Salut Mental Catalunya

Informes demandes i necessitats

A través de les entitats federades i els Espai Situa’t de la Federació, es confirma que les principals necessitats detectades en el col·lectiu segueixen sent el malestar emocional, angoixa i neguit, necessitat de suport emocional i/o psicològic, i empitjorament del trastorn.

Altres consultes, menys freqüents, però d’alta complexitat, són per dificultats i/o agreujament dels problemes de conducta que deterioren la convivència, consum de tòxics o incompliment del confinament.

Aquí es poden consultar els informes elaborats per la Federació:  1r: 3 abril |  2n: 12 abril |  3r: 28 abril | 4t: 15 maig

Pla de desescalada

Reclamem un pla de desescalada comunitari i amb suports suficients

Nota de premsa en pdf

Barcelona, 27 de maig de 2020. La Federació Salut Mental Catalunya, formada per 72 entitats del país, demana al Govern que tingui en compte l’experiència i les necessitats del col·lectiu de salut mental a l’hora de dissenyar el Pla de desconfinament. Un Pla  que aporti els suports necessaris per tal que totes les persones puguin avançar cap a la nova normalitat, amb totes les garanties, i coordinat amb el teixit associatiu. “És el moment de donar una empenta econòmica al sector, que ja ha demostrat amb projectes innovadors i de gran envergadura que té les eines i l’experiència per fer front a nous reptes com el que tenim ara: pal·liar les conseqüències de la Covid-19”, reclama Israel Molinero, president de la Federació.

La Covid-19, tal  com ja ha alertat l’OMS, tindrà un fort impacte sobre la salut emocional i salut mental de la població. Les situacions de confinament, aïllament social, pèrdua de persones estimades, esdeveniments traumàtics i la crisi econòmica suposaran un repte enorme des d’un punt de vista de benestar emocional. Cal planificar una estratègia que permeti donar resposta a les necessitats actuals i les que puguin venir amb els recursos necessaris, adients i des de tots els àmbits: social, sanitari, educatiu i comunitari, posant especial atenció a l’augment de casos d’ansietat entre joves i adolescents.

La resposta ha de permetre atendre l’increment dels problemes de salut mental i addiccions derivats de la pandèmia, garantir el suport adient a les persones que ja presenten alguna problemàtica prèvia, i assegurar una atenció àgil i ràpida quan es demana ajuda. Cal que els recursos no es reubiquin, sinó que se n’augmenti el pressupost.

És imprescindible restablir i incrementar els serveis i reforçar-los amb més professionals, així com generar serveis específics d’acompanyament emocional (amb dotació pressupostaria) per al conjunt de la ciutadania i, especialment, per a professionals de l’àmbit assistencial (sanitari o social) que han tingut experiències traumàtiques.

Un percentatge molt elevat de persones amb problemes de salut mental no té accés a la tecnologia per motius econòmics, socials o de formació. Per tant, és molt fàcil que ara quedin aïllats i sense els suports adients que la xarxa segueix oferint de manera no presencial, augmentant la sensació d’angoixa, solitud i aïllament. És imprescindible que es garanteixi l’accés als suports i serveis de la xarxa de salut mental que actualment s’ofereixen en modalitat digital enlloc de presencial, proporcionant les eines adients per què cap persona quedi fora de la xarxa d’atenció i acompanyament (tenint en compte  que aquesta situació perdurarà varis mesos).

Els suports comunitaris, l’eix vertebrador de l’actuació del moviment associatiu, són cabdals en l’acompanyament en salut mental, tant en primera persona com de les famílies. És imprescindible reforçar i incrementar el suport a les associacions ja que són qui coneixen la realitat a nivell comunitari i local, fan un suport social essencial en aquests moments i representen la ciutadania més propera.

Cal impulsar el desplegament d’estratègies de suport i acompanyament comunitari transversals que situïn la persona al centre i es coordinin entre les xarxes, serveis i moviment associatiu, ja que garanteixen resultats a llarg termini orientats a la recuperació, i així evitar el risc de respostes únicament biomèdiques, centrades en la medicació. Cal doncs:

