L’Observatori Social de la Fundació «la Caixa» celebra el cicle de conferències «Salut mental i entorn social» al Palau Macaya, amb la col·laboració de Salut Mental Catalunya
L’Observatori Social de la Fundació «la Caixa» va celebrar, de l’1 al 15 de desembre, el cicle de conferències Salut mental i entorn social. Salut Mental Catalunya (SMC) ha col·laborat com a coorganitzadora en les activitats. Les conferències van tenir l’objectiu «d’abordar la vessant psicosocial i comunitària de la salut mental i continuar treballant per erradicar les desigualtats socials, els prejudicis i la discriminació».
El valor de les xarxes de suport. Vincles que no se sostenen
Aquesta primera conferència va posar el focus en el valor de les xarxes de suport com element clau per afavorir el benestar emocional de persones amb patiment. Les persones que hi van participar van ser:
- Laia Gómez, treballadora social, coordinadora de programes comunitaris de l’Associació Salut Mental Barcelonès Nord.
- Martín Correa, doctor en Antropologia Mèdica, codirector i coordinador del Postgrau en Salut Mental Col·lectiva de la URV/FCCSM i membre Fundador i coordinador de l’Associació Sòcio Cultural Ràdio Nikosia.
- Carles Bonete, coordinador de l’àrea sociocomunitaria de SMC.
Entre les principals idees que van sortir en aquesta conferència va aparèixer la de no compartimentar l’atenció comunitària en salut mental, així com establir noves maneres de treballar que parteixen de les necessitats i interessos de les pròpies persones que reben un servei, suport o atenció.
També es va posar de relleu la involucració de la comunitat, encara que no tinguin cap relació amb la salut mental, en les entitats i els serveis i la necessitat de donar atenció a totes aquelles persones que estan en una situació d’aïllament, de patiment emocional i psicològic i, en general, si hi ha hagut una ruptura i distanciament del dia a dia, dels seus hàbits, de la seva xarxa relacional.
Es va parlar de la necessitat d’una nova perspectiva de les entitats i els serveis, entenent-se com espais comunitaris on no només es busca fer activitats fora sinó que la comunitat entri i ho visqui com un espai de cura, de reconeixement i de participació.
Per últim, es va expressar de la importància de legitimar les experiències pròpies i vitals, que poden servir per acompanyar a altres persones. La construcció col·lectiva d’alternatives i respostes a les nececessitats que ens arriben, treballar de baix cap amunt.
Salut mental i gènere: apertura a noves perspectives
Aquesta conferència es va centrar en donar a conèixer les desigualtats i l‘impacte en la salut mental en funció del gènere, entenent que resulta cabdal visibilitzar les dades disponibles i entendre la importància d’incloure la perspectiva de gènere de manera transversal en el disseny de programes, projectes, serveis i polítiques públiques en salut mental.
Les participants van ser:
- Laura Pellisé, llicenciada en Ciències polítiques i de l’Administració, Diplomada en Salut Pública i especialitzada en participació i gènere en salut mental.
- Patricia Quintanilla, coordinadora Técnica Área Mujer e Igualdad en Federación Salud Mental Castilla y León y referente del proyecto JULIA.
- Judith Usall i Rodié, psiquiatra Sènior del CSM Cornellà, Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Es va començar amb una aproximació històrica, social i cultural de l’atenció a les dones amb problemes de salut mental des d’una perspectiva androcèntrica, que ha condicionat la recuperació del col·lectiu (i en part la segueix condicionant), oferint intervencions, programes, respostes que en moltes ocasions resulten inadequades i insuficients, tant a nivell social com de salut (per exemple la simptomatologia de l’infart, realitzada a partir dels símptomes en homes).
Durant la conferència es va donar especial importància a la necessitat de treballar, des de l’inici de qualsevol programa, projecte, intervenció, fins al final, tenint en compte la perspectiva de gènere, recollir dades segregades, avaluar i fer seguiments específics per detectar i comprendre les necessitats concretes i particulars. En aquest sentit, pren especial rellevància la participació de les dones, i especialment de les dones amb problemes de salut mental, en espais de decisió, disseny i creació de noves iniciatives per tal de donar respostes adients.
