Les contencions mecàniques ​dins l'àmbit psiquiàtric. Hi ha alternatives? 

SMC va ser present a Granollers en una jornada que pretenia cercar alternatives pròximes al territori a les contencions psquiàtriques

El dimarts 27 de setembre vam estar presents a la jornada Les contencions mecàniques ​dins l’àmbit psiquiàtric. Hi ha alternatives?, la qual va transcorre a l’Edifici del Coneixement de l’Hospital General de Granollers. La jornada va generar un gran interès tal i com demostra la participació: més de 150 persones (presencial i telemàtica) van ser-hi presents. 

L’acte va estar presentat per la Marta Jover, membre de la comissió antiestigma i activista d’Activament, i Isabel Alcalde, coordinadora de la TSMiA i presidenta de Daruma. En representació de l’Ajuntament de Granollers es va comptar amb la presència de l’Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers, i Mª del Mar Sánchez, regidora de Salut. 

El títol de la jornada respon a un interès ben definit: cercar alternatives pròximes al nostre territori, on s’acompanyi a la persona amb problema de salut mental des del respecte als seus drets. Per fer-ho possible, vam gaudir amb la presencia de diferents experts que van posar llum i taquígrafs a la qüestió. 

L’experiència pròpia com a protagonista

I qui millor per posar llum que el col·lectiu en primera persona per encetar la jornada. Per una banda, vam ser testimonis de l’impacte de la coerció des de la subjectivitat del que la pateix.  Persones amb problemes de salut mental van exposar al públic la seva vivència en les plantes d’hospitalització, i el trauma enfront la contenció. Seguidament, Beatriz Pérez (vocal d’Investigació a Activament) va contextualitzar la coerció actual fent un repàs històric, i recordant al públic que històricament, les persones amb problemes de salut mental han estat subjectes de sostracció de drets i com a tals, candidates a rebre pràctiques coercitives, entre elles la contenció mecànica. No obstant, va obrir una finestra d’oportunitat en clau de Drets Humans i en els principis d’igualtat, que detalla la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Cal doncs, centrar la praxi professional en un paradigma de drets en el qual la persona pugui ser un subjecte actiu del seu procés de recuperació.  

Abans del merescut descans, Belén Gías (cap d’àrea de Salut Mental de Granollers) va fer un exercici d’explicar la situació de Granollers, fent abans un breu repàs de l’evidència internacional. Va posar en coneixement del públic l’existència de diferents sistemes pioners en salut mental, que tot i que han promogut una atenció en salut mental basada en drets, exceptuant els cas suís, no han aconseguit la contenció 0. Posteriorment, va mostrar dades concretes de la realitat de la unitat d’aguts, on va posar de manifest l’aposta per reduir les contencions. Va finalitzar la seva ponència remarcant la necessitat de recursos (materials i humans) i formació en clau de drets humans si volem una atenció en clau dialògica i respectuosa amb els drets de les persones. 

La segona part de les jornades va posar el focus en 3 experiències pioneres a territori català, en que s’acompanya a la persona en la gestió del seu malestar des del respecte dels seus drets.  

  • Safewards. Blas Blánquez, supervisor d’infermeria i referent de la implementació a Benito Menni, va exposar els primers resultats obtinguts d’un programa pilot per millora la seguretat a les unitats d’hospitalització: una millor gestió del conflicte i una disminució de les contencions. Els resultats  els anima a seguir amb la implementació. 
  • Contenció cero. Jesús Portos, infermer i supervisor de les unitats d’aguts, subaguts HdH de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, va compartir amb les persones assistents l’adaptació de Libera Care. Han aconseguit la contenció cero a les unitats de subaguts i reduït considerablement aquesta praxis en aguts. Ha estat una aposta decidida de tot l’equip per oferir una atenció respectuosa i en la qual els ciutadans tinguin veu.  
  • Diàleg obert. Jordi Marfà, psiquiatra i coordinador del CSMA 2 de Badalona, va explicar l’experiència d’aquests darrers d’anys acompanyant processos de malestar per mitjà del diàleg obert: espai de diàleg entre la persona en situació de malestar, família o entorn proper i professionals. A diferència de les experiències de anteriors, aquesta praxi s’ha dut a terme en entorns comunitaris, però els resultats obtinguts conviden la seva aplicació en les plantes d’hospitalització. 

Les jornades van concloure en una posada en comú, espai que va afavorir la reflexió entre els participants. 

SMC, al costat de la contenció zero

El canvi només serà possible si som capaces de generar espais on compartir des de diferents prismes i assolir objectius compartits.  

Creiem doncs, que la iniciativa és un exemple del rol transformador de les Taules de Salut Mental, en aquest cas la de Granollers, per promoure accions de base comunitària en pro del benestar de les persones amb problemes de salut mental.  

Notícies recents