  •  Reforçar els serveis socials per atendre les necessitats socials derivades de la Covid-19 que impacten directament en la salut mental de la població: ingressos econòmics, habitatge, aliment, ambient segur, accés a l’educació dels infants, entre d’altres.
  • Reforçar l’acompanyament personalitzat, social i a domicili de persones amb problemes de salut mental i les seves famílies per evitar ingressos reforçant el programa d’hospitalització domiciliària i els PSI (Programa de Suport Individualitzat), i incrementant els programes de suport a la llar, PSALL (Programa de Suport a la Llar) i altres.
  • Reforçar les activitats de suport mutu com ara: programes de suport social per a persones soles, grups de suport al dol, grups de gestió emocional, activar el programa d’agents de suport mutu (aprovat i pendent de desplegament), reforçar i garantir la continuïtat de les iniciatives de la xarxa associativa, de suport mutu i voluntariat, entre d’altres.
  • Reforçar el suport i acompanyament a famílies que hagin hagut d’afrontar situacions de sobrecàrrega derivades de la Covid-19.
  • Reforçar els serveis d’acompanyament, atenció social i inclusió comunitària de proximitat que són els que rebran les demandes de manera més intensa i són els que poden donar resposta a les persones generant mecanismes de suport i treball en xarxa: Clubs Socials, Serveis PreLaborals, Activa’t per la salut mental, Serveis d’Atenció i acompanyament a les Famílies, Serveis d’acompanyament a adolescents i joves, etc.
  • Si el confinament es perllonga caldrà assegurar sortides del col·lectiu amb els suports i mesures adients per satisfer les necessitats de seguretat sanitària i de salut mental sense córrer cap risc, per evitar agreujaments igaudir dels mateixos drets que tota la ciutadania.
  • Garantir els suports adients als infants, adolescents i joves amb problemàtiques de salut mental, per evitar situacions de deteriorament i garantir el seu desenvolupament personal.
  • Reforçar els programes de formació i acompanyament a la inserció laboral en salut mental, impulsar polítiques públiques que garanteixin oportunitats i l’accés al mercat laboral després que la crisi econòmica ja estigui posant en risc un gran nombre de llocs de treball del col·lectiu.

Així mateix, es demana tenir en compte que no totes les persones del col·lectiu es troben en la mateixa situació ni tenen les mateixes necessitats i cal contemplar totes les variables.

Federació SMC / Covid-19

Ara més que mai, la salut mental més a prop: les associacions t’escoltem

La Federació Salut Mental Catalunya, formada per més de 70 entitats, representa i acompanya el moviment associatiu de persones i familiars que a Catalunya lluiten per millorar la salut mental, posant-nos al seu servei i apoderant-los, tot contribuint a promoure la qualitat de vida, la defensa dels drets, la sensibilització social, la igualtat d’oportunitats i la no discriminació, tant d’infants com d’adults.

Amb aquesta situació de pandèmia del Covid-19, el nostre col·lectiu, que ja patim habitualment malestar psíquic, pot veure’s afectat encara més per aquest estat d’emergència. Augmenten les pors, la sensació d’angoixa, d’estrès i, en molts casos, de solitud. I és per això que les entitats del moviment estan reforçant i promovent els seus serveis de suport i acompanyament en salut mental. tan si ja has viscut una problemàtica de salut mental abans, com si és la primera vegada.

Les entitats som els agents comunitaris més propers a la ciutadania. Si tens cap dubte o necessites qualsevol mena de suport, som al teu costat. Troba l’entitat més propera a tu:

Troba la teva associació

Entitats Federació Salut Mental Catalunya

Com contactar amb nosaltres

Degut a la situació actual i tenint en compte les recomanacions que se’ns han traslladat des de la Generalitat de Catalunya com a mesura preventiva i amb la finalitat de minimitzar riscos, la Federació Salut Mental Catalunya implementarà a partir del proper dilluns dia 16 de març el sistema de teletreball, fet que comporta:

La suspensió de  totes les activitats tècniques i reunions i espais de treball presencials.

L’equip de treball continuarà desenvolupant les seves tasques i funcions associades des de casa en la mesura de les seves possibilitats.

Les activitats vinculades a l’atenció directa a persones no s’atendran de forma presencial, es seguiran atenent via telèfon, correu electrònic o telemàticament, sempre que sigui possible.

La centraleta no estarà operativa durant uns dies, però aquí trobareu diferents vies de contacte amb nosaltres:

La resta de contactes amb els tècnics de l’entitat són les adreces de correu habituals.

Per contactar, PROVISIONALMENT, amb els Espai Situa’t del territori:

Informe Federació SMC: preocupació pel futur i manca de necessitats bàsiques

La Federació Salut Mental Catalunya (SMC) ha registrat des de l’inici de l’estat d’alarma per la Covid-19 les incidències i dificultats que viuen les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies a través de quatre informes enviats a les més de 70 entitats federades.

Aquestes dades han permès realitzar informes per visualitzar el què està passant al col·lectiu, identificar dificultats i necessitats en el suport i acompanyament a les persones i buscar-hi possibles solucions, així com per donar visibilitat a la tasca del moviment associatiu, tant a la societat en general com a les institucions i diferents administracions.

Dades destacades del 4t informe:

  • augment de la preocupació pel futur, pel desconfinament i la reapertura de serveis
  • augment del volum de persones amb dificultats econòmiques i socials per cobrir necessitats bàsiques 
  • satisfacció de les persones que han rebut seguiment per videotrucada 

El darrer informe ha confirmat:

  • augment del nombre de persones que estan millor adaptades al confinament, tot i així la sensació general és de cansament
  • augment de les situacions d’alta conflictivitat a la llar
  • augment del malestar emocional i esgotament dels professionals
  • augment del nombre d’entitats que detecten situacions de consum de tòxics i de ideació de suïcidi
  • tot i no disposar de massa informació al respecte, les dades recollides indiquen que en general les persones no reben seguiment per videotrucada per part dels serveis de salut mental (CSMA, SRC, CSMIJ…), però sí per telèfon i presencial.

