Com podem donar suport?

Busca el bon moment

• Recorda que hi ha moments millors per portar i tractar certs temes. En cas que no es pugui posposar, tingues en compte la situació i la vulnerabilitat que pot haver-hi en la persona a l’hora de comunicar-ho.
• Pregunta-li si vol parlar en aquell moment i respecta-la si vol estar a soles. Evita ser invasiva i dona-li l’oportunitat de triar si vol parlar o no.
• Deixa a la persona el temps que necessiti.

Tingues cura de l’espai i del contacte amb la persona

• Comença a poc a poc, amb petites accions, com ara anar a fer un passeig o visitar un amic.
• Minimitza les distraccions. P. ex.: «Pots/puc apagar el televisor per poder-te sentir millor?».
• Busca un bon lloc i un bon moment per parlar, quan tots dos estigueu relaxats.
• Tocar l’espatlla de la persona pot ser reconfortant per a algunes persones, però pot generar ansietat en d’altres. Abans de fer-ho, pregunta-ho. P. ex.: «Et puc fer una abraçada?» o «Et puc agafar la mà?».
• Mostra una posició oberta i acollidora. Somriu i parla en positiu.
• Respecta la intimitat i allò que la persona ha compartit amb tu. No en parlis amb d’altres sense el seu consentiment.
• La confiança és un tresor, cuida-la com es mereix. El moment en què es trenca és realment dolorós i recuperar-la pot portar molt de temps i esforç.

Escolta activament

• Mira als ulls a la persona amb qui estàs parlant.
• Posa la teva atenció en allò que està dient i procura entendre què és el que està intentant comunicar. Mira de trobar quines són les necessitats que hi ha al darrere de les seves demandes.
• Dona mostres que estàs atent a les seves paraules, assentint i demanant-li que continuï. P. ex.: «Digues, t’estic escoltant».
• Fes preguntes per aclarir i assegurar que has entès allò que l’altre vol comunicar. P. ex.: «Quan dius això vols dir que…?».
• No afegeixis opinions personals o judicis propis. Resumeix allò que has entès parafrasejant. P. ex.: «Si ho he entès bé has dit que…»).
• Dona la possibilitat a qui ha parlat de reflexionar i aclarir els seus pensaments.
• Mostra la teva empatia. Hi ajuden fórmules com: «Ja ho veig» o «Això ha de ser difícil».
• Evita oferir solucions o consells, així com bombardejar la persona amb preguntes.

Sigues clara i directa

• Utilitza frases simples, curtes i senzilles.
• Tingues clar què vols comunicar i parla d’un sol tema cada vegada.
• Parla en temps present: «Aquí i ara…».
• Evita comunicar missatges contradictoris entre la comunicació verbal i la no verbal.
• Evita fer demandes indirectes que puguin donar lloc a males interpretacions.

Evita el judici

• Tracta de deixar de banda el judici, la crítica i l’acusació. Cercar culpables no ajuda a una bona comunicació.
• No aixequis la veu, no interrompis ni intentis intimidar/disciplinar la persona.
  Parla des del «jo» («Jo em sento…», «A mi m’agradaria…», «He notat…») en comptes de fer-ho des del «tu» («Tu has fet…», «Tu ets…»).
• Evita referir-te al diagnòstic o parlar de «malaltia».
• Si la persona experimenta al·lucinacions o paranoies, sigues conscient que aquesta experiència està sent la seva realitat. Fes-li saber que entens que està experimentant aquests fets, sense invalidar la seva experiència.
• Intenta separar la persona del comportament.
• Utilitza paraules específiques en comptes d’utilitzar generalitzacions o «paraules pesades», com «sempre» o «mai».