També es va parlar sobre les diferències en l’accés a l’atenció primària. Per una banda, factors culturals/socials d’una societat masclista que perduren en la nostra societat, com per exemple el rol de la dona com a cuidadora, que implica no invertir temps en assistir a recursos que els són necessaris en contrapartida dels homes. Per altra banda, en casos de menor complexitat, l’assumpció de símptomes en funció del gènere. Per exemple, als homes, per mal de pit se’ls deriva per norma a cardiologia mentre que a les dones a psiquiatria, diferències que originen mancances en l’atenció en salut, de forma general.
Durant la conferència es va explicar el projecte JULIA de la Federación Salus Mental Castilla y León que tracta de la creació d’oportunitats per al desenvolupament personal i social de les dones rurals amb problemes de salut mental. És necessari enfortir les xarxes de suport social d’aquestes dones, mitjançant la capacitació, formació, la participació activa, l’activisme, i establir mitjans per prevenir l’exclusió social i la violència de gènere impulsant aquestes xarxes de suport.
També es va contextualitzar el treball en xarxa que es realitza des d’una part del tercer sector, com el projecte Dona i Salut Mental de SMC, que té per objectiu d’impulsar la creació de grups de dones i xarxes de suport mutu i relacional en els territoris. Alhora, treballar per introduir la perspectiva de gènere en les entitats i, en general, en l’atenció a salut mental.
És va destar la importància del treball grupal i en xarxa, per tal de possibilitar expressar les situacions i experiències viscudes per ser dones i amb problemes de salut mental, facilitar que puguin esdevenir agents de salut en el seu propi procés de recuperació, impulsar la participació activa i l’empoderament i promoure la sororitat i la creació de vincles significatius. És necessari en aquest sentit involucrar l’administració pública i altres institucions i, per descomptat, la comunitat i la societat en general.
Desigualtats socials i salut mental: promoció de la justícia social
Aquesta conferència, la tercera del cicle, va buscar posar sobre la taula com afecten els determinants socials en la salut mental i com abordar-los. També reflexionar sobre com els recursos comunitaris, les estratègies i les iniciatives poden combatre les desigualtats socials i ajuden a promoure el benestar emocional i prevenir problemes de salut mental.
Els participants van ser:
- Dr. Francisco José Eiroá, investigador Ramón y Cajal, Universitat de Barcelona. Membre del Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona.
- Laia Vila, treballadora social i cap del programa Llar Pere Barnés de Fundació Arrels.
- Sergi Raventós Panyella, doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Oficina del Pla Pilot per implementar la Renda Bàsica a Catalunya.
“Es pot respectar la individualitat i garantir la convivència?”. Amb aquesta pregunta es va emmarcar l’inici de la sessió, posant de relleu com les desigualtats generen situacions d’extrema vulnerabilitat i com requereixen respostes específiques, ben orientades però, sobretot, respectuoses amb les persones i la seva voluntat.
La justícia social, en relació a la salut mental, es tradueix amb la capacitat d’exercir el dret a l’accés a oportunitats, en les condicions no igualitàries, sinó en aquelles que permetin a les persones poder assolir els seus objectius sigui quin sigui el seu punt de partida.
Es va posar de relleu la necessitat de trencar amb lògiques assistencials que únicament parteixin dels ulls professionals, trencar amb la burocràcia que deixa fora a les persones de l’accés als recursos i facilitar els espais per tal que les persones hi puguin estar de la manera i forma que ho considerin. El suport professional és necessari, però sobretot per acompanyar, ajudar a sostenir i estar accessible.
Hi va haver una intervenció per explicar el projecte d’aplicació de la Renda Bàsica Garantida a Catalunya. En 2 anys, hi haurà 5000 persones beneficiàries en aquest projecte. Mecanismes com aquest van en la direcció de generar situacions d’estabilitat que permetin a les persones poder assolir altres objectius, poder iniciar projectes, empanicipar-se, tenir temps per invertir en un mateix, etc. Es tracta de facilitar a les persones escenaris on puguin desenvolupar-se, adquirir habilitats, capacitats i tenir els recursos per assolir-ho.
La idea amb la qual es va concloure va ser que cal avançar cap a polítiques de caire universal, garantir les vies d’accés, les possibilitats, sense la necessitat d’etiquetar a les persones, encorsetar el perfil d’atenció i burocratitzar l’atenció.