Aquí podeu consultar el 4rt i darrer informe en pdf

Aquí podeu consultar els altres 3 informes:

Informe  3 abril | Informe 12 abril | Informe 28 abril

Iniciatives de promoció de la salut mental

La Federació Salut Mental Catalunya (SMC) ha publicat la guia Iniciatives de promoció de la salut mental en temps de la Covid-19 amb les iniciatives de les nostres associacions i clubs socials per adaptar-se al període de confinament i mantenir els serveis i contacte amb les persones usuàries dels seus recursos. La guia s’anirà actualitzant mentre duri l’estat d’alarma i el confinament, i anirem fent difusió a través del web i les nostres xarxes socials. Recordeu que podeu contactar amb les nostres associacions i els seus clubs socials en el aquest enllaç.

A la guia podreu trobar la següent informació:

Associacions Federació SMC
  • Com contin uar amb l’atenció a distància de les persones amb problemes de salut mental, les famílies i la societat en general: atenció telefònica, suports via telemàtica (videoconferències, whatsapp…)
  • Coordinació, formació i treball on line: webinars (cursos impartits online), jornades tècniques per videoconferència, cursos online per als professionals de les entitats, reunions de treball i coordinació virtual…
  • Treball en xarxa amb els recursos de salut mental, entitats i institucions del territori per coordinar les noves necessitats d’atenció
  • Potenciem la comunicació a les nostres pàgines web i xarxes socials: compartim informació d’interès, noves activitats en directe i obertes; activitats/sessions obertes a través de Facebook, Instagram, Youtube…; notícies, agenda, activitats i propostes a la pàgina web de l’entitat, grups de WhatsApp o xarxes socials.
  • Gestió de tota la informació que rebem i aprofitament del nostre coneixement: elaboració i difusió de material per a familiars, primeres persones i població en general​ via mail, whatsapp, pàgina web, xarxes socials.
  • Manteniment del suport entre igual i les activitats grupals:  GAMs, psicoeducatius, Grups Amb Experiència Pròpia, Grups de dones i tallers telemàtics diversos via telemàtica (zoom, Skype, Jitsi Meet, whatsapp…)
  • Altres formes de col·laborar: fabricació material sanitari…
Clubs Socials
  • Espais d’intervenció, atenció i suportstelemàtics i virtuals
  • Adaptació de tallers, activitats i dinàmiques a lasituació de confinament
  • Presència a les xarxes socials i mitjans de comunicació
  • Cuidar la salut mental i física
  • Voluntariat i col·laboració ciutadana
  • Oci i cultura
  • Coordinacions internes i externes
  • Formació als professionals
Joves
  • Espais d’atenció i suport telemàtics i virtuals
  • Adaptació de les activitats
  • Coordinacions internes i externes
  • Dificultats
Intervenció Centres Penitenciaris

També podeu consultar les activitats i serveis que la Fundació Salut Mental Catalunya i els seus clubs socials i programes ha adaptat durant el confinament en aquest enllaç.

Fundació SMC / Covid-19

La Fundació SMC manté el contacte amb 400 persones el segon mes de confinament

La Fundació Salut Mental Catalunya està adaptant l’atenció durant el confinament per la Covid-19 i ofereix suport psicosocial, informació i activitats adaptades per arribar a les 400 persones usuàries dels seus set Club Socials i altres serveis i recursos, com el programa XarXaJoves o d’Acompanyament a la Vida Independent, o les sortides Respir.

Després de l‘informe sobre el seguiment del primer mes de confinament, la Fundació ha actualitzat les dades amb les corresponents al segon mes: 16 abril – 16 maig 2020. En total, les principals dades dels dos mesos de confinament són:

  • 400 persones ateses per telèfon o telemàticament (el 100% de les persones sòcies dels Clubs)
  • 1.897 trucades telefòniques realitzades
  • 78 videotrucades (individuals i grupals)
  • 167 persones participant als grups de WhatsApp creats
  • 79 famílies ateses
  • 78 activitats on line dissenyades
  • 47 intervencions individuals amb 16 joves del programa XarXaJoves

El principal objectiu de la Fundació durant el confinament és evitar que les persones usuàries dels seus serveis i recursos es desvinculin. Per tant, es treballa en com matenir el contacte des de la distància amb una escolta significativa. A la vegada, els 7 Clubs Socials de la Fundació, els 3 projectes pilot del XarXaJoves i els programes d’acompanyament a la vida independent mantenen la coordinació amb els serveis comunitaris i la xarxa de salut mental per gantir el seguiment en l’atenció de les persones amb problemes de salut mental.

