Salut Mental Catalunya

Amics, familiars i persones amb problemes de salut mental
Junts pel benestar de tots

“Parlem de la depressió”, campanya d’Obertament pel Dia Mundial de la Salut

campanya parlem depressió

La depressió és comú i afecta a persones de qualsevol edat, condició social i nacionalitat, tot i així, l’estigma continua essent el principal obstacle per a la recuperació. Les accions se situen en el marc de la campanya internacional que l’OMS engega el proper 7 d’abril, Dia Mundial de la Salut, el lema de la qual és Parlem de depressió i amb el que es pretén mobilitzar a l’acció.

Per a arribar a aquest objectiu es necessita molt de suport i demanem a la ciutadania i als mitjans de comunicació la seva col·laboració per a que el major nombre de persones possible rebi missatges positius i lliures d’estereotips. Volem que:

  1. Es conegui de primera mà testimonis reals mitjançant informació viralitzada, entrevistes, reportatges i tertúlies en les quals, des de l’experiència en primera persona es trenqui amb els prejudicis associats a la depressió.+
  2. S’estigui millor informat sobre què és la depressió i quines són les formes com les persones que en passen poden sentir-se discriminades.
  3. Es difongui i viralitzi el missatge de que les persones que puguin sentir-ne els símptomes demanin ajuda i que els familiars, amics i companys de feina de les persones amb depressió puguin recolzar-les.

La depressió és un trastorn mental freqüent que es calcula que a nivell global afecta a 350 milions de persones, segons l’OMS. Hi ha pocs fenòmens tan estesos i tan poc entesos. Detectar una depressió a temps o no fer-ho té molt a veure amb l’estigma, i pot marcar la diferència en la recuperació. Per tant, la superació de l’estigma que acompanya la depressió ajudarà a que moltes persones busquin ajuda. Sense anar més lluny, parlar amb algú de confiança pot ser el primer pas per la recuperació.

De vegades però, parlar-ne és difícil perquè el desconeixement i l’estigma fan que la persona que passa per una depressió tingui por a ser jutjada, se senti avergonyida o fins i tot experimenti sentiments de culpa. Encara hi ha per exemple molts familiars que no identifiquen la depressió com un problema de salut. Sovint la simptomatologia sol associar-se amb els problemes quotidians o l’estrès general.

Tant per la pròpia persona com per la gent de l’entorn costa assumir que el què li passa respon a un trastorn mental o fins i tot hi ha qui confon els pensaments i comportaments com a part del propi caràcter i no com a símptomes de la depressió.

L’entorn sovint no ho entén i volen ajudar dient-li a la persona que s’animi, que s’aixequi del llit, que surti a prendre l’aire, que si està així és perquè vol o que és una qüestió d’actitud. És com dir-li #NoTinguisDepressió.

Parlar de la depressió, bé amb un familiar, amic, professional sanitari, bé en contextos més amplis (com l’escola, a la feina o als entorns socials) o a l’esfera pública (mitjans de comunicació, blogs i xarxes socials) contribueix a eliminar l’estigmatització, la qual cosa comportarà trencar el tabú i, per tant, un augment del nombre de persones que demanen ajuda.