).

A nivell autonòmic també existeixen iniciatives que volen promoure els drets de les persones amb problemes de salut mental com el Pla integral de salut mental i addiccions i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

Convenció pels drets de les persones amb discapacitat

La Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat (CDPD) de les Nacions Unides, vinculant per als estats signants, com ara Espanya, representa l’aspiració d’assolir els drets humans de les persones amb discapacitat, incloses les persones amb trastorn mental, i suposa el fruit de moltes reivindicacions històriques de les persones amb discapacitat.

Està formulada des del model social de la discapacitat, en el qual l’assoliment dels drets no està limitat per la discapacitat, sinó per les barreres socials que impedeixen que les persones exercim els nostres drets en igualtat de condicions que tota la resta i, per tant, cal buscar mecanismes per acabar amb aquesta forma de discriminació social.

Enllaços d’interès:

Guia: Cómo defender nuestros derechos.
Aquesta guia està publicada per la Federació en primera persona d’associacions d’usuaris dels serveis de salut mental d’Andalusia, adreçada a les persones amb problemes de salut mental, sobre els drets de les persones amb discapacitat de la Convenció.

Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.
Text complet de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, ratificada per Espanya.

Manual de derechos humanos y salud mental.
Document elaborat des de la perspectiva dels usuaris de serveis de salut mental. Està adreçat a les persones que reben atenció de salut mental a Xile, per tal que coneguin i defensin els seus drets, així com als professionals, tècnics i equips de salut mental perquè respectin i promoguin els drets en la seva pràctica quotidiana i siguin el fonament de la seva relació ètica amb els usuaris i les usuàries.

Pla integral de salut mental i addiccions

L’any 2003 es va aprovar l’elaboració del Pla d’atenció integral per a les persones amb problemes de salut mental que implicava diferents departaments de la Generalitat. Aquesta havia estat una demanda del sector de la salut mental (usuaris, famílies, proveïdors, societats científiques i associacions de professionals) al Govern perquè prioritzés les polítiques d’atenció a la salut mental i garantís una planificació conjunta de polítiques per millorar el sistema d’atenció a les persones amb problemes de salut mental.

Al novembre de 2010, el Govern va aprovar el Pla integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals com un instrument per facilitar el desenvolupament de les línies futures de la Generalitat per millorar la salut mental d’aquells col·lectius que requereixen d’un esforç de tots els sectors i àmbits socials i de la salut, i dels Departaments de la Generalitat.

Els objectius d’aquest pla són:

  • millorar l’atenció a la salut mental i la qualitat de vida de les persones afectades i les seves famílies;
  • incorporar estratègies de promoció de la salut, prevenció, atenció i reinserció social i laboral, potenciant un treball conjunt i complementari dels serveis de salut, socials, educatius, laborals i de la justícia;
  • afavorir la participació ciutadana i social de les persones amb problemes de salut mental i la disminució de les desigualtats socials d’aquest col·lectiu, i disposar d’un instrument de planificació i priorització de les polítiques públiques per a l’atenció d’aquestes persones.

Els grans eixos prioritaris d’actuació del Pla integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals i addiccions són:

  • Lluita contra l’estigma
  • Millora de l’atenció a la població infantil i juvenil
  • Millora de l’atenció i promoció dels drets de les persones en entorns assistencials
    Promoció de la participació i l’associacionisme
  • Suport a les famílies i a les persones amb problemàtiques de salut mental
  • Inclusió social i desplegament d’un nou model de prestació de serveis d’habitatge
  • Desenvolupament del model d’inserció sociolaboral
  • Suport en l’àmbit judicial i penal

Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària

La Carta catalana de drets i deures de les persones en relació amb la salut i l’atenció sanitària es constitueix com un contracte social entre les persones i el sistema, que configura un marc de relació en el qual es defineix què esperen les persones del sistema sanitari (drets) i com aquestes es comprometen com a agents actius i centrals d’aquest sistema (deures).

El compromís de tots els agents (ciutadania, professionals, entitats proveïdores, administració, etc.) és una de les claus per a la consolidació de les polítiques de salut.

Enllaços:

Drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària – Departament Salut – Generalitat Catalunya

Entitats i federacions

Per tal d’incidir en les polítiques públiques i tenir més presència i representativitat en organismes de salut mental, les entitats de salut mental conformen diverses federacions d’associacions. Aquestes federacions desenvolupen un discurs crític, constructiu i sòlid davant de les diferents administracions públiques per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies.

