Salut Mental Catalunya

Amics, familiars i persones amb problemes de salut mental
Junts pel benestar de tots

Parlament Israel Molinero

Intervenció del president de la Federació Salut Mental Catalunya, Israel Molinero, en els parlaments institucionals del Dia Mundial de la Salut Mental 2018

Girona, 6 d’octubre del 2018

Intervenció d’Israel Molinero en format pdf

 

Bon dia a totes i tots,

Vull iniciar la meva intervenció llançant el més sincer agraïment a les activistes i voluntaris de les nostres entitats que avui ens heu volgut acompanyar una vegada més. Sense vosaltres res és possible, amb vosaltres ho aconseguirem tot.

Vull posar en valor com es mereix la presència de molts companys i companyes de lluita, d’aliats d’entitats germanes i d’alguns dels millors professionals del sector. Volem comptar sempre amb vosaltres i no ens cansarem d’agrair-vos que cregueu en la nostra tasca i que ens ajudeu a fer camí.

Vull agrair a l’alcaldessa, que ens ha obert les portes d’aquesta magnífica ciutat per què avui puguem celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental en un marc incomparable. Ja sabeu que teniu una ciutat molt bonica i un territori que l’envolta únic, de Beget a Tamariu passant per la Devesa de Girona. Sempre és un plaer tornar a aquesta ciutat que avui ens acull i, malgrat que tenim un dia intens, trobarem un foradet abans de marxar per visitar-la de nou i reenamorar-nos-en.

Vull fer l’agraïment més sentit i especial als companys i companyes de lluita de Girona. Gent com la Núria, en Claudi, la Maria, en Josep Maria…i tants més… que en la seva tasca incansable per la salut mental demostren cada dia que saben treballar plegats i que, a l’hora d’ajudar-nos a organitzar aquesta jornada, han demostrat amb escreix la fama que els precedeix. Moltes, moltes, moltes, moltes gràcies.

Vull agrair la presència de tants representats polítics com sou avui entre nosaltres. És un immens honor tenir avui aquí al president de la Generalitat i al president del Parlament. Gràcies per ser-hi, presidents, conseller, però us volem fer saber que esperem que estigueu cada dia al nostre costat, impregnant cada llei i cada acció política, per què el poble català tingui la millor salut mental possible.

I no volia acabar aquest capítol sense fer un agraïment especial a en Toni Comín, present d’esperit avui entre nosaltres, que fa un parell d’anys a Lleida va aprofitar aquesta trobada anual per anunciar l’augment d’inversió en salut mental més gran de la nostra història. Nosaltres no ho oblidem, vagin mil petons des d’aquí.

Si tots coincidim en què a Girona s’han fet bé les coses, que s’ha establert un model més comunitari en salut mental, trobar-nos avui aquí i amb aquest lema a ningú se li escapa que no és casual. Volem reivindicar una manera de fer que ens agrada i que és la que defensen tots els organismes internacionals. Volem estendre aquesta manera de fer i, si convé, millorar-la. Volem posar l’accent en la importància que té treballar plegats: anant a l’una, aparcant diferències, oblidant antics greuges, abandonant protagonismes, tancant capelletes… i fer-ho transversalment, de la mà de tota la societat i de tots els sectors professionals. Volem esdevenir veritables catalitzadors que ajudin els diferents àmbits de l’administració i de la societat civil a treballar plegats: el món de l’educació i els professionals de la salut, els serveis socials i les presons, el món local i les entitats… En salut mental cal treballar plegats, de fet, és l’única manera de tenir èxit.

El Pla integral, Obertament i les Taules de Salut Mental són iniciatives, de les quals hem estat impulsors i coprotagonistes, on treballen amb aquest objectiu i de les quals ens sentim molt orgullosos. Totes tres ens han servit, també, per aprendre a teixir aliances i cercar consensos amb la resta del sector de la salut mental. Més enllà d’això, restem esperançats en què el Pla Integral reprengui amb força la seva activitat i generi resultats concrets. Ja no ens conformem amb dir la nostra. Volem avenços, resultats i realitats tangibles.

El lema d’aquest Dia Mundial recull l’essència del què defensem des de fa un bon grapat d’anys des de les entitats de territori que formem Salut Mental Catalunya, des de la Federació SMC i des d’Ammfeina.