Segons les dades de l’informe sobre el segon mes de confinament de la Fundació SMC:

  • les persones estan cada vegada més adaptades al confinament
  • tot i que el 30% dels usuaris dels Clubs Socials pateixen angoixa, ansietat i malestar general
  • algunes de les raons d’aquest malestar és l’excés d’informació, l’estat d’alarma als mitjans i la mort de persones properes o conegudes
  • la majoria de persones amb connexió a Internet o mòbil ha participat a les activitats telemàtiques, tot i que 4 de cada 10 usuaris de la Fundació no es poden connectar a Internet de cap manera.

El principal repte ara és dissenyar un nou model de Club Social per adaptar-se als canvis que la Covid-19 està provocant i continuarà fent als propers mesos, i fer-ho arribar a les administracions perqué prenguin mesures per a la seva aplicació.

Àmbit territorial de la Fundació SMC:
  • Club Social El Llorer (Baix Penedès)
  • Club Social El Far (Vallés Oriental)
  • Club Social Tu Tries (Maresme)
  • Club Social Espai 3 (Baix Llobregat)
  • Club Social Gramenet (Santa Coloma de Gramenet )
  • Club Social Egara (Vallés Occidental)
  • Club Social La Llum (Vallés Oriental)
  • XarXaJoves (Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besós i Badalona)
Eixos de la intervenció psicosocial de la Fundació SMC:
  • suport i seguiment telefònic i telemàtic individual i grupal
  • suport i seguiment telefònic familiar
  • coordinació telefònica amb serveis comunitaris i xarxa de salut mental
  • disseny d’activitats lúdiques, entreteniment i oci on-line

La Fundació SMC adapta la seva activitat i atenció

Amb dades del primer mes de confinament (15 març – 15 abril 2020), podem afirmar que el 39% de les persones usuàries no té accés a internet i la Fundació ofereix alternatives de suport per telèfon, amb un total de 1.707 trucades durant el primer mes de confinament.

1.707 trucades telefòniques i 400 persones ateses

Durant els primers 15dies de confinament, les persones usuàries dels serveis i recursos de la Fundació SMC tenir un caire de suport psicosocial, emocional i informatiu del la situació viscuda. Ateníem l’angoixa i desesperació de la població que s’acabava de confinar i s’orientava sobre temes socials i sanitaris dels que calia informar. A partir de la tercera setmana, varen passar a fer trucades de suport emocional i seguiment de la situació psicosocial que s’estava vivint al país.

El 39% dels usuaris no té accés a Internet

S’han organitzat 68 videotrucades amb persones i joves que preferien el contacte visual i necessitaven veure als seus professionals de referència. Tenint en compte que el 39% de la nostre població no te mòbil ni connexió a internet aquesta eina telemàtica no s’ha pogut generalitzar. S’han organitzat diferents grups de Whatsapp als que han participat més de 120 persones. Alguns d’aquests grups estan oberts de forma continuada (festius inclosos) per si qualsevol de les persones participants te una urgència relacionada amb el Covid-19 o amb qualsevol altre tema o situació que el pugui preocupar. Amb els joves hi ha hagut més intervenció individual a partir de l’aplicació del Whatsapp arribant a fer-se 62 intervencions amb els 16 joves del programa.

Atenció a les famílies

S’han atès 64 famílies d’adults i joves mitjançant gestió telefònica o videotrucada per resoldre situacions difícils de contenir i sostenir per aquestes. Així mateix, els grups per a la millora de l’autonomia que pengen del Club Social Espai 3 de Cornellà ha continuat la seva atenció de suport i contenció emocional realitzant 58 trucades telefòniques per part de la psicòloga que dirigeix l’espai grupal.

66 tipus d’activitats on line i coordinació amb la xarxa

Paral·lelament a l’activitat descrita, els diferents equips professionals han dissenyat i organitzat fins a 66 tipus d’activitats on-line de diferent format, difusió i impacte social per a grans i joves. Creativitat, motivació i propostes innovadores han estat les característiques que han portat als equips a dissenyar propostes a través de Whatsapp, Facebook, Instagram, Youtube o altres. S’han continuat realitzant les coordinacions telefòniques necessàries tant amb els serveis comunitaris, xarxa de salut mental, talleristes, etc per mantenir el bon funcionament dels serveis, així com, les reunions setmanals on-line amb la direcció de l’entitat. Hem iniciat les gestions amb cadascun dels ajuntaments que cedeixen els locals a l’entitat per fer les desinfeccions dels mateixos, així com, els contactes amb les empreses proveïdores d’EPIs. L’objectiu és tenir els locals desinfectats i el material de protecció a disposició dels treballadors de la Fundació i estar preparats per quan el Govern indiqui l’inici de les activitats presencials a cadascun dels serveis.

