Carta d’Israel Molinero com a president sortint de SMC

SMC
17/11/2020

No m’agraden els comiats i, per tant, aquest escrit no ho serà. De fet, no m’acomiado de res. Simplement passo el relleu al capdavant de l’equip que formem tots i totes les persones de les entitats de Salut Mental Catalunya. I el passo per responsabilitat, per la certesa de no poder dedicar tot l’esforç que cal, per la convicció que a Salut Mental Catalunya hi ha persones que poden aportar molt més.

I estic encantat de que una dona valenta, entregada, lluitadora, pacient, tranquil·la, que sap escoltar com ningú… meravellosa… com és l’Enriqueta Vidal, ho entomi. Amb ella, i sempre que ella ho consideri oportú, estic disposat a treure temps i energies d’on no n’hi ha i continuar assumint alguna responsabilitat amb vocació d’ajudar.

Voldria, però, aprofitar aquestes línies per fer un breu balanç del meu mandat… però ja veureu que més que un balanç m’ha sortit un recordatori ben atípic dels entrebancs viscuts durant el meu mandat!

He exercit de president de SMC durant quatre anys i mig. Una mica menys del que crec que hagués estat adequat. Quan ho vaig entomar em vaig comprometre amb mi mateix a intentar estar-hi 6 anys, tampoc més. Creia que necessitava uns 2 anys per aprendre, uns 3 per intentar fer quelcom amb cara i ulls, i un any per organitzar el millor relleu possible. Estic convençut que això s’apropa a l’ideal en un càrrec.

Les coses, però, no han anat com m’hagués agradat. Mai m’hagués imaginat un viatge amb tantes turbulències. Algunes d’internes, aquestes segurament inherents a una entitat que acabava de créixer molt i havia emprès aventures agosarades i pioneres com l’Activa’t per la salut mental. Totes aquestes turbulències ens han empès a aixecar encara més el vol i ens han permès mirar-ho tot amb perspectiva.

Moltes altres turbulències han estat externes. Segurament moltes més de les suportables sense córrer riscos. Costen de recordar, costen d’enumerar tots els entrebancs socials i polítics viscuts. Algunes d’aquestes turbulències ara ens semblen petits sacsejos comparats amb l’hecatombe de la pandèmia, però si feu memòria recordareu molts moments paralitzadors.

El procés independentista, la repressió policial, les mobilitzacions, el 155, l’empresonament i l’exili dels representants polítics, els judicis, l’acumulació d’eleccions… que sense fer cap valoració, que ni em pertoca ni sabria fer, si que us puc assegurar que ha motivat canvis i més canvis en els representants institucionals i ha convertit el mandat  en un continu tornar a començar pel constant canvis de protagonistes. Ha estat dur i complicat. Ha fet defallir a més d’un, a fet trontollar més d’una entitat aliada.

Ja us puc ben assegurar que no haguéssim estat capaços d’arribar fins aquí sense l’entrega i la professionalitat de la gran majoria de l’equip de Salut Mental Catalunya, entre els que vull destacar a l’Òscar que ha entomat moltes més responsabilitats per suplir baixes importants, però podria destacar a molts i moltes més.

Però sobretot no estaríem aquí sense la immensa capacitat i sacrifici d’un equip de dones al capdavant amb un compromís infinit com la Machús, l’Elisenda, la Lydia… i, encara menys, sense una directora que s’hi deixa la pell. La Marta ha estat durant aquests anys el suport necessari que m’ha permès exercir aquest càrrec. Li estic profundament agraït per fer-m’ho tan fàcil i per la complicitat que s’ha establert entre nosaltres.

Una entitat com la nostra necessita de complicitat absoluta entre l’equip professional i els que estem al capdavant a la junta i això la Marta ho ha aconseguit. De molts d’elles i ells (tècniques, administratius, coordinadores…) me’n porto molts aprenentatges, moltes lliçons de vida, més d’una abraçada i espero que unes quantes amistats duradores.

Vull acabar aquest NO comiat, reconeixent sense embuts que com a president no sempre he sabut estar al costat de les associacions. Als que esteu al capdavant vull acabar agraint-vos la valentia amb la qual esteu afrontant els moments tan difícils que estem vivint. I a tots i totes tinc la gosadia de demanar-vos tot el suport a l’Enriqueta, la junta i l’equip tècnic de la Federació i la Fundació. Si tots ens recolzem i totes confiem, hi sortirem guanyant.

I us demano i em demano un favor, no oblidem mai que és cabdal la unió en la lluita que representa Salut Mental Catalunya i que aquesta no serà possible si no ens reconeixem tots i totes com a part activa i corresponsable de l’entitat.

Israel Molinero

president sortint de Salut Mental Catalunya