Afatrac, l’Associació de Familiars Afectats per Trastorns de Conducta, lamenta de nou una mort
Cal que des de l’administració pública s’ofereixin recursos suficients per a afrontar amb garanties les necessitats de les famílies i els seus fills i filles i evitar que es repeteixin casos com aquest
AFATRAC és, tal i com ells mateixos defineixen a la seva web, “una associació de familiars d’afectats per trastorns de conducta (TC) derivats de qualsevol problemàtica de salut mental, perquè el que ens uneix no és un diagnòstic, sinó la conducta dels nostres familiars, que fa que la convivència sigui un veritable malson.” Així doncs, AFATRAC aglutina famílies de persones amb problemes de salut mental de casos molt greus, persones per les quals difícilment hi ha recursos adequats, que sovint estan desemparades i acaben malament.
Malauradament, per sisena vegada en menys de tres anys, un fill d’AFATRAC ha estat trobat mort. Des de SMC ens volem fer ressó del comunicat que han emès des de la pròpia associació.
Reclamem la cerca de solucions per part de les diverses administracions, cal que aquestes aportin els recursos necessaris, públics i diversos, recursos d’atenció i acompanyament social, d’habitatge i de suport adients per afrontar amb garanties les diverses problemàtiques de les famílies, evitant que ocorri de nou una situació com aquesta. És necessari donar-hi un major suport i comptar també amb els recursos associatius. És la sisena mort en menys de 3 anys, és urgent actuar.
Comunicat d’AFATRAC
HA TORNAT A PASSAR
Un gran dolor, molta ràbia, indignació, impotència, ira, abandonament, decepció… són alguns
dels molts sentiments que envaeixen en aquests moments la gran família d’AFATRAC.
Ha tornat a passar, una altra vegada, un fill d’AFATRAC ha estat trobat mort, una altra vida en la
seva plenitud ha estat estroncada i ja en van 6 en menys de 3 anys. Són morts consentides,
morts previsibles i avisades, morts que es podrien evitar si d’una vegada per totes es fessin els
recursos adients que avui en dia encara no existeixen.
En els 6 anys de vida d’AFATRAC ens hem cansat d’explicar a totes les administracions
implicades que necessitem recursos diferents i públics, que els pocs que existeixen no estan
pensats per aquesta nova pandèmia d’adolescents que no troben el seu lloc a la vida, que
malviuen al carrer perquè la convivència al domicili familiar és impossible, o a la presó on
acaben a conseqüència dels seus greus però invisibles problemes de salut mental i que
verbalitzen que no volen viure.
Ja n’hi ha prou, les famílies no tenim ni formació ni recursos per a poder fer front aquesta
situació la qual ni els mateixos professionals saben com afrontar. Les famílies els tenim a casa
perquè són els nostres éssers estimats i no els abandonarem mai, però l’administració té una
responsabilitat que no està complint, les famílies ens hem convertit en un recurs gratuït per a
l’administració, mentre siguin a casa amb nosaltres no es necessiten centres adequats.
Denunciem aquest sistema, el de salut que no té lloc pels nostres fills, però també el
d’Educació, Serveis socials, Treball, Justícia, que exclouen sistemàticament els nostres familiars
i els fan viure en la indigència, que no els atén perquè no hi ha CAP servei adient per a ells.
Fins ara hem estat treballant conjuntament mirant de trobar resultats i ho continuarem fent,
però després de 6 morts sense solucions potser hem de repensar l’estratègia i afegir altres
elements a la nostra manera d’actuar.
La mort de l’Àlex, sense cap dubte, marcarà un abans i un després en la nostra lluita.
Junta d’AFATRAC
Contacte: presidencia@afatrac.org
