Salut Mental Catalunya

Amics, familiars i persones amb problemes de salut mental
Junts pel benestar de tots

La jornada “Salut mental i territori” destaca la importància de les polítiques de proximitat en salut mental

jornadaTaules

La Federació Salut Mental Catalunya (SMC) va organitzar el 6 de novembre al CaixaForum, Centre Social i Cultural de l’Obra Social “la Caixa”, una nova jornada acadèmica, amb el títol de “Salut mental i territori. Les taules de salut mental, una visió des de la proximitat”, que va comptar amb la participació de més de 120 persones. Albert Ledesma, coordinador del Pla Interdepartamental d’Atenció Social i Sanitària (PIASS) de la Generalitat de Catalunya, va inaugurar la jornada destacant la necessitat de tenir una governança local en salut mental “integrada per Benestar i Salut, persones i professionals”, que potenciï la participació i una mirada compartida.

La primera ponència va anar a càrrec de Quim Brugué, catedràtic del Departament de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona i docent de la Universitat de Girona. En la seva intervenció, Brugué va explicar que “ens hem d’acostar als problemes de les persones perquè la proximitat ens dóna un plus”, alhora que va destacar que cal “un canvi de mentalitat, i no tant d’estructura ni funcionament, perquè les Taules de Salut Mental funcionin”. En aquest sentit, Brugué va proposar canviar la jerarquia per la xarxa, la competència per la col·laboració, l’especialització per l’intercanvi, i la malfiança per la confiança. Les claus, en la seva opinió, per una bona governança local en salut mental són “les persones, les xarxes i les relacions”, acompanyat d’una nova forma de treballar i una aportació política sostinguda.

La inauguració institucional va començar amb la intervenció del president de la Federació SMC, Xavier Trabado, que va agrair la col·laboració de la Diputació de Barcelona en la implantació de les Taules de Salut Mental al territori, alhora que va demanar un suport més gran “que ens ajudi a fer un desplegament més intens, amb més recursos i més ràpid”. Trabado va agrair també el compromís de l’Ajuntament de Barcelona, que a finals de novembre posarà en marxa una Taula de Salut Mental a la ciutat, i un pla de salut mental amb especial atenció a la població jove. D’altra banda, l’assessor tècnic de la Vicepresidència 4a i de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona, Ramon Minoves, va expresar el compromís de la Diputació, “que ha d’anar de la mà de la Generalitat”. Per la seva part, la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, va explicar que “hem trigat en posar en marca la Taula de Salut Mental però ho farem en coordinació amb la resta de taules per no duplicar la feina”. Per últim, el secretari de Govern de la Generalitat, Jordi Baiget, va destacar “la feina del dia a dia, callada i de qualitat” de les Taules, i va declarar que “la realitat és al territori i sinó es recullen les seves experiències els plans globals no funcionen”.

Els Consells Locals de Salut Mental, el model francès

La jornada, a més de presentar el model català de Taules, va comptar amb la participació de la directora del Centre Colaborador de l’Organització Mundial de la Salut  per la recerca i formació en salut mental de França (CCOMS), Pauline Guezennec,  que va explicar el funcionament dels Consells Locals de Salut Mental. Guezennec va destacar la priporitat de treballar per buscar “el benestar emocional de la persona i tot el que el fa possible, com la feina o l’habitatge”. La directora del CCOMS va explicar la nova legislació francesa fixarà un marc reglamentari unitari pels Consells Locals de Salut Mental i va destacar la necessitat “d’identificar les xarxes i recursos existents per no duplicar esforços, i fer un treball transversal amb accions concretes que impliquin a tots els actors”.

Guezennec va declarar que “hem de permetre que les persones accedeixin a l’atenció el més ràpid possible” i va diferenciar entre els Consells, “que treballen sobre el col·lectiu”, i els seus grups de treball, “que ho fan sobre casos comploexes i individuals”. La responsable del CCOMS va donar molta importància “al fet que l’acalde és possi al capdavant dels Consells Locals, per donar-los legimitat”, i va afegir que els Consells “són l’enllaç entre les polítiques nacionals i el territori” en salut mental.

Model de creació, gestió i manteniment de Taules

La Federació va presentar amb motiu de la jornada el seu model de Taules així com els documents el·laborats conjuntament amb Spora Sinergies. Consultora Psicosocial: “Taules de Salut Mental. Una eina per al desenvolupament de polítiques locals en salut mental” i “Taules de Salut Mental. Alguns exemples des de la pràctica en el territori“. La directora de la Federació SMC, Marta Poll, va destacar que “l’experiència de les persones i ls famílies s’ha d’utilitzar per millorar l’atenció en salut mental i les Taules ens han d’ajudar cap a un model comú”.

Per la seva part, Noel García, codirector de Spora Sinergies. Consultora Psicosocial, que ha col·laborat amb SMC en la definició i avaluació del model de Taules, va destacar la “concertació” com una de les claus del nou model. García va destacar la importància de la implicació de tots els agents del territori a les Taules, que han de recollir tots els recursos i s’han de basar en la presa de decisions conjuntes i eficients. El codirector de Spora Sinergies va descatar com a claus “el consens, la horitzontalitat i l’autonomia” de les Taules, i va definir tres eixos de treball claus: coneixement i xarxa associativa; educació i sensibilització; i promoció de les polítiques de salut mental.

Exemples de bones pràctiques a territori

La jornada es va tancar amb un debat al voltant d’algunes de les accions fetes des de les Taules de Salut Mental a Catalunya i els seus protagonistes. Angel Urbina, soci de l’Associació La Muralla i membre de la Taula de Salut Mental del Camp de Tarragona, va valorar “la implicació dels usuaris en el dia a dia de la Taula, el que també ajuda a sensibilitzar des de el testimoni en primera persona, com hem fet en els instituts de secundària a Tarragona”. Núria Reig, presidenta de l’associació AFAMMG i membre de la Taula de Vilanova i la Geltrú, va assenyalar que “les famílies aportem la realitat de conviure a diari amb una persona amb problemes de salut mental i el saber quins recursos ens manquen”. Per la seva part, Belén Gias, coordinadora HD i SRC de l’Hospital Benito Menni de Granollers, creu que “els professionals podem aportar la nostre visió per detectar les necessitats i que la persona pugui desenvolupar el seu projecte vital de vida”.

D’altra banda, Marta Domènech, vicepresidenta de l’associació Ondara-Sió i membre de la Taula de Tàrrega, va explicar que “fem presents les necessitats de les famílies i també la nostra experiència com a Grups d’Ajuda Mútua (GAM), el que ens dóna una visió global”. La taula de debat i experiències, que va estar moderada per Aleix Caussa, codirector d’Spora Sinergies, va comptar també amb la participació de Raquel Coranti, tècnica de la Direcció de Polítiques Socials de l’Ajuntament de Sant Cugat i membre de la seva Taula de Salut Mental. Coranti va destacar que “la proximitat política ens permet recollir les necessitats de les associacions i elevar-les on toca per prendre decissions”. Per últim, M. Victòria  Hernàndez, tècnica de la Regidoria de capacitats diverses i accesibilitat de l’Ajuntament de Terrassa, va manifestar que les Taules “donen visibilitat i posen valor a les accions que fem, sumant esforços per forçar nous recursos i polítiques”.