Mostra el teu interès per la persona

• L’empatia i la sensibilitat són elements clau per evitar fer mal a la persona.
• Formula allò que dius des d’un interès autèntic cap a la persona i el que li passa; si no és així no funcionarà.
• Expressa la teva estima per la persona, així com el teu interès o preocupació: «Estàs bé?».
• Ofereix-li el teu suport: «Què necessites?», «Sóc aquí…».
• Expressa amb honestedat els teus propis sentiments i convida la persona que tens al costat a expressar els seus, ja sigui a través de la paraula, l’escriptura o qualsevol altra forma d’expressió: ball, pintura, dibuix…
• Tingues cura que la persona que tinguis al davant no se senti obligada a parlar.
• Pren-te temps per seure i escoltar. Interessa’t per allò que estigui sentint.
• Si notes que la persona està «lluitant contra alguna cosa» o se sent malament, anima-la a compartir-ho o a demanar ajuda.

Parla de forma tranquil·la sense mostra massa excitació

• Tracta de comunicar-te de manera calmada: utilitza un llenguatge corporal, unes paraules i un to de veu agradables.
• Estar tranquil quan la persona està passant un moment difícil o està trista és una forma de mostrar un model de com afrontar reptes i facilitar la comunicació afectiva, reduint, a més, els nivells d’estrès de la persona que tens al davant.

Motiva i reforça positivament i amb responsabilitat

• Motiva i reforça positivament. És fonamental per oferir el suport i l’ànim necessaris perquè la persona es recuperi.
• Evita sonar paternalista així com sobreprotector. No limitis la seva autonomia i responsabilitat.
• Promou que la persona prengui part proactiva en el seu procés de recuperació.
  Evita donar-li consells o dir-li què ha de fer, si no és que t’ho demani.
• Reconeix allò que la persona diu que sent, encara que no hi estiguis d’acord.
  Posa energia en reforçar comportaments adequats en lloc de fer-ho en castigar els inadequats.

Dona esperança

• Parla amb la persona de diferents temes, no permeteu que el problema de salut mental sigui el centre de la vostra relació.
• Emfatitza les seves capacitats, mantenint una actitud positiva i propositiva en la comunicació.
• Expressa els teus sentiments positius mostrant la teva estima de manera específica: «Estic orgullós del que has fet» o «Estic content que hagis participat en el grup de suport».

Algunes frases que poden ajudar

• «Potser no sóc capaç d’entendre exactament com et sents, però em preocupo per tu i vull ajudar-te.»
• «Tu ets important per a mi. La teva vida és important per a mi.»
• «Digue’m, com puc ajudar-te?»
• «Tu ets el protagonista d’aquesta història, la teva opinió importa.»
• «No estàs sol, jo estic aquí amb tu.»
• «Parla’m, t’estic escoltant.»
• «Sóc aquí amb tu.»
• «Sortirem d’això.»
• «Treballem-ho junts.»

Presa de decisions

• Arriba a acords clars.

Prepara’t

• Informa’t sobre la problemàtica de salut mental, els símptomes més comuns i el tractament.
• Informa’t de quins són els indicadors previs a possibles crisis, per així poder preveure-les.
• Recorda a la persona la importància de seguir uns bons hàbits.
• Identifica i treballa els teus propis prejudicis vers els problemes de salut mental i les persones diagnosticades.
• Informa’t sobre els recursos que hi ha a la zona.
• Cerca suport i orientació per a tu mateix en professionals, amistats…

Abans d’actuar

• Valora acuradament què pots assumir d’acord amb el que demana la situació.
• Comparteix les teves preguntes, dubtes i pors amb el teu entorn i amb el de la persona que pugui estar passant una crisi.
• Reconeix allò que sents davant la situació. T’agradi o no, és la teva emoció i hauràs de treballar amb ella.
• Evita buscar culpables. No ajuda a ningú!
• Considera sempre que la persona que pateix el problema de salut mental és qui ho està passant pitjor.
• Marca’t objectius realistes, concrets i fàcils d’expressar en paraules.
• Assumeix que no hi ha solucions predeterminades ni protocols, cada persona i cada situació són úniques.
• Informa’t sobre la problemàtica a través de professionals de confiança, col·lectius de salut mental o persones que hagin passat per situacions similars.