Volem una aposta decidida per una atenció molt més comunitària en salut mental. És just reconèixer que durant el 2017, es va fer una gran aposta que ha quedat recollida en el Pla Director de Salut Mental, però creiem que cal anar assolint més fites concretes i a més bon ritme.

Per fer realitat aquest model comunitari ens calen:

  • En primer lloc, moltes més llars amb suport i un impuls ferm als programes de suport a l’autonomia i a la vida independent. Unes llars on les persones amb un problema de salut mental puguin esdevenir veritablement autònoms i plenament integrades en la comunitat.
  • En segon lloc, el desplegament del decret que ens ha de garantir una escola veritablement inclusiva amb el desenvolupament de tots els programes i serveis que preveu. Una escola on els nens i les nenes amb un problema de salut mental puguin desenvolupar tot el seu potencial i on la resta de famílies entenguin la diversitat com una veritable riquesa. On els pares i mares vegin que el seu fill és plenament feliç i un més de la comunitat escolar.
  • En tercer lloc, polítiques, serveis i programes que garanteixin la incorporació del màxim de persones amb un problema de salut mental a l’empresa ordinària. No ens conformem amb una bona xarxa de treball protegit, estem convençuts que estem plenament capacitats per afrontar la integració i la recuperació a partir del treball. Tenir una feina i sentir-se realitzat laboralment és potser la peça més clau del procés de recuperació i enfortiment personal.
  • En quart lloc, la consolidació, incorporació a la cartera de serveis i extensió territorial de programes com l’Activa’t per la salut mental. Res pot ser més efectiu que un programa que engloba Grups d’Ajuda Mútua, psicoeducatius, processos d’apoderament i serveis d’assessorament per què les persones amb un problema de salut mental prenguin de nou les regnes de la seva vida i per què les famílies entenguin com els poden donar un suport efectiu. Un programa que coordini totes les peces necessàries per ajudar a la recuperació personal a partir del suport entre iguals.
  • En cinquè lloc, serveis i programes específics per atendre els casos complexos. Les famílies necessiten sentir-se acompanyades i començar d’una vegada per totes a albirar solucions que apaivaguin l’efecte devastador d’aquestes situacions.

Però no ens conformem amb què s’avanci en el model comunitari, si no que volem garantir que la perspectiva de drets impregna cada un dels serveis i programes de salut mental.

En aquest sentit, recollim com un avenç l’anunci que va fer fa pocs dies, president, de la voluntat de tirar endavant el Pacte per la Discapacitat que pretén adaptar lleis i accions de govern al què ens dicta la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. Us demanem, però, que es reculli plenament l’especificitat de la salut mental.

Però volem anar, encara, molt més enllà i, en aquest sentit, no cedirem fins a que s’implanti un model de contenció zero, es normalitzi la planificació de les decisions anticipades, es vetlli per un ús molt més racional de la medicació, s’humanitzin les hospitalitzacions i desapareguin d’una vegada per totes les places de llarga estada. Els drets de les persones amb un problema de salut mental han de ser la nostra més gran prioritat.

Per acabar recordar que, més enllà de la força que demostrem en una jornada com la que celebrem avui, ens sentim amb la responsabilitat, afortunadament compartida, de representar a tot un col·lectiu que creix cada any, tal com corrobora la dada de persones ateses de la Central de Resultats del Departament de Salut. I que davant d’aquesta realitat l’augment de la inversió del 2017 ha estat de moment clarament insuficient, donat que el greuge històric de la salut mental enfront d’altres causes és molt important. Necessitem per tant continuïtat en la dotació de recursos i garantia d’anar corregint paulatinament aquesta situació.

Esperem que no se’ns decebi i que d’una vegada per totes es reconegui la tasca que han realitzat les entitats fins ara compensant l’escassetat de recursos públics o la manca d’equitat territorial. Valorem molt positivament la nostra participació en molts àmbits importants com el Pla Integral, però necessitem que es reconegui la tasca que fem amb recursos insuficients i se’ns comencin a facilitar les coses. Creiem que és de justícia. Continuarem treballant plegats, continuarem lluitant!!!!