Opinió / Covid-19

El dol en temps de pandèmia per Covid-19

Bàrbara Mitats

Psicòloga responsable de programes de recuperació i suport mutu de la Federació Salut Mental Catalunya

El dol és un procés natural i adaptatiu que ajuda a sobreposar-se a una pèrdua. La vida està plena de petits i grans dols que s’han de fer front al llarg del cicle vital i que ens aboquen al repte de resoldre’ls de la millor manera possible, per poder continuar endavant. Per aquest motiu, és important no patologitzar el dol, perquè forma part de la vida i perquè no tots els dols es compliquen. De totes maneres, durant el procés poden aparèixer respostes fisiològiques, emocionals, conductuals i cognitives, com ofec o presència d’al·lucinacions breus, que poden espantar a qui les viu.

Elisabteh Kübler-Ros va ser una famosa tanatòloga i psiquiatra a qui devem molt, que va  elaborar el conegut model de fases del dol que divideix el procés en 5 etapes: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. No obstant això, una de las crítiques al seu model es centra en el fet que atorga un paper massa passiu a la persona en dol que transitaria per les etapes descrites, que serien universals per tothom.

Així doncs, altres experts com el psicòleg William Worden, aposten pel model de tasques, que atorga a la persona en dol un paper actiu i postula la realització de les següents quatre: acceptar la realitat de la pèrdua, processar las emocions i experimentar el dolor, adaptar-se a un món sense la persona que ha mort i re-situar emocionalment la persona absent mentre es continua amb la vida.

Una concepció complementària a les anteriors és la del psicòleg Robert Neymeier, per qui el dol és un procés de reconstrucció de significats que permet revisar i reconstruir el món personal de significats que ha quedat qüestionat per la pèrdua i, fins i tot, configurar una nova identitat per encaixar en el món que ha quedat transformat.

L’ésser humà disposa dels recursos personals necessaris per transitar el dol, però és cert que hi ha qui disposa de més recursos i estratègies d’afrontament positiu o els té més treballats. Els recursos disponibles varien en funció de la personalitat de base, la maduresa emocional assolida, las experiències vitals, la capacitat cognitiva… Ara bé, a més dels recursos personals i estratègies d’afrontament hi ha altres factors que influeixen en el desenvolupament del procés com la consideració que té la pèrdua per a la persona, com s’ha produït i la xarxa de suport social disponible. El procés de dol té una dimensió personal, però també una dimensió social. Som éssers gregaris que vivim en comunitat i el dol no es pot concebre com un fenomen només individual, és de vital importància sentir-se acompanyada i recolzada per l’entorn proper de família i amics.

El dol en temps de pandèmia per COVID-19

Les persones necessitem, o al menys ens aporta tranquil·litat, que el món sigui comprensible, predictible i confiable. Davant un esdeveniment traumàtic quan es dóna una ruptura greu, el nostre món de significats queda en entredit i pot tornar-se incomprensible, incert i amenaçador. El procés de dol permet reconstruir el propi món de significats i integrar el fet traumàtic a la història de vida, per atorgar continuïtat i coherència a la narrativa personal i, fins i tot, a la pròpia identitat que pot veure’s col·lapsada arrel de la pèrdua.

En el cas que es produeixin factors traumàtics associats a la pèrdua com poden ser les circumstàncies actuals degut a l’estat d’alarma i confinament, les persones que han perdut un ésser estimat es troben en situació de risc de desenvolupar un dol complicat. A causa de la pandèmia, ens trobem que els familiars no poden acompanyar les persones que estimen, no es poden acomiadar, s’han limitat els rituals funeraris i l’acompanyament presencial de la xarxa de suport, el personal sanitari està sotmès a un estrès i una sobrecàrrega emocional excepcionals que condicionen les seves possibilitats de sostenir el patiment emocional i el sistema sanitari té dificultats per oferir unes cures pal·liatives adients i de respondre a les necessitats emocionals dels familiars. Aquestes circumstàncies excepcionals poden comportar que la persona en dol es senti superada per les circumstàncies, els seus recursos poden bloquejar-se o pot posar en marxa estratègies d’afrontament que no l’ajudin a elaborar el procés de dol d’una manera favorable i, a més de la inevitable tristesa, poden aparèixer d’altres emocions.

La culpa pot aparèixer en les circumstàncies actuals, en què familiars poden haver esdevingut vector de contagi. Com qualsevol emoció, la culpa pot resultar adaptativa i natural, en la mesura que permet analitzar allò que ha succeït, reparar un possible dany i intentar fer-ho millor en el futur. El problema és quan la culpa s’encalla, fa sentir a la pròpia persona o focalitza en una tercera, com única o última responsable, sense tenir en compte la multi causalitat dels esdeveniments. Si esdevé disfuncional, pot desembocar en un bloqueig que impedeixi evolucionar i avançar en el procés de dol.