Coordinar-se amb l’entorn

• Parla amb la gent que forma part de l’entorn de la persona que pot estar patint una crisi.
• Promou que l’entorn es coordini. Proposa crear un grup de persones que vulguin involucrar-se i acompanyar la persona afectada durant aquesta situació, i respecteu aquelles que no ho vulguin fer.
• Valoreu què pot aportar cadascuna de les persones.
• Doneu-vos suport mútuament, respectant els límits amb els quals cadascú es pugui trobar. Compartiu com us esteu sentint i com aquesta situació afecta la vostra vida.
• Gestioneu els conflictes que puguin sorgir perquè no vagin en detriment de la persona.
• Si et sents sobrepassat, posa’t límits i delega. Pren certa distància i descansa. No et sentis culpable.
• Dona suport des d’un lloc on et sentis segur. És un treball en equip, el que s’ha de dur a terme.
• Parleu de la persona amb respecte.
• Per prendre decisions que incumbeixin la persona afectada, és clau que ella hi sigui present.

Quan algú no vol l’ajuda que li estàs oferint

• Evita posar pressió sobre la persona o obligar-la a demanar ajuda.
• Intentar ajudar algú i no poder-ho fer arriba a ser realment frustrant i et fa sentir desemparat. Cuida’t a tu mateix compartint com et sents amb algú de confiança.
• Confia en la capacitat de la persona per superar èpoques adverses o de dolor emocional.

Cuida’t

• Com a cuidador, considera que és important mantenir la teva vida pròpia més enllà d’aquest rol. Mantingues la teva vida social i d’oci.
• Accepta les teves pròpies limitacions.
• Si cal, posa límits clars a la persona com ho faries amb d’altres. P. ex.: «Si crides no voldré parlar amb tu».
• Si una conversa es complica, intenta gestionar els teus sentiments de manera tranquil·la. No t’ho prenguis personalment i tracta d’agafar certa distància perquè emocionalment t’afecti el mínim possible. Si no, recorda que pots deixar la conversa per a un altre moment.
• Utilitzar el sentit de l’humor de manera apropiada pot ajudar a alleujar una conversa i crear una comunicació més agradable i fluida. Evita-ho en situacions complicades, així com el sarcasme o les indirectes.
• Fes-li propostes positives per al canvi. No critiquis què ha fet «malament», posa el focus en allò que t’agradaria que canviés i que podria beneficiar-vos a tots dos. P. ex.: «M’agradaria la teva ajuda per…», «Significaria molt per a mi que fessis…»), «Com es podria evitar de repetir això en el futur?»… O proposa a la persona buscar una solució i un compromís conjunt plegats.

Possibles senyals de crisi

Que es donin un o dos símptomes d’aquest tipus no vol dir necessàriament que la persona pateixi un crisi.

• Aïllament social i pèrdua d’interès en els altres.
• Descens inusual de l’activitat, a l’escola, al treball, a la família o en les activitats socials.
• Problemes amb la concentració, la memòria, el pensament lògic i la parla que siguin difícils d’explicar.
• Major sensibilitat a la vista, l’oïda, l’olfacte o el tacte, raó per la qual pot evitar situacions excessivament estimulants.
• Apatia: pèrdua d’iniciativa o desig per participar en qualsevol activitat.
• Sentiment de desconnexió: sentir-se en un estat d’irrealitat, desconnectat d’un mateix o del seu voltant.
• Pensament il·lògic o «màgic»: creences inusuals o exagerades sobre poders personals per comprendre el significat de les coses o influir en els esdeveniments o en les persones.
• Nerviosisme exagerat, por o sospita dels altres.
• Comportament estrany o inusual.
• Canvis en el son i la gana dràstics o disminució en la cura personal.
• Canvis ràpids en l’estat d’ànim, les emocions o els sentiments.
• Escolta de veus o visions de persones o objectes que físicament no hi són.

