La gestió en salut mental ha de potenciar la participació, la coordinació i l’avaluació de resultats
L’Auditori del CaixaForum de Barcelona va acollir divendres 15 de novembre la celebració de la Jornada “Quin model de gestió en salut mental volem per a Catalunya?”, organitzada per la Federació Salut Mental Catalunya, i que va comptar amb la participació de prop de 250 persones, dels diferents àmbits del sector de la salut mental a Catalunya. Administracions, professionals, proveïdors, associacions de familiars i persones amb traston mental van posar en comú experiències nacionals i internacionals per millorar l’atenció en salut mental.
La importància d’incrementar la participació del col·lectiu en la gestió de la salut mental va ser un de les necessitats més destacades pels ponents. En aquest sentit, es va ressaltar l’apoderament de les persones amb trastorn mental perquè esdevinguin agents de salut i tinguin una participació activa en la seva cura com a usuaris experts dels serveis sanitaris.
Disposar d’espais comuns de treball entre usuaris, familiars, professionals de la salut i administracions ha de permetre portar a terme polítiques i plans integrals en salut mental, sempre tenint en compte les necessitats de les persones usuàries. La importància de la família en qualsevol programa relacionat amb la salut mental és cabdal, segons els assistents a la jornada, que també van destacar la necessitat de campanyes i accions de lluita contra l’estigma, com la que fa Obertament.
La Jornada va deixar clar que és fonamental comptar amb indicadors que demostrin que les polítiques i serveis funcionen i donen els resultats esperats, per la qual cosa és imprescindible que es mesuri el grau de satisfació dels usuaris. En aquest sentit, cal fer recerca i millorar la recollida de dades i els resultats que s’estan obtenint, per poder respondre millor a les necessitats de les persones, alhora que es donen resultats davant la societat de la inversió realitzada en una època de recursos i inversions molt limitades.
Un últim aspecte a destacar és que la gestió de la salut mental a Catalunya ha de basar-se també en una coordinació territorial, que tingui en compte les necessitats de cada territori i el perfil demogràfic de la seva població, per poder preveure els pressupostos i les necessitats sanitàries i socials de les que s’haurà de disposar. Ingressos i recursos han d’anar de la mà de conceptes com la proximitat i la sostenibilitat en qualsevol model de gestió en salut mental.
Projectes europeus com el Refinement, en països com Anglaterra, França, Finlàndia, Aústria, Itàlia, Espanya, Noruega o Romania, van permetre fer comparacions amb el sistema català i analitzar les possibilitats d’aplicar al nostre territori un sistema de pagament en salut mental, en funció dels resultats i les necessitats, que ara per ara no sembla senzill de portar a terme.
Declaracions de la Jornada:
- Xavier Trabado, president de la Federació Salut Mental Catalunya: “El model territorial ha de garantir que els recursos arribin a tot arreu. Com pot ser que a una persona de Barcelona l’enviïn a una residència de Tortosa?”.
- Jordi Baiget, sectetari del Govern: “El Pla integral en salut mental de la Generalitat no és un gest simbòlic, hem de començar a tancar carpetes”.
- Boi Ruiz, conseller de Salut: “Hem de transformar el model per atendre a les necessitats de les persones i no de les entitats que els donen servei”.
- Antoni Serrano, Fundació Sant Joan de Déu: “Hem d’innovar en recerca per millorar l’avaluació dels resultats i incloure les conseqüències econòmiques de les decisions que es prenen”.
- Kristian Wahlbeck, Associació de Finlàndia per la Salut Mental: “Dissenyar els serveis de salut mental segons les necessitats dels usuaris i tenir en compte les seves opinions millora la qualitat”.
- Carole Green, Departament de Salut Anglaterra: “El projecte nacional s’ha d’integrar localment en cada territori a partir d’indicadors fiables i del treball de grups coordinats de treball”.
- Jordi Cid, coordinador programes Xarxa Salut Mental Girona: “El projecte Refinement ens mostra com un sistema de pagament pot millorar l’atenció en salut mental i quin és el grau de satisfacció”.
- Emilio Rojo, Complex Assistencial Benito Menni: “El pacient, el cuidador i la família han de pasar d’objectiu a agent. Formar-los i capacitar-los permet una autonomia compartida amb el sistema sanitari”.
- Fran Singer, NSUN Anglaterra: “La nostra organització ha aconseguit la implicació dels nostres representants polítics a nivell local, que donen la cara pel nostre projecte”.
- Assumpció González, Programa Pacient Expert Catalunya: “Hem de canviar el model paternalista per un deliberatiu, on el pacient tingui un paper actiu en la seva autocura”.
- Marta Poll, directora de la Federació Salut Mental Ctalunya: “Hem de generar persones implicades i convertir-les en agents de salut. I fer-ho d’una manera positiva”.
- Mercè Conesa, Diputació Barcelona: “Des del món local estem interessats en projectes d’apoderament perquè els ciutadans prenguin part en les decisions que els afecten, també en salut mental”.