La frustració apareix quan les expectatives no s’acompleixen o es sent que les pròpies necessitats no són ateses. En la situació en què ens trobempot aparèixer pel fet de no haver pogut acompanyar el familiar al final de la seva vida. És important trobar l’espai per alliberar la impotència i acceptar que no podem controlar-ho tot, per, de mica en mica, trobar altres vies per poder cobrir les pròpies necessitats, acomiadar-se i relacionar-se de manera simbòlica amb la persona que ha mort.

La ràbia pot aparèixer com a reacció davant la situació que escapa de les mans i fa patir. És una emoció que dóna força per reivindicar el que es necessita i lluitar per sortir endavant. Tanmateix, si una persona es sent sobrepassada, pot tenir dificultats per canalitzar-la i expressar-la d’una manera sana. És important permetre’s sentir-la per tal que flueixi, en comptes de reprimir-la, perquè sinó pot manifestar-se com una irritabilitat sostinguda en el temps o amb expressions d’ira que alterin les relacions interpersonals.

Per acabar, es llisten unes recomanacions per afavorir l’autocura i el procés de dol:

  • Permetre’s l’expressió emocional, verbalitzar i compartir allò que ens angoixa i entristeix.
  • Cultivar l’esperança i l’apoderament. El dol és un procés natural, tots tenim recursos per fer-hi front, per molt aclaparador que sigui el patiment que sentim en aquests moments. No es poden canviar les circumstàncies, sí depèn de nosaltres com les afrontem, treballant per rescatar i enfortir els recursos personals per gestionar las adversitats de la vida.
  • Promoure l’autocura, seguir hàbits de vida saludables, equilibrar moments de connexió i de desconnexió amb la pèrdua i mantenir la xarxa de suport encara que sigui virtual, respectant també la pròpia necessitat de recolliment i solitud.
  • Connectar amb l’espiritualitat com a factor protector davant eventuals complicacions del dol. Es refereix a tot allò relacionat amb l’immaterial, intangible, simbòlic i els valors i principis que el regeixen. Es pot treballar a través de l’expressió artística, la creació d’un espai en memòria de la persona absent, la meditació, l’escriptura, la lectura…
  • Valorar la necessitat d’ajuda professional. Si el dol es complica podem experimentar que la intensitat del patiment no disminueix i es manté a un nivell molt elevat, extrem i fins i tot incapacitant durant un període de temps perllongat. No obstant això, és difícil i poc útil establir límits temporals, perquè cada persona té el seu propi ritme. En canvi, sí és essencial tenir en compte les senyals d’alarma: no poder assolir un nivell de benestar suficient per a sobreportar el dia a dia, l’aparició de problemes de salut mental o físics (sense una base orgànica que expliqui la seva aparició o intensitat) o la presència d’emocions o conductes poc congruents amb la situació, són senyals que indiquen que cal demanar ajuda.

Per acabar, unes últimes paraules d’esperança. Tot i que el concepte de dol té mala fama i s’associa a quelcom negatiu, es tracta en realitat d’un procés reparador, sanador i transformador que ajuda a les persones a adaptar-se als canvis i a sobreposar-se a les pèrdues en general i a la mort del éssers estimats en particular, malgrat el dolor que comporten.

Avui, les iniciatives solidàries sorgides arreu, confirmen que l’ajuda mútua contribueix a construir una societat millor. Així doncs, si hem perdut una persona estimada, prenguem-nos el temps necessari per elaborar el procés i comptem amb el recolzament dels qui sentim a prop. I si tenim l’ocasió d’acompanyar una persona que està en dol, no perdem l’oportunitat d’oferir-li el nostre suport.

Cal preparar l’alta social d’aquest estat d’emergència ajudant a la població a recuperar-se emocionalment

Cristina Pàez

Directora Fundació Salut Mental Catalunya

Dia 13 de març del 2020, son les 16:34h i el Departament de Treball , Afers Socials i Família emet un comunicat en roda de premsa en el que agraeix l’esforç que els i les professionals de tots els serveis d’atenció a les persones estem fent i anuncia que, amb l’objectiu de protegir un dels grups de població més vulnerable de la infecció per la COVID-19 es suspenen temporalment les activitats als centres de dia de teràpia ocupacional, el servei de centre de dia ocupacional d’inserció, els centres de dia d’atenció especialitzada, els clubs socials i el serveis pre-laborals garantint l’atenció continuada en els serveis adients.

Es tanquen temporalment els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç, atenció a persones amb discapacitat i els serveis de valoració de la dependència de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.

S’anul·len les activitats que es realitzen en els centres oberts, serveis d’intervenció socioeducativa i atenció a la infància en risc.