Recursos professionals

• Si la quantitat de patiment en la persona i/o en l’entorn és molt gran, cal recórrer a l’ajuda professional com més aviat millor.
• Considera el professional com algú que ofereix informació, recursos, acompanyament i eines, però no algú que soluciona.
• Centre de Salut Mental d’Adults: per ser atès en aquests centres públics, cal la derivació per part d’un metge d’atenció primària. Hi ha més quantitat de psiquiatres que de psicòlegs, de manera que se sol fer més ús de la medicació que d’altres tractaments. Pregunta per altres opcions i alternatives on puguis trobar suport públic o privat.
• Consulta privada: hi ha molta varietat de professionals i teràpies a l’hora de triar. Assessora’t a través d’altres persones amb la mateixa problemàtica o a les entitats de familiars o en primera persona.
• L’ajuda professional és quelcom que ha de ser valorat per la persona que està tenint el moment de crisi, juntament amb el seu entorn.

Ingrés en una unitat hospitalària psiquiàtrica

• En tot ingrés és important acompanyar la persona, mostrar-li el teu suport i mantenir-hi el vincle.
• Intenta per tots els mitjans que ella prengui la decisió de ser internada en cas que sigui necessari. És la seva vida.
• L’ingrés pot ser voluntari o involuntari:

Ingrés voluntari: el demana la mateixa persona quan es troba en una situació greu que no pot sostenir i necessita l’aprovació d’un psiquiatra.
Ingrés involuntari: el sol·licita el psiquiatra o de vegades, en situacions extremes, la família, els amics, la policia o el personal d’ambulància. S’ha d’evitar en la mesura del possible, ja que genera molt d’estrès, i intentar que sigui voluntari.

Visitar la persona en un hospital psiquiàtric

• Visitant la persona ingressada, li faràs saber que t’importa i penses en ella.
  En cas que no puguis anar a l’hospital, envia-li un missatge de suport o truca-li.
• Evita presentar-te sense haver avisat abans. Pregunta-li i dona-li l’oportunitat de triar si vol rebre o no la teva visita.
• Quan la visitis, evita actuar com si la persona fos estranya o tingués alguna cosa contagiosa. Només està passant un moment difícil.
• Tracta-la com aquella amiga/parella/filla que tant t’estimes.
• Pregunta-li si necessita alguna cosa.
• Evita culpar la persona pel fet d’estar ingressada, això no ajudarà ningú.
• Pensa en coses que puguis fer durant la visita i que li agradin i la diverteixin.
• Escolta-la: estigues atent de debò a allò que et diu.
• Pregunta-li pels seus sentiments de manera autèntica i genuïna. Evita ignorar el que està succeint.
• Tracta la persona ingressada amb compassió (però no massa), amor, suport i humor (amb mesura), demostrant interès autèntic i no crític en allò que està experimentant.

La medicació

• Els diferents fàrmacs tenen característiques específiques: pregunta-ho als professionals o busca informació en llibres i pàgines web de confiança.
• Interessa’t per la composició dels medicaments que recepten a la persona afectada, la seva finalitat i les indicacions, així com pels seus efectes a curt i llarg termini.
• Pregunta pels efectes secundaris, contraindicacions i limitacions que puguin ocasionar els fàrmacs, així com per la dependència que puguin generar.
• Si els efectes de la dosi prescrita generen algun dubte o malestar, comunica-ho al professional de salut mental.
• En cas que ho creguis necessari, existeix el dret a demanar una segona opinió professional.
• Si un professional nega els efectes secundaris d’una medicació, és recomanable preguntar-ho a un altre.
• Si en algun moment la persona afectada es plantegés deixar la medicació, no ho ha de fer de manera sobtada ja que això pot tenir efectes molt nocius. Cal consultar-ho amb el professional de salut mental per supervisar el procés i valorar-ne les conseqüències, per poder prendre la decisió amb tota la informació necessària i amb consciència. És important fer-ho gradualment per evitar recaigudes.

Fonts per a l’elaboració del contingut:

• Mental Health Foundation
• Departament de Salut – Generalitat de Catalunya
• Diagnòstic fet a persones amb problemes de salut mental, familiars i professionals durant el projecte Comitè d’Experts (Activa’t per la salut mental)
• Aportacions personals dels membres del Comitè d’Experts (Activa’t)