Els pressupostos del Departament de Salut en dues paraules: Salut Mental
Ahir, 21 de desembre de 2016, al Ple del Parlament de Catalunya, Alba Vergés, diputada del Grup Parlamentaria Junts pel Sí (Esquerra Republicana de Catalunya) va preguntar al Conseller de Salut, Antoni Comín, què veurem ja aquest 2017 respecte a les prioritats que estableix el Pla de Salut 2016- 2020 en l’àmbit de la salut mental. Abans, però, va contextualitzar la situació en què es troba la salut mental referint-se a com els determinants socials hi tenen una estreta relació, que han impactat de ple amb la crisi empitjorant, encara més, la salut mental de la ciutadania.
El 2013, per exemple, hi va haver un 23% de persones aturades de més d’un any amb risc de patir problemes de salut mental (en les persones ocupades només un 9,5%), mentre que durant el 2015 una tercera part de les 169.000 ateses ho eren per trastorns mentals severs. Els serveis d’urgències dels hospitals tenen un fort increment de l’atenció urgent relacionada amb salut mental, on les estades mitjanes són de 18 dies per episodis aguts, mentre que les estades per seguir un tractament i tornar a recuperar la vida normal arriben fins els 66 dies. De les persones ateses durant aquestes estades, un 6% tornen a ingressar després de 90 dies.
La diputada s’ha referit a l’informe elaborat per la Federació Salut Mental Catalunya juntament amb la Fundació Pere Tarrés sobre l’Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya com a font de referència sobre la situació de la salut mental dels més joves: un 19% amb trastorn mental sever i un augment del 29% dels ingressos de la població juvenil dels quals un 18% tornen a ingressar al cap de 90 dies. Els problemes de salut mental causen un gran impacte personal, familiar i social, a més a més de l’estigma existent en la nostra societat. Finalment, ha recordat que és la pròpia Organització Mundial de la Salut que considera que la salut mental és un repte de salut pública. En aquest sentit, ha tornat a mencionar l’informe sobre Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya on s’explica que bona part dels trastorns mentals greus debuten en edats primerenques i que els problemes no tractats en la infància tenen una forta tendència a persistir en l’edat adulta.
Per la seva banda, el conseller de Salut ha catalogat de “drama” la situació de salut mental al nostre país. Per aquest motiu ha presumit de resumir en dues paraules el pressupost del Departament de Salut: “Salut Mental”, a la qual es destinarà un 20% més del pressupost, és a dir 70 milions més sobre un pressupost de 365 milions, un increment de 100 milions d’euros respecte l’any anterior. Ha afegit que ara és una oportunitat pel sector que se sap esperançat i que ha de suposar un salt històric en salut mental. Ha destacat el model comunitari de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona com un dels millors i, per tant, referent internacional el qual hem de desplegar per tot el territori per tal que les persones que pateixen problemes de salut mental siguin menys ateses als hospitals i més a la comunitat.
L’atenció de la salut mental acumula un endarreriment històric que juntament amb l’impacte de la crisi i els determinants socials ha fet que els problemes de salut mental hagin augmentat i agreujat la situació que, ja des de fa temps, està mal resolta. Des de la Federació Salut Mental Catalunya celebrem l’aposta que es fa des del Departament de Salut per desenvolupar un model d’atenció comunitària en salut mental i, per tant, nodrir de més recursos els territoris per tal que les persones tinguin els suports que necessiten ben a prop de casa seva. Ens agradaria, però, que també des d’altres àmbits i Departaments es fes una aposta similar, doncs la salut mental és transversal i les necessitats de les persones impacten en temes de suport social, habitatge, educació, oportunitats formatives i laborals, entre d’altres. En aquest sentit el Pla Integral en Salut Mental i Addiccions ha de poder donar una resposta a tota aquesta complexitat i per això esperem que es vagin confirmant amb propostes, accions i pressupost vinculat. Des de la Federació SMC volem poder continuar participant i contribuint com moviment associatiu al desenvolupament de propostes que puguin acompanyar l’atenció a la salut mental des de tota la seva complexitat.
Vídeo de la pregunta formulada per Alba Vergés
Vídeo de la resposta de Toni Comín