Al dia següent, es declara l’estat d’alarma i s’estableix, mitjançant decret, que la ciutadania només podrà circular per les vies d’ús públic per comprar aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat; assistència a centres sanitaris; desplaçament al lloc de treball; retorn al lloc de residència habitual; assistència i cura de grans, petits, dependents i persones amb discapacitat; desplaçament a entitats financeres, o per causa de força major o situació de necessitat. Aquesta mesura entra en vigor el dilluns 16 de març a les 8h, dia en el que comença un llarg confinament per a tots nosaltres, inicialment, de 15 dies. Hores d’ara, ja es parla d’un mes i mig llarg de tancament domiciliari. O dos, o més.

Confinament significa etimològicament parlant, l’aïllament obligat dintre d’un espai limitat conegut. En el nostre cas, el domicili. De sobte, de cop, de forma urgent i alarmant la població ha de confinar-se per motius de salut. Per un virus que ens pot matar. I mata. Perquè a la Xina ho ha fet. I a Itàlia. I aquí.

Però parlem de les emocions, els sentiments i la salut mental de la població que hem hagut de confinar-nos amb unes mesures de contenció radicals “quedem-nos a casa”, “no es pot sortir al carrer” i amb unes multes de 600€ a 30.000€, si violes la norma aprovada per l’estat.

Amb diagnòstic psiquiàtric o sense, amb grau de discapacitat o sense, sent dependent, vulnerable, fràgil o en risc… professional sanitari o social, petit botiguer o empresari directiu… tots passem per diferents estats emocionals dignes de ser mencionats, rescatats, expressats i gestionats.

Enfado, ràbia, por, molta por, neguit, ansietat i pànic… són expressions d’una situació social pandèmica que ens embolcalla a tots i que ens deixa impotents i perpetrats, davant tanta tragèdia humana.

Confinem a l’ésser humà, i també la producció econòmica, amb l’objectiu de permetre que el sistema sanitari dreni, el millor possible, l’atenció i assistència als malalts diagnosticats de COVID-19.

Confinem però, pares i mares que tele-treballen amb l’amenaça d’ERTOs que s’estan fent realitat, amb nens petits que, lluny d’adaptar-se per biologia i constitució pròpia de l’edat a l’immobilisme i a la paràlisi física, estan fent grans esforços personals per viure de l’habitació al menjador.

Confinem unitats familiars de 5 i 6 persones que comparteixen un espai domiciliari de 60 metres quadrats. Sense balcó, ni llum natural.

Confinem persones de 80 a 90 anys que viuen soles, ateses pels serveis de teleassistència que aquests dies no donen a l’abast i que assegudes tot el dia davant del televisor amb programació monotemàtica i alarmant, tenen risc de patir altres malalties cardiovasculars.

Confinem mares de 87 anys amb fills de 65 anys amb esquizofrènia i amb malalties afegides respiratòries, òssies, diabetis, etç. amb poca consciència d’auto-cura i que pateixen per si el que escolten a la TV durant 24 h seguides es farà realitat. Temen perdre les pensions de vellesa i de malaltia, temen perdre el pis de lloguer, temen perdre… la vida.

Augmenten les pors, l’angoixa, l’estrès i, en molts casos, la solitud. Diuen que és el virus de la solitud perquè la gent està morint sola. No pot haver cap familiar que el pugui acompanyar en l’últim acomiadament. És un virus molt pervers, mata i fa emergir allò més humà. La necessitat que tenim de la presència de l’altre, d’estar amb l’altre, de romandre acompanyats fins el final.

Confinem als centres de menors, a nois i noies amb vides plenes de separacions, trencaments i experiències d’aïllament social que esperen sortir per anar a classe o veure a les seves famílies de referencia i pels que una situació d’alarma com aquesta els deixa mancats de la seva dosi d’estima familiar.

Confinem parelles de mitjana edat amb fills amb pluridiscapacitats que viure aïllats i sense les mesures rehabilitadores que reben diàriament pot fer endarrerir tot allò guanyat en els darrers anys.

Confinem persones dependents, dones en risc de violència domèstica, dones que tornen a ser les cuidadores de tota la tribu familiar confinada. Confinem vides que pateixen, confinem la por i la multipliquem a cada llar.

I es que davant aquestes mesures necessàries, imprescindibles i implacables d’aturar a la població d’Igualada, Catalunya o d’Espanya, per que el sistema sanitari pugui absorbir, atendre i curar a la població infectada hi ha un virus, desconegut i invisible, que opera letalment.

Preservar la salut física davant la salut mental i emocional de la població.

Invisibilitzar allò que no cal tractar. Invisibilitzar allò que no emergeix. El patiment mental i emocional de la població reclosa, el patiment mental de tots nosaltres. Dels sanitaris que tenen por. De les famílies dels professionals sanitaris que estan en risc com ells…

Ara més que mai la salut mental no es pot deixar de banda. Parlem de solidaritat, de comunitats generoses, de veïnatges responsables, d’aplaudiments comunitaris sentits i volguts. La resposta de la població està essent excepcional per una situació de crisi excepcional. I això els governs també ho haurien de recollir, reconèixer i celebrar. Això és fer salut mental!

