“Els tractaments i ingressos involuntaris en salut mental atempten contra els drets humans”

26/10/2023

SMC participa en una taula rodona en el marc de la presentació del nou informe Confederació Salud Mental España, que qüestiona pràctiques actuals a l’atenció sociosanitària en salut mental.

La Confederació SALUT MENTAL ESPANYA ha presentat l’informe ‘Tractaments i ingressos involuntaris en salut mental’, que ha elaborat juntament amb l’Institut de Drets Humans Gregorio Peces-Barba de la Universitat Carlos III de Madrid, en una jornada que ha comptat amb la col·laboració del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 i la Fundació ONCE, i que s’ha retransmès per streaming.

Aquest document parteix d’una anàlisi de la legislació vigent a Espanya en matèria d‟atenció sociosanitària a la salut mental, i a partir d’aquí, constata que encara es duen a terme algunes pràctiques, com els ingressos i els tractaments involuntaris, que estan enfrontades a l’enfocament dels drets humans i violen els preceptes recollits a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Espanya va signar el 2008 aquesta convenció, que té caràcter vinculant per a tots els estats signants.

En paraules de Nel González Zapico, president de SALUD MENTAL ESPAÑA, “els tractaments i els ingressos involuntaris en salut mental atempten contra els drets humans i no han de tenir cabuda a l’ordenament jurídic espanyol excepte en les situacions d’urgència vital que es defineixen al estudi que publiquem avui. En aquests moments, hi ha un desfasament entre el que marca la Llei i el que passa als hospitals, àrees de Psiquiatria, urgències hospitalàries i residències”.

Així, l’objectiu primordial d’aquest informe, finançat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, és promoure que s’eliminin els automatismes quant al tractament i l’abordatge de la salut mental, de manera que les persones puguin decidir com volen ser tractades a un entorn sanitari, d’atenció i cura, i que comptin amb les vies oportunes per fer-ho.

En aquesta línia, l’informe també planteja una sèrie de mesures transitòries que es poden posar en pràctica fins que Espanya adapti completament el seu ordenament jurídic a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

L’acte, presentat pel periodista de la Cadena Ser, José Luis Sastre, va comptar amb el finançament del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 i la Fundació ONCE. A l’obertura van intervenir el president de CERMI, Luis Cayo, Jesús Martín Blanco, director general de Drets de les Persones amb Discapacitat, i José Luis Martínez Donoso, director general de Fundació ONCE.

Luis Cayo va qualificar d’“infàmia col·lectiva” la realitat dels ingressos i tractaments involuntaris. “No hi ha consciència de la càrrega vulneratòria dels tractaments i dels ingressos involuntaris. Estan tan interioritzats a nivell social i formen part de tal manera de l’imaginari col·lectiu, que no hi ha escrúpol que s’estigui fent alguna cosa malament. Sempre s’invoquen accions bonistes; que es fan pel bé de la persona i això ja ens evita un altre tipus de preguntes clau sobre la seva voluntat, preferències, dignitat”, va denunciar el president de CERMI. Per a Cayo, amb aquest informe “estem assistint a un prolegòmen que serà història en uns anys”.

Tot seguit, José Luis Martínez Donoso va coincidir amb Cayo a assenyalar la data d’avui “com un abans i un després per als ingressos involuntaris de la salut mental”. Va reconèixer que la discriminació, la marginació i l’exclusió que pateixen les persones amb discapacitat “s’intensifica en salut mental on l’estigma i la manca de comprensió encara poden ser més grans”.

Per la seva banda, Jesús Martín Blanco va advertir que “els drets humans són incòmodes i generen resistències. Les vam tenir amb el dret al vot i les esterilitzacions forçoses”, per la qual cosa va fer una crida a “tenir clara la meta que persegueix la nostra inclusió i aquesta no admet ajornaments ni ha de permetre equidistàncies”.

Desgranant l’informe

El primer espai de la jornada es va destinar a analitzar el contingut de l’informe, des d’una perspectiva jurista i especialitzada.

Hi van intervenir algunes de les persones que han participat en l’elaboració de l’informe: Irene Muñoz Escandell, assessora jurídica i coordinadora de la Comissió de Drets Humans de SALUD MENTAL ESPAÑA, Rafael d’Assís, catedràtic de Filosofia del Dret i investigador de l’Institut de Drets Humans Gregorio Peces-Barba de la Universitat Carlos III de Madrid, i María del Carmen Barranco, catedràtica de Filosofia del Dret i directora de l’Institut de Drets Humans Gregorio Peces-Barba de la Universitat Carlos III de Madrid.

Muñoz Escandell va apel·lar a la necessitat de fer “un canvi d’estructures i de mentalitat” i troba en aquest informe “una guia perquè puguem transformar el món, canviar les nostres ulleres”. “No podem assumir les contencions com a tractaments” “i ens hem de creure que el canvi és possible”, va concloure l’advocada.

