«La diferència entre el placebo i l'antidepressiu és molt petita, no és significativa»

Joanna Moncrief és química i professora de psiquiatria a la University College of London, i acaba de publicar a Herder Ediorial el llibre «Hablando claro. Una introducción a los fármacos psiquiátricos». L’autora reflexiona sobre la naturalesa del trastorn psicopatològic, que ha estat motiu de controvèrsia des que existeixen tant la psicologia com la psiquiatria i questiona la tendència d’aquesta disciplina que, com a especialitat mèdica que és, ha intentat justificar el seu paper dominant mitjançant l’afirmació que la bogeria i el patiment psicològic són essencialment malalties del cervell o del cos. Moncrief aporta alguns elements d’anàlisi critica d’aquest fenomen i proposa un canvi radical en la prescripció de psicofàrmacs.

La Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) i Herder Editorial van organitzar el 27 de febrer la presentació del llibre al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. L’acte va comptar, entre d’altres, amb la presència de l’autora del llibre que va posar alguns exemples de com l’administració de psicofàrmacs pot respondre més als interessos de les companyies famarcèutiques i la visió reduccionista d’algunes escoles i professionals de la psiquiatria. En aquest sentit, Moncrief va afirmar que «la diferència entre el placebo i l’antidepressiu és molt petita, no és significativa», i va afegir que la teoria de que la dopamina intervé en l’esquizofrènia i que la serotonina intervé en la depressió són només hipòtesis.

Moncrief proposa una nova manera d’entendre què fan els medicaments. Fins ara ha hagut un model basat en la malaltia, defensant que el medicament ataca la malaltia mental i normalitza el cos. La professora en psiquiatria proposa un model basat en el fàrmac, ja que són els elements químics els que alteren el cos i el cervell, i alteren com funciona el cervell. Es tracta de questionar-se si els efectes dels fàrmacs són realment útils i si aquests es poden aconseguir d’altres maneres, em alguns casos sense la necessitat d’administrar medicaments.

Química de formació, Moncrief va explicar que els antipsicòtics poden ser útils en situacions agudes combinats amb altres coses, però tenen efectes adversos a llarg termini, com ara segurament la reducció del cervell, i va alertar que els efectes dels antidepressius no són beneficiosos. L’autora proposa explicar amb claredat als pacients els efectes que tindran els medicaments en la seva vida diària, com en el cas de les seves emocions o sexualitat, per exemple.

La presentació del llibre va comptar també amb la participació de David Clusa, secretari de la Fundació CCSM i cap del departament de Salut Mental de Sant Pere Claver-Fundació Sanitària; Joan-Ramon Laporte, cap del servei de farmacologia de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i director de la Fundació Institut Català de Farmacologia; i Jorge L. Tizón, professor de la Universitat Ramon Llull i director de la col·lecció editorial que publica el llibre.

Notícies recents