Les federacions de salut mental que hi ha a Catalunya són la Federació Salut Mental Catalunya i la Federació VEUS. A nivell estatal existeix la Confederación Salud Mental EspañaCocarmi és el Comitè Català de Persones amb Discapacitat.

Estratègies de lluita contra la discriminació i l’estigma

L’estigma és una construcció social que arrela en el si de la persona, modificant comportaments i actituds sobre un mateix i sobre els altres. Aquesta naturalesa social i a l’hora personal, interioritzada i compartida socialment, suposa la necessitat d’un abordatge estratègic múltiple i divers en la lluita per erradicar l’estigma i els prejudicis.

Aquest abordatge estratègic es basa en una doble premissa:

  • És necessari modificar l’imaginari social, les idees que fonamenten els mites i els prejudicis que generen estigma sobre les persones amb problemàtica de salut mental.
  • Cal generar oportunitats perquè les actituds i els comportaments cap a aquestes persones canviïn i no es basin en relacions discriminatòries.

Les diferents estratègies que poden dur-se a terme es classifiquen dins d’algun d’aquests tres grups principals:

  • La informació i l’educació, per modificar les actuals significacions errònies per concepcions acurades.
  • La protesta, que busca produir canvis penalitzant les conductes estigmatitzadores.
  • El contacte, que pretén canviar les actituds públiques promovent interaccions directes entre persones amb un trastorn mental i sense.

Per seguir llegint:

Dossier estratègies de lluita contra l’estigma en salut mental.

A Catalunya, les campanyes i accions de lluita contra l’estigma en salut mental s’han desenvolupat des de les entitats federades a Salut Mental Catalunya i a la Federació Veus i, més recentment, des de l’associació Obertament.

Taules de salut mental

Les Taules de Salut Mental són espais territorials d’intercanvi d’informació, de reflexió, de coordinació i de recerca per trobar solucions a les problemàtiques en matèria de salut mental en cada territori, i per facilitar l’accés als recursos i serveis existents a través de polítiques i accions de proximitat.

El treball en xarxa s’estructura a partir de la detecció de les necessitats en cada territori i la coordinació dels diferents agents en salut mental: hospitals, recursos socials, recursos laborals, tècnics de salut o serveis socials dels ajuntaments, representants de les associacions territorials, tècnics de la federació Salut Mental Catalunya, la xarxa sanitària de salut mental, etc.

Les Taules de Salut Mental busquen millorar la prevenció en l’àmbit dels trastorns mentals i les addiccions a nivell comunitari, i s’organitzen en comissions de treball segons les diferents línies d’actuació:

  • sensibilització i prevenció
  • revisió de protocols i circuits
  • grups de treball en casos complexos
  • creació de nous serveis, programes i projectes
  • elaboració de documents i estudis
  • promoció de la incidència política

Per a més informació:

Taules de Salut Mental

Eines per recuperar drets

Moltes vulneracions de drets que pateixen les persones amb problemes de salut mental tenen a veure amb la nostra autonomia i la presa de decisions, i sovint es donen en els serveis de salut mental o en altres institucions.

L’actual model de discapacitat, compartit per la Convenció de drets de les persones amb discapacitat, té com a filosofia el fet que el respecte a l’autonomia del pacient passa per la provisió de suports per tal que pugui decidir per si mateix. Per això és necessari que tinguem informació completa i fàcil d’entendre sobre el procés, incloent el diagnòstic, el pronòstic i les alternatives de tractament. És fonamental garantir la nostra comprensió perquè puguem decidir.

Oferir la informació en termes i forma accessibles és un dret de la persona i un deure dels professionals, tant des del punt de vista ètic com legal, i aquest dret ha de prevaldre al llarg de tota la relació terapèutica. És necessari comptar amb el consentiment de la persona i aconseguir-lo sense coerció ni manipulació per part del professional.

Moltes vulneracions de drets que pateixen les persones amb problemes de salut mental tenen a veure amb la nostra autonomia i la presa de decisions, i sovint es donen en els serveis de salut mental o en altres institucions.

L’actual model de discapacitat, compartit per la Convenció de drets de les persones amb discapacitat, té com a filosofia el fet que el respecte a l’autonomia del pacient passa per la provisió de suports per tal que pugui decidir per si mateix. Per això és necessari que tinguem informació completa i fàcil d’entendre sobre el procés, incloent el diagnòstic, el pronòstic i les alternatives de tractament. És fonamental garantir la nostra comprensió perquè puguem decidir.

