La Federació Salut Mental Catalunya (SMC) va organitzar el dia 30 de juny un espai de participació i reflexió a la Casa del Mar de Barcelona, amb l’objectiu d’oferir a la nostra xarxa associativa experiències al voltant dels diferents models de suport a l’habitatge que hi ha en salut mental. La jornada va comptar amb la participació d’una quarantena de persones d’entitats de salut mental de tot el territori.
La jornada, que va estar introduida per la directora de la Federació SMC, Marta Poll, va començar amb la intervenció de Joan Salló, director d’AREP (Associació per a la rehabilitació de les persones amb malaltia mental), que va explicar els canvis que la nova acció de govern de la Generalitat tindrà en les polítiques d’habitatge, que passaran d’un model de subvenció a un de concertació. Per la seva part, Maria Rosa Garcia Villalba, va parlar del model de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona, que integra els recursos residencials a la xarxa de salut mental.
Entre les experiències que es van presentar de les diferents associacions en salut mental, Sandra López Molina va presentar el model de pis supervisat de Suport Castellar; Roger Xanco i Carol Segura van explicar com funcionen els programes de llars residència, amb suport i PSALL d’AREP; i Teresa Ninot i Susanna Martín, van presentar la proposta de Pis Pont de Salut Mental Ondara Sió.
Les presentacions dels ponents i les intervencions posteriors dels assistents van permetre arribar a les següents conclusions sobre els diferents models d’habitatge en salut mental:
- Un dels temes que sorgeix després de la exposició de diferents models de vivenda, és la possibilitat de pensar en que es puguin gestionar pisos socials amb el model del PSALL. És a dir pisos de lloguer ajustat que poden tenir com a referent un professional del programa PSALL.
- Flexibilitzar els recursos centrant-se en el perfil de la persona i no en l’encaix al recurs que ja es gestiona. Cal que el model d’habitatge cap al que avancem sigui d’un contínuum assistencial i pugui ser flexible al perfil de l’usuari, donant resposta segons el nivell d’autonomia del mateix.
- Un dels punts cabdals per poder pensar en un procés d’ampliació de places d’habitatge seria poder reconvertir el model de mitjana i llarga estada MILLE (i el gruix de despeses que això suposa pel Departament de Salut) en places de pisos o gestió d’habitatge, tal i com ha fet el model de Girona (IAS).
- Les famílies han assumit un rol de mantenir el pacient al domicili que s’ha perpetuat per part de les administracions i els professionals, i cal pensar en donar autonomia a aquests pacients, oferint possibilitats que els facin més autònoms i els permetin independitzar-se i en això les administracions tenen un paper clau, oferint models d’habitatge que puguin descolapsar la demanda actual.
- Cal pensar en tots aquells casos complexes, de porta giratòria, amb temes conductuals i en moltes ocasions patologia dual que no compleixen requisits per poder estar en una plaça d’habitatge actual. En el nou model , cal pensar en aquest perfil i oferir possibilitats a aquestes persones, que actualment no disposen de cap dispositiu per aquest perfil a la xarxa de salut mental.
- Un primer pas per poder observar l’estat actual de la qüestió seria dibuixar un primer mapa de necessitats, que reculli les demandes actuals de les famílies i els nous models. Aquest primer mapa que donaria una pista de cap a on cal avançar haurian de estar implicats tots els departaments (Salut, Benestar Social…) doncs és un mapa que ens serviria per poder iniciar un nou model que economitzaria i optimitzaria la gestió de despesa de les administracions.
- Recollim una inquietud molt present entre les famílies que és : “on va l’usuari un cop surt d’un ingrés… es podria pensar en un recurs intermig, un pis de transició…” . També cal pensar en aquelles ocasions puntuals i temporal (mort d’un progenitor, operació d’un familiar…) per fer una estada breu (d’un a tres mesos) a un recurs d’habitatge fora del domicili familiar.
- Cal pensar sobretot en els recursos econòmics de les persones que han d’accedir als habitatges, una realitat amb la que ens trobem és les limitacions econòmiques d’aquestes persones, que moltes vegades han de fer equilibris per poder subsistir, cal lluitar perquè aquesta situació de pagament sigui més afavoridora pel nostre col·lectiu, i mantenir uns mínims de despeses de butxaca que assegurin el seu benestar i la capacitat de poder mantenir una autonomia administrativa.
Descarrega’t les presentacions dels ponents en pdf:
