Salut Mental Catalunya

Amics, familiars i persones amb problemes de salut mental
Junts pel benestar de tots

Es confirma l’ocupació insuficient de les persones amb discapacitat associada a un diagnòstic de salut mental

INE_estudi

Desembre ens va retornar a la crua realitat. El mes en què tothom fa balanç, l’Instituto Nacional d’Estadística (INE) publica l’actualització del seu informe anual ‘El empleo de las personas con discapacidad’ i aquelles entitats que, com AMMFEINA SMC, destinem esforços a promoure la inclusió laboral de les persones amb un diagnòstic de salut mental, tanquem l’any amb mal regust de boca.

En primer lloc perquè es fa palesa, novament, la dificultat de les  persones amb discapacitat associada a un diagnòstic de salut mental per accedir a un lloc de treball. Les xifres parlen per sí soles. Només una de cada 10 persones en edat de treballar amb reconeixement administratiu de discapacitat degut a una condició de salut mental d’arreu de l’Estat va tenir una feina. En global, un 15,9% del total de 278.900 persones.

Un any més, les persones amb discapacitat derivada d’un trastorn mental (15,9%) i les persones amb una discapacitat intel·lectual (15,5%) constitueixen els dos grups de població més exclosos del mercat de treball. El 2015 es van tornar a situar a la cua del rànquing i a molta distància d’altres grups de població com el de persones amb discapacitat associada a un problema amb els sistemes visual (37,8%) o auditu (44,2%).

Ocupació persones discapacitat.docx

En segon lloc, perquè una de les eternes reivindicacions de les entitats que treballem per defensar els drets de les persones amb una condició de salut mental, disposar de dades que reflecteixin amb nitidesa la realitat, no ha estat possible.

L’INE només té en compte la situació d’aquelles persones amb un diagnòstic de salut mental que disposen d’un reconeixement de discapacitat, quan l’evidència indica que cada cop més la salut mental és una condició transversal i que, en conseqüència, caldria disposar de dades exhaustives sobre la prevalença de la salut mental sobre les persones i de l’impacte i afectació en l’àmbit laboral  per tal de definir i sistematitzar un correcte disseny dels recursos, programes i serveis. L’acreditació administrativa d’una discapacitat associada a un trastorn mental hauria de ser una dada més.