Oferir la informació en termes i forma accessibles és un dret de la persona i un deure dels professionals, tant des del punt de vista ètic com legal, i aquest dret ha de prevaldre al llarg de tota la relació terapèutica. És necessari comptar amb el consentiment de la persona i aconseguir-lo sense coerció ni manipulació per part del professional.

APODERAMENT: RECUPERAR DRETS, PODER DE DECISIÓ, D’ACTUACIÓ, DE REIVINDICACIÓ I LLUITA

Informació disponible en l’apartat d’Apoderament d’aquest web.

Planificació de les decisions anticipades

Alguns dels conflictes ètics de l’atenció a les persones amb problemes de salut mental estan associats a les intervencions en contra de la voluntat de la persona, com l’ús de determinats tractaments, l’hospitalització involuntària o l’ús de mesures coercitives.

La planificació anticipada de decisions és una eina per respectar el dret a l’autonomia de la persona, fins i tot en el cas que la persona no pugui decidir per ella mateixa. Aquest dret ha de protegir-se segons la Convenció de drets de les persones amb discapacitat i la Llei d’autonomia del pacient.

Serveix perquè les persones amb un trastorn mental expressem les nostres preferències, i que aquestes es tinguin en consideració en el cas que es valori la nostra incapacitat per decidir. Poden registrar-se aspectes com els símptomes, el que ens fa sentir bé o malament, a qui volem avisar en cas que haguem de ser hospitalitzats, qui volem que ens visiti, quines són les nostres preferències sobre medicaments, teràpies, cures de salut general, dietes… o quina persona voldríem que ens representés i actués en nom nostre en el cas de ser qüestionada la nostra capacitat.

Enllaç:

Guia de planificació anticipada de decisions en salut mental (desenvolupada a Andalusia, pel Grup de Drets Humans i Salut Mental).

Respecte a la llibertat i al tracte adequat

L’Organització Mundial de la Salut, basant-se en la Convenció, va elaborar un Instrument de Qualitat i Drets en el qual s’estableixen estàndards relacionats amb mesures de coerció en els serveis, per ajudar els serveis i els professionals a perseguir una pràctica que garanteixi més els drets. Un dels estàndards que estableix l’OMS és l’ús de mètodes alternatius a l’aïllament i contenció per «atenuar l’escalament» de crisis potencials, que es posa de manifest amb una sèrie de criteris, entre els quals es poden destacar els següents:

  • Els usuaris no són sotmesos a aïllament o a contenció, sinó que s’implementen alternatives en l’establiment, i el personal està capacitat en tècniques per «atenuar l’escalada» de la crisi i per intervenir i prevenir danys als usuaris o al personal.
  • Es duu a terme una avaluació d’«atenuació de l’escalada» consultant l’usuari, amb l’objectiu d’identificar els detonants de la seva escalada i els factors que ell o ella considera que aconsegueixen disminuir la seva crisi i determinar quins són els seus mètodes preferits d’intervenció en crisi.
  • Els mètodes preferits d’intervenció identificats per l’usuari s’integren en el pla individual de «recuperació» de l’usuari.
  • Es registra qualsevol cas d’aïllament o de contenció i se n’informa al director de l’establiment, així com a l’organisme extern pertinent.

L’ús de mesures coercitives, com l’hospitalització involuntària o la contenció física, pot causar trauma en persones que ja són molt vulnerables. Per això s’estableixen mesures de prevenció que evitin el seu ús, fins al punt de poder considerar-ho com una mesura extrema que sempre s’hauria d’evitar.

Entre les mesures que s’orienten a promoure pràctiques que garanteixin més aquests drets es troben:

  • Promoure una cultura de treball orientada a la no coerció, apel·lar a la humanitat i l’empatia davant les decisions que suposen coerció.
  • Formar els professionals en tècniques d’atenuació o desescalada de crisis, tècniques d’anàlisi dels episodis, tècniques d’acolliment en l’hospitalització i avaluació precoç de riscos, així com la generació d’un ambient terapèutic que generi confiança i tranquil·litat.
  • Facilitar la màxima participació dels usuaris tant en l’anàlisi de situacions d’agitació, com en episodis o mesures de coerció.
  • Crear un ambient no punitiu de la utilització de les mesures coercitives, tractant que existeixi un debat obert i continuat dels episodis que ocorren, i de la identificació d’aspectes que els evitin en el futur.
  • Disposar d’habitacions tranquil·les, sensorials i de confort per a les persones que se sentin agitades o estressades.
  • Possibilitar vies per a la denúncia i la reclamació de situacions d’abús.