La defensa dels drets de les persones amb problemes de salut mental i amb discapacitat és clau per a la nostra plena integració a la comunitat i és rellevant per assolir una societat més democràtica i oberta a la pròpia diversitat que la compon.
El tractat universal sobre drets humans més important ha estat la Declaració dels Drets Humans, formulada per a totes les persones, i per tant també per a les persones amb discapacitat. Però arran de la necessitat de mesures més específiques per vigilar i garantir que les persones amb discapacitat puguem exercir els nostres drets en iguals condicions que la resta, atès que som un col·lectiu que pateix la vulneració de drets de manera freqüent, es va crear la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD).
A nivell autonòmic també existeixen iniciatives que volen promoure els drets de les persones amb problemes de salut mental com el Pla integral de salut mental i addiccions i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.
Convenció pels drets de les persones amb discapacitat
La Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat (CDPD) de les Nacions Unides, vinculant per als estats signants, com ara Espanya, representa l’aspiració d’assolir els drets humans de les persones amb discapacitat, incloses les persones amb trastorn mental, i suposa el fruit de moltes reivindicacions històriques de les persones amb discapacitat.
Està formulada des del model social de la discapacitat, en el qual l’assoliment dels drets no està limitat per la discapacitat, sinó per les barreres socials que impedeixen que les persones exercim els nostres drets en igualtat de condicions que tota la resta i, per tant, cal buscar mecanismes per acabar amb aquesta forma de discriminació social.
Enllaços d’interès:
Guia: Cómo defender nuestros derechos.
Aquesta guia està publicada per la Federació en primera persona d’associacions d’usuaris dels serveis de salut mental d’Andalusia, adreçada a les persones amb problemes de salut mental, sobre els drets de les persones amb discapacitat de la Convenció.
Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.
Text complet de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, ratificada per Espanya.
Manual de derechos humanos y salud mental.
Document elaborat des de la perspectiva dels usuaris de serveis de salut mental. Està adreçat a les persones que reben atenció de salut mental a Xile, per tal que coneguin i defensin els seus drets, així com als professionals, tècnics i equips de salut mental perquè respectin i promoguin els drets en la seva pràctica quotidiana i siguin el fonament de la seva relació ètica amb els usuaris i les usuàries.
Pla integral de salut mental i addiccions
L’any 2003 es va aprovar l’elaboració del Pla d’atenció integral per a les persones amb problemes de salut mental que implicava diferents departaments de la Generalitat. Aquesta havia estat una demanda del sector de la salut mental (usuaris, famílies, proveïdors, societats científiques i associacions de professionals) al Govern perquè prioritzés les polítiques d’atenció a la salut mental i garantís una planificació conjunta de polítiques per millorar el sistema d’atenció a les persones amb problemes de salut mental.
Al novembre de 2010, el Govern va aprovar el Pla integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals com un instrument per facilitar el desenvolupament de les línies futures de la Generalitat per millorar la salut mental d’aquells col·lectius que requereixen d’un esforç de tots els sectors i àmbits socials i de la salut, i dels Departaments de la Generalitat.
Els objectius d’aquest pla són:
- millorar l’atenció a la salut mental i la qualitat de vida de les persones afectades i les seves famílies;
- incorporar estratègies de promoció de la salut, prevenció, atenció i reinserció social i laboral, potenciant un treball conjunt i complementari dels serveis de salut, socials, educatius, laborals i de la justícia;
- afavorir la participació ciutadana i social de les persones amb problemes de salut mental i la disminució de les desigualtats socials d’aquest col·lectiu, i disposar d’un instrument de planificació i priorització de les polítiques públiques per a l’atenció d’aquestes persones.