La salut mental de les persones amb un diagnòstic psiquiàtric ha de mantenir-se, preservar-se i assegurar que quan tornem a la normalitat, que ja mai més serà la d’abans del COVID-19, es mantindran els finançaments sencers, els serveis ben dotats de professionals i els equipaments que hagin cedit les seves estructures per l’atenció de les persones infectades, tornaran a la seva essència original i a atendre a la població amb problemes de salut mental.

El nostre col·lectiu, que ja pateix habitualment malestar psíquic, pot veure’s afectat encara més per aquest estat d’emergència. Però tots nosaltres, tota la societat s’està veient afectada per l’actual situació d’alarma, de confinament, d’aïllament, de carència de relacions socials, de por i patiment econòmic que ens portarà a molts propers quadres d’estrès post-traumàtic. En som conscients, n’estem preparats?

Pensem que, de la mateixa manera que els professionals sanitaris i socials preparem l’alta d’un pacient quan aquest ja està curat, haurem d’anar preparant l’alta social d’aquest estat d’emergència ajudant a la població a recuperar el seu espai escolar, universitari, familiar, laboral, econòmic, social, comunitari i emocional.

Salut mental: ens hem de preparar per al que ens vindrà

Xavier Trabado, vocal Federació SMC

Article publica a El Periódico de Catalunya (12-5-2020)

A principis de març, investigadors xinesos van publicar un article en la revista ‘The Lancet Psychiatry’. L’article porta per títol ‘Necessitem disposar urgentment d’una atenció en salut mental per la crisi del coronavirus’.

Aquesta vegada faríem bé de fer-los cas i preparar-nos per al repte que ens vindrà en l’atenció a la salut mental de la societat.

Tota l’experiència de catàstrofes i grans crisis han posat de manifest que aquestes venen acompanyades d’un creixement de problemàtiques de salut mental, com ara la depressió, l’estrès posttraumàtic, l’ansietat i el suïcidi.

Una part molt important de la societat podrà desenvolupar problemàtiques de salut mental durant els pròxims mesos i anys. Entre els col·lectius més afectats tindrem els professionals que han estat en primera línia (tant de l’àmbit sanitari com de la cura a les persones), les persones que han passat per la Covid-19, els familiars que no han pogut tancar el dol dels seus familiars morts, totes les persones que es veuran en grans dificultats econòmiques durant els pròxims mesos (aturats, treballadors precaris, autònoms o empresaris) i les persones amb problemàtiques de salut mental prèvies.

Els investigadors xinesos ens diuen que per atendre aquest creixement de problemàtiques de salut mental ens hem de preparar en diversos àmbits. El primer és la creació d’equips multidisciplinaris (personal d’infermeria, psicòlegs, psiquiatres i altres treballadors de l’àmbit de la salut mental) per atendre els professionals que han estat en primera línia. El segon és garantir l’assistència no presencial en salut mental a la gent que ho necessiti; els professionals de la salut mental han de poder arribar a tota la població que ho requereixi pels mitjans que siguin més oportuns (telèfon, videoconferències i altres mitjans digitals i presencialment quan sigui necessari). En tercer lloc, els col·lectius més impactats han de tenir un seguiment proactiu per part dels professionals de la salut mental per fer un seguiment preventiu i facilitar una intervenció primerenca que faciliti una recuperació ràpida de les persones afectades.

D’altra banda, no podem oblidar el col·lectiu de persones amb problemàtiques de salut mental que, ja abans de la Covid-19, eren més de 250.000 persones a Catalunya. La manca de recursos que han patit aquestes persones no es pot veure ara agreujada de cap manera per l’increment de persones que s’hauran d’atendre. Si s’han fet créixer les ucis també hem de poder fer créixer els serveis en salut mental perquè tots tinguin l’atenció adequada i pugui refer el seu projecte de vida.

El recolzament de la societat també serà fonamental. Familiars, amics, entitats social i voluntaris s’han de centrar a acompanyar les persones que estiguin passant per moments difícils. El treball des de l’àmbit de la proximitat serà fonamental. És important que ens prepararem perquè aquesta xarxa de recolzament de la societat civil estigui perfectament coordinada amb la xarxa de professionals de la salut mental.

Des del moviment associatiu de salut mental en primera persona i de familiars podem i volem contribuir a evitar que aquesta onada que ens vindrà ens passi per sobre. Tenim una llarga experiència en acompanyament i recolzament a les persones i famílies amb problemes de salut mental que posem a disposició del conjunt de la societat.

Necessitem, però, un lideratge ferm per part del Govern per coordinar tots els esforços en aquest àmbit i abocar les capacitats i els recursos (humans, logístics i econòmics) que siguin necessaris.

Des de la Xina ens han avisat i som a temps. ¡No arribem tard aquesta vegada!

*Federació Salut Mental Catalunya.