"Som comunitat, fem salut mental"

Dia Mundial de la salut mental 2022

Durant tot l’acte del Dia Mundial de la Salut Mental, van esdevenir un seguit de petites accions teatralitzades per part de persones voluntàries de Salut Mental Catalunya, que escenificaven com tots i totes plegades som comunitat i fem salut mental. Al fons de l’escenari, un poble en blanc i negre es va anar pintant de colors a mesura que els seus habitants apareixien damunt de l’escenari, aportant el seu granet de sorra a la comunitat. La mestra, l’empresari, la cambrera, la bibliotecària, l’esportista, el forner, la sanitària, el jardiner, la treballadora de l’administració pública i el carter, protagonistes de l’acte, són algunes de les peces clau en el desplegament de la salut mental en la comunitat, sense totes elles no seria possible. 

La Concepció fa molts anys que és mestra a l’escola, per la seva aula han passat gran part dels nens i nenes del barri. Aquests dies no dorm massa bé perquè està amoïnada per un parell d’alumnes, encara ben petits, que passen dificultats a casa. Està pensant a veure com pot ajudar les seves famílies. Fa uns dies en va parlar amb una persona de l’Ajuntament per què les ajudin i estan a l’espera. Sort en té que aquest diumenge anirà amb el centre excursionista a les Guilleries, i el contacte amb la natura i els amics segur que serà ben reparador, per afrontar la següent setmana.

L’Àngela és una amant de l’esport. La Concepció la recorda molt bé, va tenir la filla de l’Àngela a la seva classe de P4. L’Àngela va passar una època difícil durant els seus primers anys de maternitat. Ja sabeu, la doble jornada de les dones i la manca d’incorporació dels homes a les tasques de cura. Li costava arribar a tot: la feina, la nena, la casa… Sort en va tenir que des del CAP li van recomanar assistir a un grup d’ajuda mútua d’una associació del barri. Allà va poder compartir els problemes, les angoixes i les alegries amb altres mares, que més tard van ser les seves amigues.

Ara, que la nena ja és més gran, pot trobar el temps per anar a fer esport i és el seu moment d’agafar energia, oblidar els problemes i retrobar-se amb ella mateixa.

Aquí tenim la Neus, una professional de la salut mental. La Neus és molt llaminera. Passar cada dia pel forn del Manel li endolceix la vida perquè, a la feina, hi ha dies més difícils que altres. El què donaria per tenir més temps per als seus pacients. Així podria conèixer-los més i comprendre millor les seves situacions, les seves vides i les dificultats que travessen. Xerrar amb el forner i endur-se el seu croissant de xocolata l’ajuda a començar el dia amb més energia i bon humor.  

En Manel és forner com el pare i el seu avi. Treballa mentre tothom dorm per fer les millors coques de la comarca. Per Sant Joan li encarreguen un munt de coques. Ell sempre en fa 20 de més que reparteix a domicili amb el suport dels nois i noies del centre obert. Una per al senyor Santandreu, que li costa recordar el dia que viu, una altra per a la senyora Mercè que no pot baixar les escales del seu pis sense ajuda. Cadascuna de les 20 coques de més, porten nom i cognom, i encara en fa alguna més pels despistats que arriben a última hora.

A vegades, després de la feina, queda amb en Ricard al bar de la Nuri, que hi ha al carrer de darrere del forn.

La Nuri és la mestressa del bar del barri. Li agrada molt el tracte amb la gent i pensar que darrere de cada cafè que ella serveix hi ha una conversa entre persones i que ajuda a establir vincles entre el veïnatge. Fa un temps va pensar com des del seu petit bar podia contribuir a dinamitzar el barri. Ara fa exposicions d’artistes locals i, de tant en tant, alguna presentació cultural. Aquesta idea li va donar en Rachid, un dels seus clients més fidels amb qui sempre manté converses interessants. Aquest matí, però, està amoïnada. Ha tacat un client amb un cafè perquè s’ha distret pensant en la seva mare, que porta uns dies que es troba malament.

La feina, el dia a dia, la cura de la seva mare en solitud la tenen molt atabalada, ja no toca ni quarts ni hores. Sort en té del voluntari de l’associació que un dia a la setmana ve a casa i ella pot sortir a prendre un cafè amb la seva colla.

En Lluís és un empresari actual, modern, innovador….i sobretot molt perseverant. La seva start-up va néixer a la biblioteca del barri, on anava a treballar per concentrar-se millor. Després dels temps difícils d’arrencada de l’empresa, ara a la biblioteca ja només hi va a buscar novel·les, donat que té el seu espai de coworking amb altres joves del barri.

Aquí tenim a la Remei. La Remei fa molts anys que és bibliotecària, ha vist com els nois i noies del barri s’anaven fent grans. Quan l’Artur era petit hi anava a buscar llibres de flors i plantes. Ella va ser una de les persones que el va animar a seguir la seva passió que més tard seria la seva feina. La Remei és una persona silenciosa a qui li encanta l’olor dels llibres, els llibres que ella diu “de veritat”, no els digitals! Avui, quan torni cap a casa, pensarà a passar per la fruiteria i li comprarà un quilo de pomes per al Lluís, el seu veí de l’àtic, que sempre va molt atrafegat amb aquesta empresa que ha muntat. Li recorda el seu germà.

A l’Artur, el jardiner,li agrada pensar que amb la seva feina ajuda a acolorir la ciutat, a fer-la més bonica. Veu com els espais verds, els parcs, són llocs de trobada dels veïns i veïnes. Ja fa un temps que fa de voluntari a una associació del poble, sempre diu que va ser un gran encert. Demà a la tarda és el dia que anirà a visitar la mare de la Nuri, la noia del bar, que la pobra va molt atrafegada. Té una mare molt entranyable, que tot i que ara ja està molt despitada, encara li sap explicar coses interessants de quan ella era jove.

L’Asun fa un temps que té una responsabilitat a l’Ajuntament. Sap que amb la seva feina pot resoldre temes importants per a la ciutadania. No és senzill, això també ho sap, perquè sovint els ritmes de l’administració no acompanyen els de les persones. Pressupostos, burocràcia, lentitud, són obstacles que cal saltar i esquivar per arribar a temps. Fa un parell de setmanes la mestra li va venir a explicar la situació greu en la que es troben algunes famílies de l’escola. Mourà cel i terra. però no sap si se’n sortirà a temps.

L’Ivan, el carter, es dedica a a portar missatges i paquets a la gent del barri. A l’acte del Dia Mundial de la Salut Mental ens porta un sobre molt, molt importantant. Un sobre que envia l’Organització Mundial de la Salut i diu que és urgent. El sobre va dirigit al dr. Argimon amb un missatge: Quality Rights.

Sembla que des de l’OMS també tenen coses a dir-nos. Durant el matí varem anar construint una comunitat amb les seves connexions i relacions, fonamentals per generar salut mental i benestar. Ara bé, ens mancava un element imprescindible. Hem de construir els nostres serveis, les nostres comunitats, les polítiques públiques incorporant la perspectiva dels Drets. Només així podrem edificar comunitats respectuoses, equitatives i solidàries.

Skip to content