Els grans eixos prioritaris d’actuació del Pla integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals i addiccions són:
- Lluita contra l’estigma
- Millora de l’atenció a la població infantil i juvenil
- Millora de l’atenció i promoció dels drets de les persones en entorns assistencials
Promoció de la participació i l’associacionisme - Suport a les famílies i a les persones amb problemàtiques de salut mental
- Inclusió social i desplegament d’un nou model de prestació de serveis d’habitatge
- Desenvolupament del model d’inserció sociolaboral
- Suport en l’àmbit judicial i penal
Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària
La Carta catalana de drets i deures de les persones en relació amb la salut i l’atenció sanitària es constitueix com un contracte social entre les persones i el sistema, que configura un marc de relació en el qual es defineix què esperen les persones del sistema sanitari (drets) i com aquestes es comprometen com a agents actius i centrals d’aquest sistema (deures).
El compromís de tots els agents (ciutadania, professionals, entitats proveïdores, administració, etc.) és una de les claus per a la consolidació de les polítiques de salut.
Enllaços:
Drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària – Departament Salut – Generalitat Catalunya
Entitats i federacions
Per tal d’incidir en les polítiques públiques i tenir més presència i representativitat en organismes de salut mental, les entitats de salut mental conformen diverses federacions d’associacions. Aquestes federacions desenvolupen un discurs crític, constructiu i sòlid davant de les diferents administracions públiques per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies.
Les federacions de salut mental que hi ha a Catalunya són la Federació Salut Mental Catalunya i la Federació VEUS. A nivell estatal existeix la Confederación Salud Mental España. Cocarmi és el Comitè Català de Persones amb Discapacitat.
Estratègies de lluita contra la discriminació i l’estigma
L’estigma és una construcció social que arrela en el si de la persona, modificant comportaments i actituds sobre un mateix i sobre els altres. Aquesta naturalesa social i a l’hora personal, interioritzada i compartida socialment, suposa la necessitat d’un abordatge estratègic múltiple i divers en la lluita per erradicar l’estigma i els prejudicis.
Aquest abordatge estratègic es basa en una doble premissa:
- És necessari modificar l’imaginari social, les idees que fonamenten els mites i els prejudicis que generen estigma sobre les persones amb problemàtica de salut mental.
- Cal generar oportunitats perquè les actituds i els comportaments cap a aquestes persones canviïn i no es basin en relacions discriminatòries.
Les diferents estratègies que poden dur-se a terme es classifiquen dins d’algun d’aquests tres grups principals:
- La informació i l’educació, per modificar les actuals significacions errònies per concepcions acurades.
- La protesta, que busca produir canvis penalitzant les conductes estigmatitzadores.
- El contacte, que pretén canviar les actituds públiques promovent interaccions directes entre persones amb un trastorn mental i sense.
Per seguir llegint:
Dossier estratègies de lluita contra l’estigma en salut mental.
A Catalunya, les campanyes i accions de lluita contra l’estigma en salut mental s’han desenvolupat des de les entitats federades a Salut Mental Catalunya i a la Federació Veus i, més recentment, des de l’associació Obertament.
Taules de salut mental
Les Taules de Salut Mental són espais territorials d’intercanvi d’informació, de reflexió, de coordinació i de recerca per trobar solucions a les problemàtiques en matèria de salut mental en cada territori, i per facilitar l’accés als recursos i serveis existents a través de polítiques i accions de proximitat.
El treball en xarxa s’estructura a partir de la detecció de les necessitats en cada territori i la coordinació dels diferents agents en salut mental: hospitals, recursos socials, recursos laborals, tècnics de salut o serveis socials dels ajuntaments, representants de les associacions territorials, tècnics de la federació Salut Mental Catalunya, la xarxa sanitària de salut mental, etc.
Les Taules de Salut Mental busquen millorar la prevenció en l’àmbit dels trastorns mentals i les addiccions a nivell comunitari, i s’organitzen en comissions de treball segons les diferents línies d’actuació:
- sensibilització i prevenció
- revisió de protocols i circuits
- grups de treball en casos complexos
- creació de nous serveis, programes i projectes
- elaboració de documents i estudis
- promoció de la incidència política
Per a més informació:
Taules de Salut Mental