Rafael d’Assís va admetre que a Espanya “s’ha avançat en drets de persones amb discapacitat, però aquest tema dels ingressos i tractaments involuntaris no s’ha tocat mai” i va reconèixer la “tensió” que es pot donar entre el món de la salut i el dels drets, a l’hora de posar en marxa aquest tipus de pràctiques, recollides als protocols sanitaris. “No obstant, el punt de partida ha de ser el dels drets i que aquest enfocament de drets t’obligui a posar la persona al centre”, va interpel·lar el catedràtic.

Segons Asís, ara es prioritza l’organització sanitària i el seu bon funcionament. La necessitat de canviar aquesta mirada i establir procediments que no permetin la violació dels drets és fonamental”.

Finalment, María del Carmen Barranco, va fer visible l’especial situació de la discapacitat psicosocial, “que es queda sempre endarrerida quant a la consecució de drets”. Barranco va denunciar la “lamentable, no només a Espanya sinó a tot Europa”, sobre l’aplicació de mesures coercitives, i que respon a una “absència de normativa”. Estem davant de situacions en què s’usa la força per doblegar la voluntat de les persones”, va explicar la catedràtica, que va recriminar que “les coercions no busquen estabilitzar o millorar la salut”.

Les pràctiques coercitives centren el debat

Després d’una pausa, es va visionar el documental ‘Momo: el vol del núvol’, de la directora i guionista Tati Finchi; un curt de mitja hora on es narren les històries de vida, la convivència amb un trastorn mental i el pas per unitats psiquiàtriques de Mercè Torrentallé, presidenta de Salut Mental Catalunya, i Contxi García de Marina, sòcia de l’Associació Salut Mental Pallars. Amb aquests testimonis, l’obra també deixa al descobert les mancances de l’atenció sociosanitària en salut mental.
El documental deixa al descobert el “tracte vexatori i salvatge” que es rep en llocs on se suposa que les persones van a cuidar-les i curar-se.

A continuació, Torrentallé i García de Marina, juntament amb Francisco Rubio Chuan, vocal de la Junta Directiva de la Federació Salut Mental Catalunya i representant del Comitè Pro Salut Mental A Primera Persona de la Confederació, van protagonitzar la tercera i última taula de la jornada, en què van relatar la seva experiència amb la salut mental, i van deixar constància de l’atenció sociosanitària i les vulneracions de drets sofertes.

Per a Mercè Torrentallé, cal fer un exercici de visibilització, però també de sensibilització i informació a la societat, perquè “a l’imaginari col·lectiu, la imatge d’una persona lligada és un home fort i violent; i això no és veritat. Jo estava volant i no volia baixar i em van lligar per això i em van tenir dos dies lligada”.

Així mateix, va explicar que la contenció física va acompanyada de la química, que té com a conseqüència que “et laxen. Ets al llit, amb bolquers, si ets dona, moltes vegades et ve la menstruació. No pots demanar ajuda perquè estàs lligada i no arribes al timbre”. La Mercè va aprofitar el fòrum per denunciar que també es practiquen contencions a menors, “infants de 12 o 13 anys, i moltes vegades no estan acompanyats pels seus pares o mares”.

Contxi García de Marina coincideix amb la seva companya i relata com li van practicar contencions per “xorrades”. La primera vegada, “estava a la sala de fumadors, fumant i fent mots encreuats. Em vaig posar nerviosa perquè no em sortien i vaig tirar la revista a terra. Un infermer va trucar a tres més, que em van ficar en una habitació, em van lligar i em van tenir dos dies lligada”.

Francisco Rubio va qualificar, en to sarcàstic, aquest sistema terapèutic com a “bell” i va denunciar que “no són incidències, sinó pràctiques habituals a tot el territori espanyol, tant en psiquiàtrics com en geriàtrics. Per això em vaig fer activista, per denunciar aquesta situació”.

Per a aquestes tres persones, la sobremedicació és un altre dels abusos que pateixen quan estan ingressades, amb l’objectiu de “mantenir-nos com a xaiets”, conclou Contxi.

Per acabar, González Zapico va recordar que les contencions mecàniques estan considerades com un acte de tortura per les Nacions Unides. És una deshumanització de la persona. Tot i això, se segueixen practicant. “Des de SALUT MENTAL ESPANYA defensem que davant de la coerció sempre hi ha alternativa. I que els tractaments no s’han de convertir en processos de tortura, vexació o càstig a les persones amb trastorn mental. Per això, advoquem per un model d’atenció integral psicosocial que tingui entre els elements clau: la creació d’equips multidisciplinaris, la inclusió de grups de parells, el Projecte de Vida o Pla Personal de Futur, el Pla d’Assistència Integrat, el Document de Instruccions Prèvies o la designació de persones de confiança.
Reclamem més teràpies que fomentin el diàleg i els espais segurs”.

Més informació

Recupera l’streaming de la jornada:

enllaç amb més informació  Descarrega l’informe

enllaç amb més informació  Galeria d’imatges

Nota de premsa de la Confederación Salud Mental España